lamalla.cat

El mite de l’harem va seduir occident des de la publicació de Les mil i una nits a Europa, l’any 1704. Des d’aleshores, la realitat dels harems orientals va ser alterada per l’imaginari dels homes, que van convertir-lo en un desig, una fantasia i un referent eròtic. Aquesta visió es va traduir en diferents obres artístiques. L’exposició Fantasies de l’harem i noves Xahrazads, que es pot veure fins el 18 de maig al CCCB, intenta contraposar-la amb el punt de vista oriental. Creacions de Delacroix, Ingres, Picasso o Matisse estan presents a la mostra, juntament amb aportacions d’artistes contemporanis del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica.

Un total de 150 obres, entre manuscrits, impresos i quadres, reflecteixen l’imaginari occidental i oriental sobre l’harem (en àrab, aquesta paraula designa la institució familiar), l’amor, els cànons de bellesa i el paper de la dona a l’orient. L’exposició es divideix en quatre apartats que permeten al visitant endinsar-se en el poder d’evocació d’aquest mite.

Així, en la primera part, Xaharazad, se centra en el relat de Les mil i una nits i reuneix llibres de viatges, cartes i escrits de Galland, Burton i Mardrus (traductors del llibre). En la segona part, Visions de l’harem, les pintures de Marinelli, Bukhari, Delacroix i Picasso són les protagonistes a mida que representen diferents escenes reals i imaginàries.

La tercera part, L’últim harem, descriu la modernització de Turquia, la clausura dels harems, i l’alliberament de la dona en la primera part del segle XX. Com a contrapartida, s’exposa l’obra de Matisse Odalisque a la culotte rouge de l’any 1921, que mostra una noia turca esclava en un harem. Per acabar, autores contemporànies ofereixen a Noves Xaharazads pintures, fotografies i escultures que trenquen amb la visió tradicional de la dona a orient.

Paral·lelament a l’exposició, el CCCB també organitza un taller, els dies 17, 19 i 20 de febrer, amb les artistes convidades a Noves Xaharazads on es debatrà sobre la imatge de la dona musulmana a les art i als mitjans de comunicació. Finalment, un cicle de cinema, del 10 al 13 d’abril, completarà la mostra amb pel·lícules com La Manzana (1998) de Samira Makhmalbaf i Les silences du palais (1994) de Moufida Tlati.