Divendres, 12 de març de 2010 


Almanac

Avui és:

Sant Nicodem, Santa Fina

Tal dia com avui:

1986 - Els espanyols diuen SÍ a l'OTAN en referèndum.

Per reflexionar:

Viure és conviure. - Pere Casaldàliga

Reportatges
Reportatges
IU amb més d'un milió de vots només té cinc diputats

Tants vots no són tants barrets

 
En unes eleccions generals espanyoles, qui obté més vots no és qui ocupa més escons al Congrés. La Llei de Règim Electoral del país atorga dos diputats a cada circumscripció (un a Ceuta i Melilla) i els 248 diputats restants es distribueixen en funció del cens electoral de cada província. Aquest sistema de recompte de vots per circumscripció - amb la corresponent aplicació de la Llei d'Hondt-, en lloc de fer-ho per tot l’Estat, fa que alguns partits tinguin molts més vots que d’altres però que, en canvi, tinguin menys representants al Congrés dels Diputats. Aquest és el cas, per exemple, d’Izquierda Unida que aquest 14 de març ha obtingut gairebé els mateixos vots que a l’any 2000 però que, en canvi, ha perdut gairebé la meitat dels diputats.
15/03/2004 - 17:36h
 

Generals 2004

Els resultats electorals, en poques hores

14/03/2004 - 08:00h
Com es poden saber els resultats electorals amb tanta rapidesa? Quin sistema permet conèixer, tan sols unes hores després que tanquin els col·legis, què han votat milions de persones? Al contrari del que es podria pensar, el recompte de vots no és tan complex, ja que el primer pas són les més de 50.000 trucades telefòniques que es fan des de les meses electorals a les juntes provincials. Ja fa anys que el telèfon ha substituït els 84.000 telegrames que es van fer servir per transmetre les dades de les eleccions generals de 1977.

Aquest diumenge, a més de triar els diputats del Congrés, també podem escollir els nostres representants al Senat. La setmana passada us vam explicar què és i per a què serveix. Un cop sabut això, podem votar amb més coneixement de causa. Amb tot, la votació per a la Cambra Alta és una mica enrevessada, ja que es fa pel sistema de llistes obertes. Al contrari que en el cas del Congrés, on hem de triar un partit i introduir la seva butlleta al sobre, per al Senat no triem partits, sinó que triem persones i hem d’assenyalar quines ens agraden més. I no cal que siguin totes del mateix partit. I quantes n’hem de marcar? Pas a pas.

No és nou que durant la campanya electoral, molts famosos i personatges coneguts donin suport a determinats partits polítics. Però, a quins? Els esportistes semblen deixar-se convèncer per la dialèctica de Rajoy, mentre que alguns cantants i actors han preferit el discurs del líder del PSOE. També les formacions catalanes Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa han obtingut el suport d'actors, escriptors i intel·lectuals.

1977-2004: Els caps de llista de les diferents formacions al Congrés

Les cares que han penjat dels fanals

09/03/2004 - 08:00h
Des de l’any 1977 els espanyols hem viscut nou eleccions generals, comptant la d’aquest 14 de març. En aquests 27 anys han estat moltes les cares dels polítics que han penjat de fanals i de tanques publicitàries. Alguns caps de llista han passat gairebé desapercebuts per la seva brevetat, d’altres han marcat època. En aquest reportatge us convidem a fer un viatge al passat i també a recuperar el present d’aquestes persones que, en algun moment, ens han demanat que els votéssim. Això sí, recordarem, només, les principals formacions que han ocupat escó al Parlament i revisarem els caps de llista per Madrid i també a Catalunya.

Aquest dilluns, que coincideix amb el dia de la dona treballadora, creiem que és un bon moment per plantejar-nos el paper de les dones en la cursa política espanyola per assolir representació en el Congrés dels Diputats. En l'especial eleccions de laMalla.net, els xicots de l'empordanesa Escola Mas Clarà tenen resposta per a tots els gustos. Les nenes asseguren que “les dones tenen altres interessos fora del món polític” i els nois opinen que potser no els interessen aquests afers ja que s'han de dedicar a altres tasques com ara “fer el sopar”. El cert és, però, que les dones a la vida política espanyola han anat de menys a més encara que hi ha, en general, poca presència en càrrecs significatius. Tot i això, com a cap de llista es presenten poc doncs hi ha una immensa majoria d'homes que es dediquen a la política. Sembla, amb aquestes dades, que la possibilitat de tenir una dona presidenta haurà, de moment, d'esperar.

De professió, advocat

07/03/2004 - 08:00h
Els advocats guanyen per golejada en aquestes eleccions. De fet, gairebé la meitat dels caps de llista dels grups catalans amb representació parlamentària a Madrid són llicenciats en Dret. Els segueixen, a molta, molta distància, els llicenciats en Filosofia i Lletres, els filòlegs, historiadors i, fins i tot, algun arqueòleg. La professió més curiosa: monitor escorta.

El Senat, el gran desconegut

06/03/2004 - 08:00h
El proper diumenge 14 de març no només haurem de triar els integrants del Congrés dels Diputats, i per tant, el president de l’Estat. Aquell dia també haurem de decidir qui volem que segui al Senat els propers quatre anys. Del Congrés i dels seus candidats se’n parla a tort i a dret, en canvi, del Senat gairebé no se’n sent una paraula. Si hem de decidir qui volem que ens hi representi, potser que ens assabentem abans de què hi fan, allà al Senat. Som-hi, doncs.

En els darrers 25 anys, Espanya ha tingut quatre presidents del Govern. Han estat Adolfo Suàrez (1976-1981), Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982), Felipe Gonzàlez (1982-1996) i, el darrer, José María Aznar (1996-2004). Segurament tots podríem recordar algun dels fets que van protagonitzar aquests personatges mentre van ser al front de l’Executiu espanyol. Però, què han fet un cop el van deixar? A laMalla.net ens ho hem preguntat i t’ho volem explicar. El que no sabem és què farà Aznar a partir del 14-M ni qui serà el següent nom en aquesta llista de presidents. Caldrà esperar...

Els partits polítics s'esforcen per connectar amb els internautes

Weblogs amb data de caducitat

04/03/2004 - 08:00h
Què és el que es porta a Internet? Els weblogs o bitàcoles, els llocs personals on internautes (normalment anònims) expliquen les seves impressions sobre temes diversos. Els polítics, és clar, no són aliens a aquestes modes. Arriben eleccions i alehop!, com si fos màgia els més intrèpids posen en marxa llocs en què expliquen a Internet i de manera pretesament distesa les seves vivències de la campanya. Però molt poques d’aquestes iniciatives s’allarguen més enllà dels dies dels comicis. I, mentrestant, les iniciatives satíriques dels internautes, com Rajoyquetedoy o Marianorajao.com floreixen com bolets en època de pluges.

Per primer cop, després de 41 anys, el 15 de juny de 1977 els espanyols van anar a votar els representants al Congrés dels Diputats que, fonamentalment, tenien encomanada la tasca d’elaborar la Constitució. La manca de democràcia en les últimes quatre dècades va comportar que, mesos abans dels comicis, s’haguessin de prendre decisions urgents com la de legalitzar partits polítics o la d'agilitar els papers perquè alguns exiliats cèlebres que es presentaven com a candidats poguessin tornar al país. També es van haver de prendre decisions en molts altres aspectes com si es podia repartir propaganda electoral a les portes dels col·legis, si els Reis d’Espanya havien de poder votar o sobre qui havia d’imprimir les paperetes. Un repàs als diaris de l’època ens ha ajudat a recordar aquells dies.

Mostrar del 2 al 11 (d'un total de 16)
1 2

Anar a cerca avançada


  • Mapa del web
  • Què és laMalla.net
  • Qui som
  • RSS