lamalla.cat

L’himne nacional de Catalunya, Els segadors, és una cançó popular que relata l'enfrontament, els anys 1639 i 1640, entre els catalans i les tropes castellanes. La cançó va esdevenir himne del país a partir de la seva difusió a finals del segle XIX. Aquest 11 de setembre es presenta amb una nova harmonització a càrrec del mestre Antoni Ros Marbà.

Els segadors és una cançó popular catalana que va néixer arran dels fets històrics de 1639, quan la població catalana, majoritariament pagesos, va plantar cara als soldats de Felip IV. Les causes d'aquest enfrontament es troben en els excessos comesos pels anomenats tercios, les tropes castellanes que s'hostatjaven en territori català, durant la guerra que els havia enfrontat amb França en la campanya del Rosselló i que culminà amb la reconquesta de Salses. Tal com diu la cançó, tal com diu la cançó, els soldats passaven per “viles i llocs” assolant-ho tot, fent malbé el menjar i la beguda, violant donzelles, cremant alguna església i fins i tot, cometent algun assassinat.

L’actitud bel·ligerant de les tropes castellanes contra la població catalana provocà els avalots dels segadors que, per Corpus, es trobaven a Barcelona per ser contractats per a la sega. Aquests violents esdeveniments són coneguts com el Corpus de Sang. El poble es revoltà enfront la deixadesa del rei, que feia orelles sordes davant les queixes que li arribaven. La revolta culminà amb l’homicidi del Virrei de Catalunya, comte de Santa Coloma, i la declaració de guerra per part del rei Felip IV.

La Guerra dels Segadors (1640-1659) suposà l’aliança de Catalunya amb França, tot i que aquest país acabaria retirant el seu suport a la causa catalana a canvi de la incorporació dels territoris nord-catalans. El Tractat dels Pirineus (1659) va segellar que la veritable perdedora d'aquella guerra era Catalunya.

De cançó popular a himne nacional

Els Segadors és un romanço popular que es va difondre amb finalitats propagandístiques, per donar a conèixer els fets esmentats i fer una crida a la resisitència contra les tropes reials. El text actual, però, és diferent de l'original i es basa en el que apareixia al Romancerillo catalán (1882) de Manuel Milà i Fontanals. 10 anys més tard de la seva publicació, Francesc Alió li va posar música, però enlloc de basar-se en la melodia original, va adaptar una cançó popular de la plana de Vic que també parlava d’uns segadors. Alió també canvià el primer hemistiqui del primers vers (“Ai, ditxosa Catalunya” fou substituïda per “Catalunya, comtat gran”) i hi afegí un refrany nou, obra d’Ernest Moliné i Brasés (“Bon cop de falç!”).

Cap al 1897 Els segadors es va convertir en “himne nacional català”, sobretot gràcies a la difusió que en van fer Catalunya Nova i l’Orfeó Català, que la van tornar a popularitzar entre el poble. L’any 1899, Emili Guanyavents va reescriure definitivament lletra per tal d’adaptar-la de nou a la melodia original.

Anys després, durant la II República (1931-1939), encara es cantaven les dues versions: l’Ofeó Gracienc (progressista) cantava la lletra de Guanyavents, i l’Orfeó Català (més conservador) seguia el text de la cançó tradicional.

Durant la dictadura franquista, l’himne, a l’igual que la llengua i altres elements pertanyents a la cultura catalana van ser prohibits (per no dir quasi tots), i només cap al final de la dictadura es va poder sentir Els segadors en alguna acció aïllada del Front Nacional de Catalunya. Després de la mort de Franco, la cançó començà a visualitzar-se altra vegada i també a difondre’s, ja que pocs la recordaven per culpa de la llarga prohibició.

El 25 de febrer de 1993, la Generalitat de Catalunya promulgà una llei en la qual reconeixia com a himne nacional de Catalunya la cançó popular Els Segadors en la versió de Francesc Alió i el text d’Emili Guanyanvents. Enguany, per encàrrec del Govern de la Generalitat, el compositor Ros Marbà ha harmonitzat de nou la cançó. La nova versió, que malgrat tot és molt fidel a l'original, s’estrenarà aquest diumenge en els actes de celebració de la Diada al parc de la Ciutadella de Barcelona.