lamalla.cat

A principis d´agost Pollença, celebra la Festa Major en honor de la seva patrona, la Mare de Déu dels Àngels, tot recordant els episodis més violents de la seva història, en un impressionant simulacre de la batalla contra corsaris invasors. Una de les escenificacions populars més importants del calendari festiu català.

El 31 de maig de 1550 és conegut a Pollença com El dia de la desgràcia. El famós corsari Turc, Dragut, desembarcà a la badia de Caló amb 1.500 moros, disposat a saquejar i incendiar tota la vila. Davant la passivitat de l´endormiscada guàrdia local, Joan Mas, heroi popular des d’aquell dia, sortí al carrer, alertà tothom del perill i es llençà a un combat ferotge contra els pirates. Els moros van aconseguir un gran botí, però la resistència del poble de Pollença, els va fer marxar definitivament del poble.

A partir del 1860, amb la voluntat de potenciar la festa local, es va començar a fer un simulacre d’aquella batalla, una recreació històrica d'uns fets que s’han mantingut sempre vius dins la memòria popular.

El Simulacre

L’esdeveniment central de la festa, on participen més de 1.000 guerrers, meitat moros meitat cristians, és un acte poc estructurat, on es deixa molt de marge a la improvisació d’ambdós bàndols.

Els cristians van vestits amb una camisa i calçons de brinet blancs, simbolitzant la roba que duien quan dormien. Van armats amb forques, barres, pals i rems. Joan Mas duu una espasa i l'escut de Pollença. Els moros porten vestits típics de corsari musulmà, les cares pintades de colors foscos i van armats amb espases de fusta.

A mitja tarda, els cristians es van concentrant als voltants del carrer Major i quan les campanes toquen Via Fora, els moros apareixen, amenaçants, al fons del carrer. En aquest moment Joan Mas salta per una finestra i comença un combat cos a cos amb Dragut, molt curt però ple de tensió, que omple de silenci la placeta de L´Almoina. Quan els dos contendents es separen, Joan Mas demana l’ajut de la Mare de Déu a viva veu: "Mare de Déu dels Àngels assistiu-mos, Pollencins, alçau-vos, que els pirates ja són aquí". Aquest és el clímax del Simulacre.

La victòria


Els dos bàndols inicien un combat ferotge, d´un realisme impactant. Centenars de cossos suats s'empaiten els uns als altres amb una força brutal i, en moltes ocasions, el públic, en contra de la seva voluntat, es veu involucrat en la lluita a causa de la forta pressió dels contendents.

Després de més d’una hora de lluita, amb grans esforços, els cristians van empenyent els moros i els fan recular fins a les portes de l’església de Sant Jordi. En aquest punt es produeix l'alliberament dels presoners cristians tancats pels corsaris i les canonades comencen a celebrar la victòria. La darrera batalla es representa al vell camp de futbol on, després de tres combats, Joan Mas roba la bandera dels moros i camina amb la resta de cristians fins a l'Església Parroquial on es canta un Te-Deum en acció de gràcies per la victòria.

El simulacre s'anuncia aproximadament a les 5 de la matinada, del dia 2 d'agost, després de la revetlla, quan la banda de música toca l'Alborada. Tot el poble espera impacient aquest moment especial. Quan s’acaba la batalla, al voltant de les 21:00 hores, tots els cristians canten el Tedèum, en acció de gràcies, i el Càntic dels Goigs. La festa acaba amb un espectacular castell de focs.

Dossier elaborat per Festes.org