Divendres, 10 de febrer de 2012 


Almanac

Avui és:

Santa Escolàstica

Tal dia com avui:

1969 - S'estableix a Espanya l'educació mixta a primària.

Per reflexionar:

L'única educació eterna és aquesta: estar prou segur d'una cosa per dir-li a un nen. - Gilbert Keith Chesterton

Reportatges
Reportatges
 
Ernest Benach és, des d’aquest divendres, el 12è president del Parlament de Catalunya. Abans que ell, han presidit la Cambra noms tan coneguts com Lluís Companys, o Miquel Coll i Alentorn. Des de 1932, onze presidents, tres d’ells a l’exili.
05/12/2003 - 12:08h
 

Tothom parla de la Constitució de la Mesa del Parlament però sabem com funciona, com s'escull i, sobretot, perquè serveix?. Intentarem explicar-ho. La seva constitució significa, en primer lloc, que comença la VII legislatura. La Mesa és el màxim òrgan de la Cambra i és integrat per un president (o presidenta), dos vicepresidents i quatre secretaris. En aquesta sessió, el banc del Govern serà ocupat pel president en funcions i per la resta de membres de l'executiu en funcions. La sessió la presideix el diputat de més edat (en aquest cas serà Carme-Laura Gil de 68 anys) que és ajudada pels dos més joves; (Rafel López i Albert Batalla) en qualitat de secretaris. Els tres conformen el que es coneix com la Mesa d'Edat.

Un terç de la Cambra seran dones

Renovació profunda al Parlament

04/12/2003 - 09:24h
La pluralitat registrada en les eleccions catalanes del passat 16 de novembre es veurà reflectida en el Parlament de Catalunya., Així, dels 135 diputats que conformen la Cambra catalana, 62 (gairebé la meitat) s'estrenaran i s'asseuran en el seu escó per primera vegada. També hi haurà 43 diputades; fet que vol dir que un terç dels escons seran ocupats per dones. Els més veterans hauran d'ensenyar, doncs, als rookies on són els serveis, la cafeteria, com funciona l'ordre intern de la Cambra...

Els negociadors

26/11/2003 - 08:00h
Com a la pel·lícula nord-americana que protagonitza l'actor Kevin Spacey, El Negociador, els representants polítics d'ERC, CiU i PSC estan, aquests dies, capficats en les negociacions per mirar d'arribar a un acord per formar un Govern estable a la Generalitat de Catalunya. Taules de reunions, programes de partits, estira i afluixa polític, la paraula i el seu cap fred són les seves principals armes. Per les seves mans passa gran part del futur polític de casa nostra i, ells, com a negociadors tenen una gran responsabilitat. I ho saben. ¿Serà cert que, com a la pel·lícula, mai poden dir que no a una proposta?

Recull de la premsa estrangera

El mite Pujol

21/11/2003 - 08:00h
Jordi Pujol plega després de 23 anys al capdavant de la Generalitat de Catalunya. Deia que el dissabte de reflexió el dedicaria a "netejar la seva taula" i a acomiadar-se del seu despatx de la barcelonina Plaça de Sant Jaume. Hi va arribar l'any 80 i el que és segur és que el cedirà al seu successor encara que no se sap qui serà hores d’ara. La seva figura ha despertat passions, en un i altre sentit, però no ha deixat indiferent a ningú. Home important en el desenvolupament català, espanyol i europeu ha deixat empremta per allà on ha passat. Aquests dies, la premsa estrangera li dedica pàgines, fotografies i titulars. El mite Pujol diu adéu.

Només sis dels 135 escollits són nascuts fora de Catalunya

Vilanova i la Geltrú, bressol de diputats

20/11/2003 - 08:00h
És clar que, òbviament, la ciutat de Barcelona és la que més diputats aporta al Parlament de Catalunya, amb un total de 36, però destaca, per sobre de totes, la capital del Garraf que, amb molta menys població que la capital catalana, subministra al Parlament cinc diputats. En canvi, la segona ciutat de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, només n'aporta un i Terrassa n'aconsegueix un més que Sabadell. Ho diem per allò de la rivalitat vallesana en la que, en aquest cas, la balança s'inclina a favor dels egarencs. Del total de 135 escons, sis persones nascudes fora de Catalunya ocuparan una plaça en el Parlament de casa nostra entre les que destaca el marroquí Mohamed Chaib (PSC).

ERC dóna la campanada

Les enquestes no n'encerten una

17/11/2003 - 08:33h
Cap de les enquestes fetes públiques la setmana passada ha encertat els resultats definitius de les eleccions. No només cap ha fet ple, sinó que la majoria ni tan sols han encertat el resultat d’un dels partits. Sembla que els electors que més menteixen a l’hora de fer els qüestionaris són els d’ERC, que han fet saltar la llebre. Cap dels pronòstics donava més de 20 escons a aquesta formació i, com es va veure després de l’escrutini de vots, van aconseguir-ne 23. ICV també ha superat les expectatives. Per als eco-socialistes, les enquestes vaticinaven d’entre 4 i 8 escons, i n’han tret 9. El resultat del PP (15 escons) és el que més s’ha ajustat al de les enquestes, que li donaven entre 12 i 16. Per als partits grans, sembla que les enquestes s'hagin volgut curar en salut ampliant molt la forquilla. D'aquesta manera CiU (46 escons) s’ha apropat als resultats de les enquestes, que li donaven un ampli marge d'entre 44 i 49. El PSC deu ser el més decebut, ja que totes les enquestes li donaven d’entre 47 i 51 i només n’ha aconseguit 42. La nit electoral vam haver d’esperar als sondejos a peu d’urna per començar a sospitar una gran pujada d’ERC.

Catalunya

Anècdotes de Campanya

15/11/2003 - 08:00h
Les campanyes electorals sovint són riques en anècdotes. Hi ha situacions més o menys divertides que són capturades pels mitjans de comunicació i altres que queden en l'anonimat. Aquest pretén ser un recull de les situacions curioses en les que s'han vist implicats els nostres presidenciables durant els quinze dies que ha durat la campanya. N'hi ha de més divertides que altres però totes, de ben segur, us arrencaran un somriure. Hi ha de tot: des d'accidents poc afortunats, a lapsus lingüístics passant per candidatures que guanyen diputats abans d'hora o les sabates d'algun candidat que queden fetes una porqueria durant un acte de campanya.

Cada vegada que tenim votacions ens informen de la quantitat de gent que aquell dia, com diuen els clàssics, som cridats a les urnes. Molts són els cridats, però menys els que senten el crit. L’abstenció a casa nostra, des de sempre, és força alta, i més a les eleccions autonòmiques i les municipals. Les generals, en canvi, sembla que remouen més consciències i fan aixecar més gent del sofà. De moment, a Catalunya, el rècord de participació en unes autonòmiques el tenim en un 64,26%. Poca cosa, la veritat.

Eslògans cada cop + curts

14/11/2003 - 08:00h
El funcionament de les campanyes electorals ha canviat perceptiblement en 23 anys. La innocència de la democràcia recent ha anat deixant pas a estratègies cada cop més subtils, a una americanització dels mètodes persuasius. L’evolució que han patit els eslògans n’és un bon exemple, ja que han passat de ser llargues declaracions d’intencions a convertir-se en dards directes i concisos: Sí a Catalunya, El canvi per Catalunya o fins i tot + a prop, substituint amb un signe una de les paraules.

Durant 23 anys, els catalans hem tingut un metge com a president. A partir del 16 de novembre, si s’acompleixen les previsions, el canviarem per una persona amb estudis de dret i d'econòmiques. I és que tant Artur Mas com Pasqual Maragall han rebut aquesta formació, tot i que la major part de la seva vida professional l’hagin dedicat a la política. No deixa de resultar curiós que entre els caps de llista de les cinc formacions majoritàries no hi hagi cap metge, una professió que, entre els polítics no és del tot estranya com demostren els casos d’Antoni Gutiérrez Díaz, Joan Clos, Ramon Espasa, Xavier Pomés o Xavier Trias. En aquestes eleccions, però, guanyen per golejada els advocats i els economistes però també hi ha enginyers, historiadors, filòlegs i, fins i tot, un socorrista de neu.

Mostrar del 2 al 11 (d'un total de 25)
1 2 3

Anar a cerca avançada


  • Mapa del web
  • Què és lamalla.cat
  • Qui som
  • RSS