05/07/2007  05:59h

Segon diumenge de juliol, sinònim de pujada al Matagalls

8 de juliol de 2007

Bernat Ferrer (festes.org)

  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar
  • Opcions enllaços externs

El Matagalls, al parc natural del Montseny, és un dels pics més emblemàtics de Catalunya. Aquest diumenge, com cada segon diumenge de juliol, més de 800 romeus de més de 130 localitats de Catalunya s'apleguen al voltant de la creu que corona la muntanya per retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i mossèn Cinto Verdaguer.

L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb les ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret, nat a Sallent (el Bages) i que va arribar a ser Arquebisbe de Cuba. La saviesa popular li atribueix l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls, per bé que d'altres dades apunten que el crucifix ja presidia la muntanya abans del naixement del sant. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada.

Per pujar fins el cim del Matagalls, els romeus segueixen, principalment, dues rutes, la de Coll Formic, que va del Brull cap a Palautordera, i el de la banda de sant Marçal, passant pel coll de Borderiol. Des del cim, a 1700 metres sobre el nivell del mar, la vista és indescriptible, abastant la pràctica totalitat de la Catalunya Vella: Montserrat, la Mola, els Cingles de Bertí, Gallifa, i fins i tot Barcelona, Les Agudes, el Turó de l'Home, el Pla de la Calma, Sui, Puigdrau, Tagamanent, Puigsacalm, Milany, Cabrera, Montdois, Aiats, Cantonigrós, Bellmunt, els Pirineus... A baix, al peu de la muntanya, el poble de Viladrau i la plana de Vic en general.

La festa comença a les 10.00, als peus de la Creu del Matagalls, on s'hissa la senyera i l'associació atorga les medalles de la constància a aquells romeus que han acreditat la seva assistència a l'aplec durant 10, 15, 20, 25, 30, 35, 40, 45 o 50 anys. Enguany, una vuitantena de romeus seran obsequiats amb aquests trofeus, quatre d'ells per haver assistit a l'aplec durant 50 anys. Algun any, entre els romeus també s'hi han comptat els geganters i gegants de Sant Celoni, que han amenitzat l'aplec amb la seva noble magnificència.

Un cop s'han lliurat els premis a la constància, se celebra una multitudinària missa a l'aire lliure, presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova, en què els romeus participen activament i finalitzen amb el Cant dels adéus.

En acabar la missa, els romeus es dispersen per tots els camins i viaranys de la muntanya, comentant els incidents i dirigint-se al lloc escollit per fer un bon dinar. A la tarda, és tradició que l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls recuperi i beneeixi alguna font de la muntanya (la Clareta, de la Sardana, de Montserrat, dels Bisbes, de Gomara, de les Nàiades, de les Tres Roses...) ja sigui alguna font abandonada, alguna estrenada de bell nou... Enguany, però, en comptes d'haver estrenat cap font, l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls ha millorat un camí, el que puja de Borderiol cap a Coll Pregon seguint la ruta de dues fonts, la de Llops i la dels Mosquits, passant per Coll de Joan.

A les 18.00, una ballada popular de sardanes amb la cobla Genisenca a la plaça Major de Viladrau, patrocinada per l'Ajuntament, posa el punt i final a la festa.

La Guàrdia Civil espanyola, habitual

L'aplec, iniciat en ple franquisme, sota els auspicis de l'església catòlica, mai va estar exhempt de ser considerat un acte rojoseparatista. Cada any, un dels habituals a l'aplec eren la parella de guàrdies civils, explica Joan Alsina, secretari de l'associació organitzadora. En una ocasió, fins i tot, un grupet catalanista va aprofitar l'aplec per estampar consignes a favor de Catalunya i de la llibertat de Jordi Pujol per bona part del Montseny, provocant l'enuig de la Guàrdia Civil espanyola i la detenció del responsible de l'aplec. Finalment, l'ensurt no va anar a més i la confusió entre els romeus i el grup que protestava contra Franco va quedar aclarit.

Anteriorment, així mateix, l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa. Les traves administratives i les dificultats per donar un servei correcte als nombrosos acampats van obligar l'associació a concentrar la festa a tan sols una jornada.

Més informació: 933.517.960 (Joan Alsina) i aplecdematagalls@gmail.com

Publicat 05/07/2007  05:59h


  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar
  • Opcions enllaços externs


Comentaris

  • Antoni P. Solanas - 16/05/2008 - 17:14h

    Trovo a faltar que no es nomena per res al que va fe molt pels Aplec i que va ser el claretia Rvd. Pare Fausti Illa i gracies a ell i durant nolts anys va ser una aplec cristia i no reivindicatiu

  • Ramon Caralt i Roca - 03/10/2007 - 22:06h

    He entrat casualment en la vostra pàgina i m'ha sorprès positivament aquest article que, de forma clara hi concisa, explica l'origen i els diversos actes de cada aplec... En fi, que no em cal res més que felicitar-vos-en! RAMON CARALT, claretià. President de l'Associació Amics Aplec de Matagalls.

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

  • Les opinions són dels internautes, no pas de lamalla.cat
  • Els comentaris han de mantenir l'educació i el respecte als altres.
  • No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis vigents.
  • lamalla.cat es reserva el dret a eliminar comentaris que no s'atenguin a aquestes normes o que no guardin relació amb el tema.

Escriu les lletres que apareixen a l'imatge...



  • imatge

 



Agenda

Lamalla

  • Vols ser un ciutadà romà?

    Barcelona - Diumenge, 25 de octubre del 2009

    Al museu d'Arqueologia un dia al mes ens proposa un taller familiar. A la ciutat de Roma hi vivien els anomenats ciutadans i els nociutadans, els quals no participaven gaire de la vida social romana. Per tal d'esdevenir uns autèntics ciutadans romans, a partir d'un joc, haureu d'anar passant proves que us permetran conèixer parts de la seva ciutat i el que s'hi feia. L'edat recomanada és de 6 a 12 anys.

    Hora:
    Lloc:
    MAC Barcelona
    Passeig de Santa Madrona, 39-41 (Parc de Montjuïc)
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació
  • Els músics de Bremen

    Barcelona - Diumenge, 24 de gener del 2010

    Un ruc, un gos, una gallina i una gata fugen dels seus amos perquè els fan treballar massa i decideixen anar a la ciutat amb l'esperança de viure millor i es podran dedicar a allò que més els agrada: cantar.

    El conte dels Germans Grimm és un cant contra la intolerància, l’explotació i l’obsessió dels humans per la productivitat i el consum.

    Hora:
    Diumenges a les 12h. i a les 17h.
    Lloc:
    Teatre Gaudí Barcelona
    Sant Antoni Maria Claret, 120 (Eixample)
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació
  • El petit roure

    Barcelona - Dissabte, 6 de febrer del 2010

    La companyia de titelles Animundi ens presenta un espectacle d’ombres xineses i titelles.

    El petit roure és un arbre al qui agrada de créixer, lentament i sense presses. Ben agafat al terra, enfonsant-hi les seves arrels, estira les branques cap al cel. Els actors tenen un contacte directe amb el públic i animen als nens i a les nenes a participar.

    És fàcil d’entendre fins i tot per als més petits. Edat recomanada és de 3 a 9 anys

    Hora:
    Dissabtes a les 18h. / Diumenges a les 12h.
    Lloc:
    Teatre Tantarantana
    Carrer de les flors, 22
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació (PDF)
  • L'Alba busca la llum

    Barcelona - Diumenge, 7 de febrer del 2010

    La petita Alba fa un viatge iniciàtic dins la sabata voladora que li construeix el seu avi. El seu objectiu és recuperar la llum del sol que ha estat tapat amb les ombres dels nens per un personatge malvat, que vol fer-se més ric venent bombetes gràcies a la foscor. La companyia Fengari Titelles fa una proposta molt visual que combina diferents tècniques titellaires i del circ.

    Hora:
    Lloc:
    La Riereta Teatre
    Reina Amàlia, 3 (Raval)
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació

Enquesta

 

Enquesta

Què et sembla que sindicats i patronal hagin pactat moderació salarial?

22.64%

16.98%

4.72%

55.66%

Enquesta

Què et sembla la política de recaptació de la SGAE?

71.43%

26.05%

2.52%