Història

Abans de la Quaresma i amb data variable (des de finals de gener fins a principis de març) se celebra el carnaval, també anomenat carnestoltes. Està associat especialment amb el catolicisme i també amb els cristians ortodoxos orientals. Els protestants habitualment no celebren aquesta festa o bé ho fan d'una forma diferent, com el carnaval danès, que se celebra per Pentecosta, quan ja fa més calor al nord d'Europa. Al món se celebren diversos i diferents carnavals. El més conegut i el més gran és el de Brasil, però el de Venècia té molta fama, per la seva enorme elegància i misticisme. De tota manera, malgrat les seves diferències, tots tenen en comú que és un període de permissivitat i descontrol.

Els antropòlegs remunten la festa del carnaval a les festes i cultures antigues, com la festa d'hivern (les saturnals), les celebracions dionisíaques gregues i romanes (bacanals), les festes andines prehispàniques i les cultures afroamericanes. Independentment de la seva procedència, en temps de carnestoltes s'han fet des de molt antic mascarades i rituals pagans. És un temps permissiu oposat a la repressió sexual i la formalitat de la quaresma.

A l'edat mitjana l'Església catòlica va proposar el nom carnaval, del llatí carne levare, (‘no prendre carn’, ja que segons l’Església no se n’ha de menjar els divendres de quaresma), però popularment es considera que la paraula carnaval és l'adaptació de carnevale, que en italià denomina l'època en què sí que es podia prendre carn. Pel que fa a la paraula carnestoltes, prové de l'expressió també llatina carnes toltas, ‘carns preses’.