lamalla.cat

Amb un nombre de camises lleugerament limitat, els rosats van repetir el cinc de vuit del dia anterior amb molta més fermesa, juntament amb un dos de vuit amb un folre que va haver de suar la cansalada i un quatre de vuit sense complicacions. Van compartir plaça amb els Castellers d’Esplugues, que descarregaren dos castells de set, i els Torraires de Montblanc, amb castells bàsics de sis molt treballats.

Segons havien anunciat, els vallencs havien d’intentar si més no el tres de nou folrat a la capital de la Conca de Barberà; tanmateix, vists els efectius reals a plaça, i després de la vigília de l’Onze de Setembre, van decidir rebaixar pretensions. Van obrir plaça amb una catedral molt ben construïda que només va tremolar una mica a la baixada, cosa que féu espantar les possibles alarmes del dilluns. La construcció mostrà molta confiança en l’execució, fet que permet albirar com a ben plausible l’assalt al cinc de nou amb folre per santa Tecla. A segona ronda, veient que el camí dels castells de nou estava massa embardissat aquell dia, van decidir optar per un altre castell folrat: el dos de vuit, que de tronc es va aixecar molt ben apamat, però que va patir moltíssim a nivell de terços a causa, precisament, de l’encaix amb un folre que, val a dir-ho, era de mides reduïdes. D’aquesta manera, quan ja semblava que el tenien al sarró, i amb quints fora i quarts agafats encara, els terços van començar a ensorrar-se de mica en mica, i perderen definitivament el peu amb quarts sortint. A peu de plaça hi havia dubtes, tot i que sembla de justícia donar-lo per descarregat. Finalment, sense gaires somriures a la cara, els vallencs van tramitar un quatre de vuit que no els va suposar cap complicació ressenyable, a banda d’una aixecadora molt menudeta que va alentir-ne la consecució. Van enllestir amb tres pilars de cinc amb la senyera al vent.

Els Castellers d’Esplugues anaren a Montblanc amb un centenar llarg de camises a provar castells de set pisos. A primera ronda descarregaren el seu segon tres de set, que fins l’aleta va guardar unes mides molt maques fins que a la descarregada es desmanegaren una mica, la rengla i la buida es torçaren entre elles, però sempre sense perill en cap moment. A segona ronda descarregaren un quatre de set, el seu setè de la temporada, amb moltes més complicacions, en especial a nivell de segons i terços. El castell va necessitar una dura batalla per poder-lo dominar fins el final. Cloeren l’actuació amb un quatre de sis amb agulla de tràmit, que és més aviat una prova per al quatre de set amb agulla que volen provar a la diada del seu aniversari el cap de setmana vinent.

Pel que fa als amfitrions, després d’obrir plaça amb un pilar amb estelada desplegada que fou molt aplaudit entre el públic, començaren llur accidentada actuació amb un intent desmuntat de tres de sis. En aquesta ocasió, la rengla, que a nivell de segons era molt més baixa que en els altres dos pilars, es va anar obrint moltíssim, deixant un pom de dalt molt deformat i amb una canalla una mica gran. A la repetició els problemes es van repetir però més controlats, i el van poder descarregar braument, amb gran heroïcitat del tronc i de la pinya. A segona ronda van tornar a desmuntar l’intent, en aquest cas el de quatre de sis. A la repetició el van tornar a enlairar, amb uns terços molt tancats i un bastiment un xic lent. Quan l’enxaneta en féu l’aleta, però, per alguna raó va relliscar i s'endugué l’acotxadora, tot i que deixà intacta la resta del castell. Com que només se’n despenjaren aquests dos membres del pom de dalt, segons la majoria de colles i les bases del concurs se’l pot donar com a completat. Van acabar amb el quatre de sis amb agulla, aquest cop a la primera, tot i que també patint de valent. Van acabar amb dos pilars de quatre.

Torraires de Montblanc: Pde4cam, id3de6, 3de6, id4de6, 4de6, 4de6a, 2Pde4
Colla Vella de Valls: P4 caminat, 5d8, 2d8f, 4de, 3 P5 simultanis
Castellers d'Esplugues: Pde4cam, 3de7, 4de7, 4de6a, 3Pde4

Josep Santacreu
Fotografies: Colla Vella dels Xiquets de Valls