lamalla.cat

El 2 de febrer, diada de la Candelera, és un moment especial dins el nostre calendari festiu: és a mig camí exacte entre l’inici i la fi de l’hivern. Aquest dia moltes poblacions catalanes fan processons amb candeles, ciris i llànties d’oli, un costum que també trobem en altres cultures.

El dia 2 de febrer, conegut popularment com la Candelera és un dia molt especial dins el calendari natural: és al punt mig entre l’inici i la fi de l’hivern, entre el 21 de desembre, solstici d’hivern i el 21 de març, equinocci de primavera. Hom creu que aquesta data és un moment que té una trascendència especial i per això ha generat manifestacions festives i tradicions ben diverses.

Aquest moment d’impàs metereològic el reflecteix la coneguda dita "Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, l´hivern reviu”, que ens ve a dir que si el 2 de febrer fa bon temps és que ja s’acabat l’hivern i que si plou o fa mal temps és que encara queda hivern per estona.

Les observacions populars, que constaten l’arribada de les primeres aus migratòries per aquestes dates, són, fet i fet, els primers indicis del renaixement de la vida, els primers símptomes del començament de la primavera, del despertar de la natura.

Creences i celebracions festives

Una creença popular associada a aquesta data i molt extesa arreu del continent europeu és que pels volts d’aquestes dates els óssos del Pirineu es comencen a despertar de la seva hivernació. Hom creu que el 2 de febrer l’ós es desperta i surt de la cova. En funció del temps que faci, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir. Aquesta creença va generar en molts indrets el Ball de l’Ós en què un home n’acompanyava un altre que anava disfressat d’ós. Aquest Ball encara és ben viu en diferents municipis de la Catalunya Nord.

El 2 de febrer l’esglèsia cristiana commemora, 40 dies després de celebrar el naixement de Jesucrist, la festa de la Presentació del Senyor o Presentació del Nen Jesús al Temple. Amb aquesta festa els fidels recreen el ritu de purificació obligatori que, segons els costums jueus de l’època de Jesucrist, havien de complir totes les dones que havien donat a llum. Anaven al temple amb una candela encesa i altres ofrenes 40 dies després del naixement del nounat per tal de presentar-lo als sacerdots.

Establerta al segle IV, la celebració va esdevenir una de les festes més importants de l’any litúrgic marià. En molts indrets aquest dia els fidels acudeixen a l’església en processó, armats amb grans candeles de cera enceses recreant el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d’haver engendrat a Jesús. Les celebracions tenen per protagonistes a la llum que, provinent de candeles, ciris, llànties o espelmes, s’identifica amb l’ànima i que així obtinguda, simbolitza universalment la presència de la divinitat.

Les festes de la llum

El costum d’encendre lluminàries és una pràctica que trobem en les manifestacions festives d’altres cultures. En l’univers hindú, a finals d’octubre/principis de novembre es celebra el Tihar o Diwali, coneguda també com a Festa de les Llums. Durant els cinc dies que duren les celebracions s’encenen l’àmpares, espelmes i llums que es posen a les entrades, finestres i balcons de cases, temples i altres edificis. La festa, que es celebra a totes les ciutats de l’Índia i el Nepal hinduista està dedicada a Laxmi, deesa de la salut i la fortuna. Només aquelles cases que estiguin convenientment adornades, netejades i il·luminades amb les files de làmapades de tot tipus rebran la seva visita.

En la tradició cultural celta, pels volts d’aquestes dates (1-2 de febrer) es celebra la festa de l’Imbolc, una festivitat que marca el punt mig entre el solstici d’hivern i l’equinoci de primavera. Durant aquests dies també és costum d’encendre làmpades i espelmes a la casa, en un desig de que la primavera arribi aviat.