lamalla.cat

En saber la trista notícia de la mort del company casteller Ramon Rovira, inevitablement m’han vingut a la memòria, no el record de la Mariona, a qui sempre tinc present, sinó el desconsol i el dolor que vam patir ara fa cinc anys els Capgrossos de Mataró.

L’assemblea de la CCCC del passat 26 de març va prendre un conjunt d’acords relatius a la seguretat, la recerca dels valors castellers, el patrocini i l’amateurisme. Vistos així els acords, posats un al costat de l’altre, no deixen de ser contradictoris, especialment si tenim en compte que els conceptes "seguretat" i "amateurisme" no deixen de ser valors. Per tant, em sembla entendre que l’assemblea ha efectuat un mandat imperatiu i deixa clar que no acceptarà un món casteller on els valors de la "inseguretat" i la "professionalitat" hi siguin presents!

XAVIER CAPDEVILA, Periodista
Director del programa 'Quarts de Nou' (Canal 33)
_______________________________________________

Ja ho són oficialment, la UNESCO ho ha proclamat aquest dimarts al migdia. L’organisme de l’ ONU, que és la màxima instància del món pel foment, defensa i promoció de la Cultura, les Ciències i l’Educació, considera que els valors dels castells humans catalans són un patrimoni positiu que és bo que comparteixi tota la Humanitat. Això més enllà d’un títol i de la repercussió mediàtica que durant uns dies tindran els castells a tots els mitjans -fins i tot a aquells que no en parlen mai- comporta el compromís dels estats i de les administracions a protegir i donar suport a l’activitat i vetllar per la conservació de les seves característiques, que ja no són només una singularitat d’un poble o d’un país, sinó que són també un tresor compartit amb tot el món.

Enguany és any de concurs, o sigui, com cada any parell se celebra a Tarragona el Concurs de Castells, un esdeveniment que sempre comporta un debat sucós sobre diferents qüestions del mateix. Un dels debats més recurrents i vius a les darreres edicions és el referent a la participació de les quatre colles de la ciutat de Tarragona, sigui quin sigui el seu nivell casteller, si no hi renuncien. El debat es va encetar fa anys quan va començar la reducció de colles participants al concurs i que aquest any s'ha revifat degut a la reducció de 18 a 14 colles participants.

Avui, a l'arribar a casa després de la dura tornada a la setmana laboral, de seguida m’han posat a la pista d’un desafortunat article publicat en un diari d’aquells de tirada nacional. La notícia, de no més de quinze línies, feia referència a la jornada castellera de Les Santes, citant en un contundent i no poc sensacionalista titular “32 ferits en la jornada castellera de Mataró”.

Dissabte dia 23 de maig de 2009

6:30am A dos quarts de set sona el despertador, no m’ho puc creure! Ahir vam acabar força tard l’assaig i no he dormit massa. Després d’acabar els darrers preparatius, vaig cap a l’estació d’autobusos de Terrassa. Veig com ja hi ha força gent esperant i d’altres als que se’ls han enganxat els llençols. Sembla que el despertador no és suficient per alguns i els hem de trucar per tal de desvetllar-los. En aquests viatges sempre hi ha algú a qui li passa això i normalment és a aquells qui no esperen que els hi passi.

El desembre passat vam tenir l'oportunitat d'acomiadar l'Andreu Botella en la seva etapa al capdavant dels Castellers de Sants. En un ambient relaxat, ens va comentar la seva visió del món casteller tot just entre el final d'un camí i l'inici d'un altre.

Ja fa dos articles, i unes quantes setmanes, que em dedico a fer resums del actes esdevinguts recentment en el si de la coordinadora. En els darrers mesos sembla que ha quedat en evidència el que fa molt de temps que alguns pensàvem: la funció de la coordinadora és tant ambigua que s’aguanta dreta en un increïble acte de funambulisme. Estava clar, així mateix, que quan el pes d’aquest castell de cartes deixés de baixar centrat, finet i pel mig, la baralla sencera cauria pel seu propi pes.

Fa dies que s’ha acabat la temporada i abans de tornar-hi de nou toca reflexionar sobre les coses que s’han fet bé o malament aquesta temporada. Una de les coses que s’han fet malament, al meu parer, és la presentació del casc dels dosos. Hem arribat al punt de tenir una eina en majúscules per guanyar bona imatge de cara a la resta de la societat i la deixem escapar.

El tres de set amb agulla, si em permeteu l’incís, és un castell que ha fet forrolla, és a dir, que ha tingut un èxit extraordinari, aquest 2008. La història és curiosa perquè ha passat de ser un castell menystingut i trepitjat per la majoria de les colles a impregnar-se d’un prestigi desconcertant en un sol dia: el 29 d’octubre del 2006. A Sitges, els Castellers de Vilafranca van descarregar el primer 3de8a conegut fins aleshores. Automàticament, tot va canviar.