El Partit Popular presentarà una querella criminal per injúries i calúmnies contra els responsables del web Noalaguerra.org. Segons el Secretari General del PP, Javier Arenas, en aquest lloc els han qualificat d’assassins per donar suport a la intervenció militar a l’Iraq. Des d'aquesta pàgina també és des d'on es va promoure el bomberdeig virtual que el passat dijous va col·lapsar el web del PP.

Aquest 11 de setembre de 2002, la ciutat de Nova York es tenyeix de negre. Des de la mitjanit, i gairebé durant les 24 hores, s'han organitzat actes per recordar els tràgics incidents que es van viure avui fa un any. Les cerimònies serveixen, sobretot, per recordar les més de 2.800 víctimes mortals que van morir en els atemptats contra les Torres Bessones.

Aquest dilluns fa exactament sis mesos de l'atac contra les Torres Bessones i el Pentàgon. La data -11 de setembre de 2001- ha quedat gravada a la memòria col.lectiva, igual que les imatges dels avions impactant contra els colosals edificis que, minuts després, es deplomarien. Des d'aleshores, les conseqüències de l'atac han generat una guerra a l'Afganistan i un esclat de patriotisme nord-americà. També s'ha disparat la persecució del terrorisme internacional i, sobretot, d'un antic agent de la CIA, Osama Bin Laden. Mig any després dels atacs, ningú sap on para el presumpte responsable de tot l'enrenou.

No a la progressiva retallada de la llibertat d’expressió i no a la criminalització dels moviments socials. L’atac a les torres bessones de Nova York i al Pentàgon el passat 11 de setembre està servint per a justificar una retallada dels drets humans inimaginable en els estats que s’autoanomenen democràtics. Amb la justificació de la lluita contra el terrorisme, Bush ha desencadenat una repressió a tot el món que va fins a signar una ordre perquè els estrangers acusats de terrorisme siguin jutjats en tribunals militars, sense cap mena de garantia jurídica.

La crisi que pateix el sector aeri, agreujada arran dels atemptats del passat 11 de setembre, segueix centrant les converses dels responsables de transport europeus. El ministre d'Economia i Vice-president segon, Rodrigo Rato, ha explicat els acords a què han arribat els quinze ministres d'economia dels països membres de la Unió Europea per ajudar a les companyies aèries a fer front a l'actual crisi.

El negoci de les agències de viatges catalanes ha patit un fort retrocés en el darrer mes com a conseqüència dels atemptats terroristes als Estats Units. Segons dades fetes públiques per l'Associació d’Agències de Viatges Catalanes, el negoci ha caigut entre un 20 i un 25%. Les reserves hoteleres també han baixat fins a un 30 %, segons ha informat el secretari d'Estat de Comerç i Turisme, Juan Costa. Les destinacions més afectades han estat els Estats Units i els països de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica. Per contra, això ha beneficiat les destinacions turístiques espanyoles, com ara les Illes Canàries.

Un miler de persones, convocades per la Platafoma Aturem la Guerra, integrada per més de 60 entitats, ONG, sindicats i partits polítics, s'han concentrat la tarda d'aquest dilluns a la plaça Sant Jaume per protestar contra els atacs dels Estats Units a l'Afganistan. Això ha passat malgrat la convicció de Bush que l'atac dels EUA a l'Afganistan s'ha fet sota el consens internacional. Arreu del món hi ha nombrosos grups i entitats que han mostrat ja el seu rebuig a la resposta violenta als atacs del passat 11 de setembre. Les manifestacions pacifistes contra l'operació militar batejada com Llibertat Duradora s'han fet, a més, a diferents països europeus, però també als EUA.

Els atacs de l'aviació nord-americana i britànica contra l'Afganistan han obligat a tallar el trànsit aeri a tota l'Àsia Central. Aquesta circumstància afectarà, molt probablement, el trànsit aeri entre Europa i les destinacions de l'Extrem Orient, Indo-Xina i Austràlia. Aquesta circumstància, però, no repercutirà en els aeroports estatals, ja que no existeixen vols directes cap a aquestes regions.

La meitat (51,5%)dels espanyols pensa que, si hi ha una guerra, les tropes espanyoles no hi haurien de participar. Però, en canvi, el 85% opina que l’Estat espanyol sí que hauria d’integrar-se en la gran coalició internacional contra el terrorisme que propugnen els Estats Units. A més , el 74% dels enquestats creu que aquesta coalició facilitaria la lluita contra ETA. Totes aquestes són dades que es desprenen d’una enquesta monogràfica sobre terrorisme feta pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que s'ha fet pública aquest dimarts.