lamalla.cat > Cultura > Art

06/07/2009  15:39h

Les guerres de Robert Capa i Gerda Taro

El MNAC acull més de 200 fotografies dels conflictes que van cobrir

LAMALLA.CAT 

  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar
  • Opcions enllaços externs

Més enllà de la reconeguda imatge Mort d'un milicià de la Guerra Civil espanyola, Robert Capa va cobrir els principals conflictes bèl·lics de la seva època. Al seu costat en la Guerra Civil espanyola i fins la seva mort, la fotògrafa Gerda Taro, considerada la primera fotoperiodista de guerra. Fins el 27 de setembre, el MNAC reuneix més de 200 fotografies realitzades per Robert Capa en els conflictes que va cobrir com a reporter de guerra durant els anys 30 i 40 del segle passat, una visió completada amb la primera exposició que mostra l'obra de la seva companya sentimental.

Robert Capa 2

EFE/Toni Albir

Vista de la foto de Gerda Taro 'Pagès de la Rereguarda', que es pot veure al MNAC.


Això és la guerra! Robert Capa en acció capta la mirada del cèlebre fotògraf, fundador de Magnum, en la seva feina durant la Guerra Civil espanyola, en el que es va solidaritzar des del primer moment amb la República; un conflicte en el qual va néixer el fotoperiodisme. La comissària de la mostra, Cynthia Young, subratlla que l'itinerari expositiu intenta aprofundir en diverses històries completes: la mort del milicià republicà (1936), la guerra entre la Xina i Japó (1938), la Batalla del Segre (1938), els refugiats de Barcelona (1939), el desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944) i la derrota alemanya (Leipzig, 1945).

Durant la Guerra Civil espanyola, Capa va captar algunes de les imatges més famoses del conflicte, entre elles "Mort d'un milicià", una de les instantànies més emblemàtiques de la història, que deté l'instant en el que un milicià republicà cau ferit de mort a Cerro Muriano (Còrdova). Dins de les activitats paral·leles a l'exposició, el museu projectarà el documental "L'ombra de l'iceberg", dels periodistes Raúl Riebenbauer i Hugo Doménech, en el qual suggereixen que el milicià estava posant per al fotògraf.

Totes les còpies conegudes sobre refugiats i milicians
Sense prendre partit per aquestes i altres veus crítiques sorgides a final dels anys 70, l'exposició reuneix "totes les còpies conegudes que en aquella data van fer tant Capa com Taro sobre els refugiats i els milicians, així com les fotos publicades a les revistes Life, Vu i Regards". Per a l'altra comissària de l'ICP, Kristen Lubben, "vistes en el seu conjunt, aquestes imatges semblen indicar que mentre tots dos fotografiaven als milicians, a qui feien posar en el turó, una bala perduda va matar inesperadament un soldat republicà, just davant de l'objectiu de Capa".

Per tota la investigació realitzada per totes dues comissàries, "encara que no tenim el negatiu, tot fa pensar que la fotografia va ser feta per Capa, doncs en la seva publicació a les revistes, la composició suggereix que procedia d'un negatiu rectangular, que corresponia al tipus de càmera que utilitzava Capa". Les imatges "més truculentes de tota la seva carrera" es mostren en l'apartat dedicat a 1945, a Leipzig, on Capa acompanyava la 2a Divisió d'Infanteria del Primer Exèrcit. Alternant una càmera Contax i una Rollei, Capa va fer una sèrie de fotos en les quals la sang forma un bassal cada vegada més gran.

La primera fotoperiodista de guerra
En la segona exposició se situa l'obra de Gerda Taro en el seu context i reivindica a la primera fotoperiodista de guerra, la figura de la qual s'ha mantingut a l'ombra de Capa i que va caure en l'oblit després de la seva mort el 1937 a Brunete atropellada per un tanc. A la mostra es presenten imatges de tots els episodis fotografiats per Taro, des de la seva arribada a Barcelona el 1936, després a Madrid al costat de la comunitat internacional d'artistes i intel·lectuals i fins a la seva mort a la batalla de Brunete.

Lluny del moviment que sempre interessa a Capa en les seves fotografies, Taro captura, comenta Lubben, "l'ambient de les ciutats que visita i la quotidianitat de la guerra, les víctimes dels bombardejos a Almeria, l'ofensiva republicana de Segòvia o la resistència de Madrid". El tercer àmbit temàtic que presenta el MNAC fa al·lusió a la "maleta mexicana", que contenia els negatius de 126 rodets amb milers d'instantànies preses durant la Guerra Civil espanyola per Capa, Taro i David Seymour 'Chim', un material que s'havia donat per perdut i que va reaparèixer a Mèxic el 1995.

Una imatge inèdita i tres fulles de contacte d'aquella "maleta mexicana" es presenten ara al MNAC en primícia com avanç de l'exposició que l'ICP prepara per a 2010. Us adjuntem els dossiers de premsa de les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro, organitzades pel MNAC en coproducció amb l'International Center of Photography de Nova York (ICP), que hem presentat aquest matí als mitjans. Les mostres estaran obertes al públic del 7 de juliol al 27 de setembre de 2009.


Publicat 06/07/2009  15:39h


  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar
  • Opcions enllaços externs


Comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

  • Les opinions són dels internautes, no pas de lamalla.cat
  • Els comentaris han de mantenir l'educació i el respecte als altres.
  • No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis vigents.
  • lamalla.cat es reserva el dret a eliminar comentaris que no s'atenguin a aquestes normes o que no guardin relació amb el tema.

Escriu les lletres que apareixen a l'imatge...



  • MNAC

    EFE/Toni Albir

 



Agenda

Lamalla

  • Vols ser un ciutadà romà?

    Barcelona - Diumenge, 25 de octubre del 2009

    Al museu d'Arqueologia un dia al mes ens proposa un taller familiar. A la ciutat de Roma hi vivien els anomenats ciutadans i els nociutadans, els quals no participaven gaire de la vida social romana. Per tal d'esdevenir uns autèntics ciutadans romans, a partir d'un joc, haureu d'anar passant proves que us permetran conèixer parts de la seva ciutat i el que s'hi feia. L'edat recomanada és de 6 a 12 anys.

    Hora:
    Lloc:
    MAC Barcelona
    Passeig de Santa Madrona, 39-41 (Parc de Montjuïc)
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació
  • Els músics de Bremen

    Barcelona - Diumenge, 24 de gener del 2010

    Un ruc, un gos, una gallina i una gata fugen dels seus amos perquè els fan treballar massa i decideixen anar a la ciutat amb l'esperança de viure millor i es podran dedicar a allò que més els agrada: cantar.

    El conte dels Germans Grimm és un cant contra la intolerància, l’explotació i l’obsessió dels humans per la productivitat i el consum.

    Hora:
    Diumenges a les 12h. i a les 17h.
    Lloc:
    Teatre Gaudí Barcelona
    Sant Antoni Maria Claret, 120 (Eixample)
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació
  • El petit roure

    Barcelona - Dissabte, 6 de febrer del 2010

    La companyia de titelles Animundi ens presenta un espectacle d’ombres xineses i titelles.

    El petit roure és un arbre al qui agrada de créixer, lentament i sense presses. Ben agafat al terra, enfonsant-hi les seves arrels, estira les branques cap al cel. Els actors tenen un contacte directe amb el públic i animen als nens i a les nenes a participar.

    És fàcil d’entendre fins i tot per als més petits. Edat recomanada és de 3 a 9 anys

    Hora:
    Dissabtes a les 18h. / Diumenges a les 12h.
    Lloc:
    Teatre Tantarantana
    Carrer de les flors, 22
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació (PDF)
  • L'Alba busca la llum

    Barcelona - Diumenge, 7 de febrer del 2010

    La petita Alba fa un viatge iniciàtic dins la sabata voladora que li construeix el seu avi. El seu objectiu és recuperar la llum del sol que ha estat tapat amb les ombres dels nens per un personatge malvat, que vol fer-se més ric venent bombetes gràcies a la foscor. La companyia Fengari Titelles fa una proposta molt visual que combina diferents tècniques titellaires i del circ.

    Hora:
    Lloc:
    La Riereta Teatre
    Reina Amàlia, 3 (Raval)
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació

Enquesta

 

Enquesta

Què et sembla que sindicats i patronal hagin pactat moderació salarial?

12.5%

25%

0%

62.5%

Enquesta

Què et sembla la política de recaptació de la SGAE?

72.65%

24.79%

2.56%