lamalla.cat

La diada de Tots Sants, a Vilafranca del Penedès, es va saldar amb èxits plens pels Al·lots de Llevant i els Capgrossos de Mataró, amb resultat molt positiu pels Castellers de Vilafranca i mal regust de boca per uns Castellers de Lleida que sembla no acaben de trobar-s’hi a la plaça de la Vila. Els amfitrions van fer un exercici de perseverança que va donar bon resultat, van completar la segona millor actuació de la temporada tot i quedar-se a les portes del tres de deu emmanillat.

Després d’uns mesos de recés casteller, els maresmencs es van posar a treballar la setmana passada per tal d’oferir els màxims objectius a Vilafranca. Descarregat el segon castell de nou de la temporada a Girona, el de diumenge havia de ser un tres de nou de tràmit per a encarar una segona ronda amb major tranquil·litat. L’estructurà pujà serena tot i que un pèl estirada i només va patir durant la descarregada en una de les rengles a nivell de quarts. Van seguir el programa anunciat, plantant un quatre de nou folrat que presentà dues cares diferents. Per avall, terços i quarts treballaven per a mantenir mides mentre que els pisos superiors es mostraven nerviosos però sense greus deficiències. Un cop coronat el quatre, el moviment s’apoderà del tronc i agreujà els problemes al pis de quarts que va haver de lluitar de valent per finalitzar-lo amb èxit. Amb dos castells de nou a la butxaca, els de la camisa blava van encarar el cinquè quatre de vuit amb agulla de la temporada. Van bastir sense problemes l’estructura del quatre en la que van encabir-hi un espadat que arribà just per a recollir l’acotxadora, encarregada de la segona aleta d’aquest castell. L’espadat aturà la primera sotragada al sortir els segons que l’envoltaven i va controlar la descarregada tot i treballar en una posició poc ortodoxa.

Tot seguit, els verds iniciaven el seu curs amb la màxima ambició. Van plantar de sortida el tres de deu amb folre i manilles, que van enlairar a la primera. Amb quarts col·locats, el castell inicià el seu constant moviment. Els Castellers de Vilafranca van trigar a completar les manilles fet que en complicà el control. El tres cedí amb l’entrada de dosos i capgirà les previsions. Malgrat tot, els amfitrions no van recular i van optar pel gamma extra que millors resultats els ha ofert enguany, el dos de nou amb folre i manilles. A diferència del tres, el dos mostrà unes manilles compactes que van mostrar-se eficients quan, amb dosos col·locats, el castell comptà amb tot el seu pes. Amb confiança, van aturar les sotragades habituals de l’estructura i van poder celebrar el sisè castell de gamma extra descarregat aquesta temporada. Sense afluixar van apuntar al quatre de nou amb folre i agulla com a següent fita. Després de coronar sense complicacions i desbastir l’estructura del quatre, arribà el torn d’un pilar que va veure impotent com desapareixien totes les seves opcions a l’ensorrar-se part de l’estructura exterior del folre. Van tancar la seva ronda de castells amb un tres de nou folrat carregat d’experiència.

Si bé fa uns mesos els Castellers de Lleida van anunciar l’assalt als nou pisos durant la diada de Tots Sants, la sort s’anà torçant fins a fer inviable aquesta opció. Les baixes a les files dels ilerdenses van retallar el seu repertori fins l’anomenada tripleta de vuit, un objectiu no poc ambiciós tenint en compte que diumenge passat descarregaven el segon dos de vuit folrat, tant sols el quart de la seva història. Van optar pel quatre de vuit per a iniciar la seva actuació. El castell de vuit pisos que millors resultats els havien donat fins al moment havia de servir per a adobar el camí cap al dos folrat. Malgrat l’aparent facilitat amb què van bastir l’estructura, a l’entrar la canalla un dels segons començà a perdre mides treballant en mala postura. El problema, lluny de desaparèixer després de l’aleta, es multiplicà afectant greument el pis de terços que acabà cedint prematurament. Les coses no van anar millor amb el dos de vuit amb folre que van haver de desmuntar en primera instància quan l’acotxadora es va fer enrere amb dosos col·locant-se. Ni millorà l’actuació quan el mateix problema els féu desmuntar el segon dos folrat de la jornada. Aquest cop, però, no van quedar prou forces per aturar un desmuntatge que es preveia complicat. Molt tocats de moral després de la segona caiguda, els Castellers de Lleida van aparcar els castells de vuit per finalitzar les rondes de castells amb un plàcid cinc de set.

La jornada va ser rodona pels Al·lots de Llevant que van triar el cinc de set per a escalfar motors. El de diumenge era tot just el tercer de la temporada però no va plantejar cap dubte a una colla que enguany ha dominat el dos de set com mai ho havia fet. L’assalt al carro gros estava servit. Els Al·lots van decidir enlairar el quatre de vuit pis per pis. Van esperar-se a col·locar quarts per iniciar l’ascens del pis de quints i van enviar la canalla menuda un pèl més tard de l’habitual. Malgrat tot, els illencs van defensar a capa i espasa un castell que sabien que se’ls faria molt llarg, mantenint posicions fins al moment en què els grallers van indicar l’aleta de l’estructura. A partir d’aquí, les forces defalliren i el castell es trencà sense donar l’oportunitat als primers compassos de la descarregada. Valents, van decidir tancar la jornada amb una actuació de màxims. Van atacar el dos de set sense dubtes i potser va ser la construcció més nivellada dels de la camisa verda. A bon ritme i molt ben lligat al tronc, el dos s’alçà sense complicacions davant d’un públic que va saber valorar l’esforç de la colla de Manacor.

La ronda de pilars va ser presidida per l’emmanillat vilafranquí. L’espadat pujà, poc concentrat, entre el bellugar de les manilles. Després de salvar una forta sotragada, el pilar es tensà el temps suficient per a ser carregat. En el retorn del cop precedent l’espadat es trencà per la part superior impossibilitant la seva exitosa finalització. Aparcat el segon objectiu dels Castellers de Lleida, l’espadat de set pisos, era el torn dels Capgrossos que va coronar el de sis. Malgrat l’esforç del terç i el quart, el pilar blau marí va haver de treballar just després de l’aleta i això va desgastar-lo impedint-ne una descarregada completa. Els lleidetans i els manacorís van finalitzar l’actuació de manera conjunta, els primers amb el vano de cinc i els segons amb un sol pilar de cinc pisos.

Capgrossos de Mataró: P4 cam, 3d9f, 4d9f, 4d8a, P6c
Castellers de Vilafranca: P4 cam, i 3d10fm, 2d9fm, 4d9fa c, 3d9f, P8fm c
Castellers de Lleida: P4 cam, 4d8c, id 2d8f, i 2d8f, 5d7, Vano de 5
Al·lots de Llevant: P4 cam, 5d7, 4d8c, 2d7, P5

EFREN GARCIA

Fotografies de: Queralt Moncal i Carol Martín.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  •