lamalla.cat

Els Capgrossos de Mataró van acabar la temporada de bona manera, descarregant un castell de nou i apuntant-se una nova construcció al seu historial. Mentre que els Castellers de Lleida aconseguia carregar el dos de vuit amb folre, els de Barcelona no van poder amb el quatre de vuit amb agulla i es van haver de conformar amb castells de set.

Els Capgrossos de Mataró, com a amfitrions, van obrir la 14a diada tocades les dotze del migdia. Ho van fer amb el setè dos de vuit amb folre de la temporada, que no va presentar dificultats. A segona ronda els blaus volien tornar a portar un castell de nou a la seva diada, després de quatre anys sense fer-ho. En aquesta ocasió la intenció era provar el tres de nou amb folre. La pujada va ser un xic tremoladissa, però la rapidesa i habilitat de la canalla va fer que el castell es pogués carregar i descarregar sense més dificultats. Els de la capital del Maresme afrontaven la tercera ronda amb la intenció de portar un castell inèdit al seu historial i que enguany només havien aconseguit descarregar els Castellers de Vilafranca: el tres de vuit amb agulla. Després d'un peu desmuntat, el van tirar amunt. L'estructura del tres fins la carregada no va presentar cap problema. Tot i així, els blau marí van haver de començar a suar quan el pis de quarts iniciava la sortida. La posició forçada d'un terç de l'estructura del tres, així com una forta sotragada del pilar quan sortien els quarts, van ser dos moments claus on el castell va perillar. Un cop el pilar va quedar damunt la pinya en solitari, es va descarregar amb aparent facilitat. Els de Mataró tancaven l'actuació amb dos pilars de cinc i dos de quatre simultanis.

Els Castellers de Barcelona, els segons a actuar, havien anunciat que portarien plaça un programa ambiciós que estava composat pel quatre de vuit amb agulla, el dos de vuit amb folre i el tres de vuit. Finalment, però, a plaça no es va poder veure cap d'aquestes construccions. El primer castell que van fer sonar gralles a la plaça Santa Anna va ser un intent desmuntat de quatre de vuit amb agulla. L'estructura pujava amb algun canvi respecte als anteriors intents i un xic més bellugadís. Tanmateix, des de fora, no semblava que presentés excessius problemes. Quan l'enxaneta remuntava el pis de quints, el van tirar avall. En ronda de repetició hi tornaren. Aquesta vegada, però, el castell presentava més dificultats que l'anterior. Amb un pis de quints tancat i l'enxaneta altra vegada remuntant aquest pis, el van tornar a desmuntar. Així, la primera ronda dels Castellers de Barcelona quedava en blanc. A segona ronda els vermells van afluixar i van intentar el dos de set. Aquesta construcció que, d'antuvi, no els havia de suposar cap problema ja que n'havien descarregat deu, tampoc els va sortir tant bé com volien. Amb l'acotxador col·locat i l'enxaneta a l'alçada de dosos el van haver de desmuntar per indecisió dels més menuts. En ronda de repetició, els de la capital van descarregar un cinc de set que no els va suposar dificultats, tot i la lenta execució a causa del menut acotxador de la banda del dos. L'últim castell que van portar a plaça va ser un perfecte quatre de set amb el pilar. Tot i aquesta actuació per sota dels seus mínims, els de Barcelona van regalar a la plaça el pilar de sis que es descarregar magistralment, gairebé ratllant la perfecció.

La tercera colla a actuar va ser la dels Castellers de Lleida. Els de ponent van iniciar la seva actuació amb el dos de vuit amb folre, construcció que la setmana passada a Vilafranca del Penedès no van aconseguir. Amb bones mides el van tirar amunt. Tot i el bellugueix constant de la fràgil estructura, el van aconseguir carregar. Tanmateix, quan l'enxaneta ja havia arribat abaix, uns quarts molt forçats van fer saltar l'estructura. El dos de vuit amb folre només quedava en carregat. A segona ronda, seguint fil per randa el plantejament inicial de la diada, van intentar dues vegades el tres de vuit. En el primer intent no aconseguiren col·locar els dosos, mentre que en el segon el tiraven avall quan l'acotxador iniciava les tres passes. Els bordeus es quedaven sense segon castell. Per tancar l'actuació, van descarregar un meritòri quatre de vuit, on el treball de terços va arribar a ser èpic i va fer vibrar a tot el públic present. Els de Lleida s'acomiadaven amb un vano de cinc.

Capgrossos de Mataró: 2d8f, 3d9f, 3d8a, 2 P5, 2P4.
Castellers de Barcelona: id 4d8a, id 4d8a, id 2d7, 5d7, 4d7a, P6.
Castellers de Lleida: 2d8f c, id 3d8, id 3d8, 4d8, vano de 5.

ALBA GALAN

Fotografies: Carme Garcia, Sílvia Torné.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  •