lamalla.cat

La barcelonina Tina Vallès (1976) és l’exponent d’un camí que cada vegada recorren més bloggers, i s’ha decidit a fer el salt dels bits al paper. Aquesta filòloga, observadora de la realitat del seu barri, acaba d’editar un llibre batejat igual que el seu exitós bloc, L’aeroplà del Raval (laBreu Edicions), on recull els posts que ja ha publicat a l'espai cibernètic. A laMalla.net hem parlat amb l’autora via correu electrònic i li hem preguntat el per què d’aquest canvi de suport, que sembla que li està donant satisfaccions.

Per què recollir els teus posts en un llibre? Va ser iniciativa teva?
El projecte va sorgir perquè l’editora de Labreu Edicions, Ester Andorrà, m’ho va proposar. Ho vam parlar, jo al principi no ho veia gaire clar perquè em feia l’efecte que publicar el que ja hi havia a la xarxa era, segons com, una «estafa». Però l’Ester sap fer d’editora i em va fer veure que era viable un aeroplà en paper, i que així podíem arribar a gent que no és usuària d’Internet, per exemple. A més, llegir a la pantalla no és el mateix que llegir en paper, ara es podrà llegir L’aeroplà lluny de l’ordinador i fins i tot s’hi podrà guixar!? I llegir en paper permet assaborir més el text, aturar-s’hi més, ja que quan llegim en pantalla sovint fem una lectura en diagonal, per saber què diu el text, i no ens aturem en els detalls.

Què t’ha semblat la diada de Sant Jordi, des del punt de vista de l’autor? Com ha estat signar llibres al costat d’autors diguem-ne més consagrats? Et miraven estrany per ser una blogger? Com han anat les vendes?
La diada de Sant Jordi des del punt de vista de l’autor? Doncs en el meu cas, molt agraïda, vaig estar a la parada de l’editorial, en ple passeig de Gràcia, compartint taula amb en Josep Pedrals, que acaba de publicar El furgatori també amb Labreu Edicions, i vaig poder conèixer alguns lectors anònims, a banda de saludar familiars i coneguts que van venir a donar suport i fer una mica de gasto. M’ha agradat conèixer els lectors, parlar-hi i saber què els agrada, què els diverteix, del llibre.
Sobre si em miraven o no em miraven raro, doncs no, més que res perquè no vaig coincidir a signar amb cap autor d’aquests reconsagrats i recontramediàtics.
I pel que fa a les vendes, encara és d’hora per saber-ho, però em diu l’editora que cada setmana ha d’anar reposant el llibre a les llibreries del centre, així que espero que bé!

Estàs satisfeta amb la iniciativa? La repetiràs?
Sí, tot just l’estic començant a assaborir, però ja n’estic satisfeta. He tingut plena llibertat per fer el llibre tal com jo volia, l’editorial no m’ha imposat res, i m’agrada com ha quedat al final. I a més des que el llibre és a les llibreries, tot són sorpreses: cada nova entrevista o referència del llibre en algun mitjà de comunicació em sorprèn, i cada vegada que algú em diu que se l’ha comprat i o que ja se l’ha llegit estic més satisfeta encara. Al capdavall, el que més m’interessa és l’opinió dels lectors, i agraeixo que es prenguin la molèstia d’escriure’m per dir-me què els ha agradat i què no.
Pel que fa a repetir l’experiència, si el que vols dir és si m’animaré a fer un altre llibre, doncs sí, no sé quan, però sí, m’agradaria repetir-ho. Ara, fer la segona part de L’aeroplà del Raval, no ho crec —tot i que jo no havia pensat ni fer-ne la primera part i mi-te-la, o sigui que si l’editora em convenç...!? Sigui com sigui, fa menys d’un mes que ha sortit el llibre, és massa d’hora per saber què ve després, perquè de textos, al calaix, n’hi tinc, però no sé si n’han de sortir...

Quin és el teu post preferit? I el dels teus lectors?
Tinc un afecte especial a un que surt al llibre, també, que es diu De gripaus, que és un diàleg entre una persona que vol regalar un ram de flors i la que l’atén per telèfon. És el primer que m’ha vingut al cap, sense mirar el blog ni el llibre.
Ara, no sé quin és el preferit dels lectors, tot i que intueixo que la mena d’articles que agraden més són, per ex., els dels paletes o els lampistes, o bé les desventures amb els veïns que es passen el dia escoltant el King África...

És dur mantenir un weblog? Ho dic perquè en el teu els posts acostumen a ser llargs i molt treballats, i això no es fa en un minut...
Dur? No, i ara. Si fos dur, no el tindria. No es fa en un minut, però el temps que hi dedico no em sap cap greu «perdre’l» d’aquesta manera. M’ho passo bé escrivint, inventant-me històries a mig camí entre l’anècdota real i la conya sobre mi mateixa i el meu voltant, i encara m’ho passo millor quan veig que hi ha qui em segueix el joc a través dels comentaris, etc. El blog és per damunt de tot un divertiment, i el dia que ho deixi de ser, el tancaré.

D’on ve el nom?
No tinc cap gran història per explicar-ne l’origen. Vaig triar un aeroplà perquè em permet fer una ullada al barri des de dalt, però no des de molt amunt, sinó des de la perspectiva justa per poder copsar-lo des de dins i des de fora a la vegada. Tot això sona la mar de bé, però a l’hora de la veritat no sé pas si ho compleixo, sincerament. I del Raval, és evident, perquè és el barri on visc des de fa tres anys, i perquè dóna molt de si per escriure, i això no ho he descobert jo, hi ha molta lletra impresa sobre el Barri Xino, des de Vallmitjana fins a Genet passant per Villalonga o Montalbán, etcètera.