lamalla.cat

L'audiència Nacional ha condemnat a tretze anys de presó cinc dels acusats de formar una cèl·lula integrista,
coneguda com a Comando Dixan, i ha absolt un sisè processat, Mohammad Nebbar, que ja va ser posat en llibertat el desembre passat. No obstant això, tots ells han estat absolts dels delictes de conspiració per cometre atemptats i de tinença d'explosius, en desmuntar la tesi que va sostenir l'FBI en un informe que tenien intenció de fabricar "napalm casolà". La cèl·lula va ser desarticulada l'any 2003 a Catalunya, en plena preparació de la guerra de l'Iraq. El fiscal demanava penes d'entre 22 i 32 anys.

Els cinc acusats han estat condemnats a deu anys per un delicte de pertinença a organització terrorista i a tres per falsificació de documents. En canvi, se'ls ha absolt del de tinença d'explosius.

La cèl·lula va rebre el sobrenom de Comando Dixan pel caràcter suposadament innocu de les substàncies que els van ser intervingudes, circumstància avalada per un informe d'un laboratori de l'Exèrcit, que assegurava que entre elles hi havia detergent i ratlladura de coco.

Precisament, la constatació de la innocuïtat d'aquestes substàncies va provocar que aquests cinc acusats, detinguts amb onze suposats islamistes el gener de 2003 en l'anomenada Operació Estany, fossin posats al maig en llibertat per falta de proves per l'aleshores jutge de l'Audiència Nacional, Guillermo Ruiz Polanco, que poc després va ser suspès de les seves funcions.

A pesar d'això, arran d'un informe de l'FBI nord-americà, que indicava que amb les substàncies intervingudes a aquests cinc acusats podia fabricar-se "napalm casolà", el jutge Baltasar Garzón, que es va fer càrrec d'aquesta causa en substitució de Ruiz Polanco, va decretar presó provisional per a tots ells, el març de 2004.

Ara, el tribunal que ha jutjat els fets conclou que "no pot apreciar-se l'existència de dipòsits de materials inflamables ni la voluntat de dedicar tals líquids a la fabricació d'explosius". Per això, diu la sèntència, "hauria d'haver-se trobat, amb això, o bé els instruments i estris propis de les manipulacions químiques (...) o bé, almenys, l'existència d'ampolles de vidre per verificar-hi les barreges i utilitzar-les com còctels a molotov".

El tribunal, que només condemna els cinc per un delicte de pertinença a banda armada i un altre per falsificació de document públic, únicament considera provat que tres dels cinc acusats van fugir d'Algèria, entre el 1998 i 1999, "en estar perseguits com a terroristes per les autoritats d'aquest país, refugiant-se a l'estat espanyol, on es van reagrupar, constituint una cèl·lula terrorista en la qual es van integrar dues persones més".

Segons la sentència, la cèl·lula tenia com a objectiu "el proselitisme i captació de seguidors entre la població musulmana a Espanya", així com la prestació de domicilis "que servissin de refugi als membres combatents perseguits en altres països".