lamalla.cat

Hi ha massa turistes a la Patum? És insuportable participar dels diferents actes amb tanta gent? S'hauria de traslladar algun dels rituals a d'altres espais de la ciutat? O és al contrari. Cal potenciar que vinguin forasters a la festa perquè provoquen uns efectes beneficiosos pel conjunt de Berga?. En aquest article, l'Albert Rumbo, estudiós de la festa, treu ferro de la pol·lèmica i ens explica que a la Patum sempre hi ha hagut turistes i detalla les diferents etapes que ha viscut la festa més emblemàtica de Catalunya.

Cada vegada resulta més freqüent el fet de veure nombrosos turistes omplint els carrers i places de les nostres poblacions el dia en que hi té lloc una celebració important. Les festes tradicionals i populars han esdevingut els darrers anys un important focus d’atracció turística, de tal manera que cada cop són més les persones foranes o forasteres que participen en les diferents manifestacions tradicionals que tenen lloc arreu del país. Això que de forma genèrica podríem anomenar “turisme cultural” o “turisme festiu” no és un fet nou, sinó que ja el trobem documentat segles enrera, per bé que els darrers anys, especialment d’ençà que el nostre país va recuperar les llibertats democràtiques, s’ha anat convertint gradualment en un fenomen creixent.

Un cas paradigmàtic: La Patum de Berga

Sens dubte, una de les festes populars i tradicionals catalanes que al llarg dels segles ha mogut més visitants és La Patum de Berga. Aquesta representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval que se celebra anualment a la ciutat de Berga ha estat un focus important d’atracció per nombrosos visitants de temps força llunyans.

En el cas de La Patum, ja a les primeries del segle XVIII hi trobem aquesta presència de forasters. Bàsicament, aquests forasters resultaven ser, degut als sistemes de transport de l’època, habitants de les poblacions properes, els quals es congregaven, en nombre important, a la capital del Berguedà per tal d’assistir a la representació de La Patum. Així, en un document de 1725 podem llegir que “antes de deliberar los Señors Regidors lo fer las festas del Corpus ab la bulla, se ha de attendrer a la crítica del temps, perquè com a causa de dita bulla se sol convocar molta gent en esta Vila, ja dels vehïns com de altres forasters (...)”. Aquest document ens mostra clarament com això que hem anomenat turisme cultural no és un fenomen propi del segle XX.

Aquesta afluència de visitants a La Patum va anar continuant i augmentant al llarg dels segles XVIII i XIX, fins al punt que l’Ajuntament de Berga va pactar amb la companyia ferroviària un descompte pels assistents a La Patum i un canvi d’horaris dels trens per tal que aquells “turistes” poguessin tornar a casa un cop finalitzada la festa i no haguessin de fer-ho abans.

Durant el primer terç del segle XX dos esdeveniments impulsaren el turisme a La Patum. D’una banda la presència de la festa en publicacions periòdiques, retransmissions radiofòniques, reportatges i filmacions cinematogràfiques i d’altra, la celebració de la festa de forma íntegra a Barcelona.

Ara bé, el gran boom turístic de La Patum va arribar sobretot a partir de la dècada dels anys 60, un cop passats els primers anys del franquisme. La Patum esdevingué símbol de la tradició rural silenciada pel franquisme i un espai per a reivindicar les nostres llibertats nacionals, com ho era aleshores el camp del Barça, on les banderes catalanes sortien de la clandestinitat i on els crits de “Visca Catalunya” i altres eslògans prohibits eren relativament tolerats, malgrat no estar permesos.

D’aleshores ençà, la presència de forasters a la festa màxima de la ciutat de Berga no ha fet més que augmentar. I en l’actualitat la festa berguedana celebra una segona patum, diumenge, dedicada exclusivament als forasters.

Albert Rumbo, historiador i especialista en la festa de la Patum de Berga, de la que n'ha escrit diversos llibres.