lamalla.cat

Obres de Christian Boltanski, Sophie Calle, Allan McCollum, Carlos Pazos, Hans-Peter Feldmann i Annete Messager, inèdites en els dos últims artistes, s'exhibeixen des d'aquest dijous al CaixaForum en l'exposició 'Objectes desclassificats', que reflexiona sobre la mercantilització de l'art. Els 11 artistes representats a la mostra, que estarà oberta al públic fins al 22 d'agost, converteixen objectes quotidians en obres d'art.

Objectes que, com en el cas dels documents desclassificats quan veuen la llum per primera vegada, perden la seva funció original i generen noves narratives artístiques.

La comissària de l'exposició, Neus Miró, ha subratllat a la presentació que encara que les onze peces tenen totes una naturalesa escultòrica, es pot dir que “s'aparten del concepte canònic d'escultura i plantegen una revisió dels paràmetres clàssics”, ja que incorporen fotografia, dibuixos o pintures, i interaccionen amb el seu entorn.

Segons Miró, tots aquests artistes se situen "en una línia de temps que comença amb Marcel Duchamp, els surrealistes, el minimalisme, l'art conceptual i posteriorment el pop art".

Els artistes indaguen a més en el procés d'acumulació, repetició, selecció o classificació dels objectes i, d'aquesta manera, afegeix la comissària, reflexionen sobre temes com la importància de les coses a la societat de consum o sobre la mercantilització de l'art i la problemàtica al voltant del concepte d'obra d'art única i la seva reproducció.

Dues incorporacions
Entre les obres exhibides, que abracen un període que va del 1983 al 2002, dues són incorporacions noves que es mostren per primera vegada: 'Schattenspiel' ('Joc d'ombres', 2002), de Feldmann, i 'Jeu de Deuil' (Joc de duel, 1994), de Messager.

'Jeu de Deuil' és un tríptic, el centre està format per una filera de fotografies de diferents parts del cos, que poden recordar els exvots, mentre que als dos costats situa una fotografia d'un animal dissecat amb una caputxa i sota una foto de l'ull d'un nen. A la part inferior de cada composició fotogràfica s'apilen ninots de peluix coberts per una xarxa negra com si fos un vel.

Aquest to sinistre s'accentua encara més en l'altra peça nova, l'expressionista 'Schattenspiel', en què l'artista situa joguines, i objectes de decoració totalment 'kitsch' sobre petites plataformes giratòries que amb ajuda d'un focus de llum traslladen ombres sobre la paret en una clara referència al teatre d'ombres i els artefactes protocinematogràfics.

El concepte 'd'object trouvé' es troba en obres com 'Maleïda primavera' (1985) de Carlos Pazos, en què aprofita uns esquís vells, branques de pi, alumini, neó i vidres. 

Altres peces parlen de la classificació com Boltanski amb el seu 'Arxius de l'any 1987 del diari El Caso' (1989), o McCollum amb els seus quadres multicolors de '216 Plaster Surrogates' (1987-1988).

Sophie Calle porta fins a l'extrem aquesta idea d'ordenació en 'L'Hotel. Chambre 43, 24, 44, 29' (1985), un díptic en el qual l'artista francesa anota, a manera de diari personal, les seves observacions a les habitacions d'un hotel -on treballa a càrrec de les habitacions- i fotografia els objectes que troba, tal com els han deixat, abans que ella netegi l'habitació.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  EFE/ Andreu DalmauVista de l'obra 'Sense títol, bicicleta estàtica y materials diversos', de l'artista alemany Andreas Slominski