lamalla.cat

Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l’horitzó retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets una tradició que ha perdut el seu original caràcter funerari però segueix complint una important funció social: és una de les festivitats que marca l’inici de la nova temporada.

"Per Tots Sants, castanyes i panellets ". Segons diuen alguns cronistes aquesta tradició, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants al dia dels Morts. Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns l’oportunitat de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure aquestes rudimentàries estructures durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien fruita del temps, concretament castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les.

Avui pràcticament no queden castanyeres i quan arriben aquestes dates podem veure parades de castanyes torrades portades per gent jove, que troben aquesta tasca l’oportunitat de fer uns calerons. Des de fa uns anys també se celebren castanyades populars a l'aire lliure, balls, i altres activitats organitzades per diferents entitats i associacions. Fins i tot les discoteques ofereixen, des de fa uns anys, versions contemporànies de la celebració.

Els panellets

A més de les castanyes, els panellets i la fruita confitada són també un menjar típic d’aquesta singular festa. L'origen dels panellets i la seva relació amb la diada de Tots Sants és una qüestió encara no aclarida. Alguns historiadors defensen que poden ser una evolució d’antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya vella, on hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d'algun familiar. Aquest acte era tot un ritual, tant en la forma de parar la taula com en la distribució dels comensals i el tipus de menjar que es servia.

Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts amb el temps pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l’eternitat.

Al voltant dels panellets es van organitzar, durant molts anys, a les poblacions grans, multitudinàries rifes en què diferents entitats treien taules plenes de panellets i fruits confitats al carrer. Aquesta pràctica s’ha anat perdent amb el temps, i amb ella les olors meravelloses i els colors llampants que convertien l’espai públic en dolçor durant uns dies.

Dossier elaborat per Festes.org