lamalla.cat

Un estudi genètic de la mòmia conservada al Reial Monestir de Poblet, atribuïda a Charles de Évreux i Trastàmara, conegut popularment com Príncep de Viana, conclou que les restes no es corresponen amb aquest personatge històric que va morir en 1461. L'estudi afirma, així mateix, que tampoc les restes conservades al monestir de Santa María de Nieva (Segòvia) són les de la mare del Príncep, la reina Blanca I de Navarra, morta el 1441.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Granada, sota la direcció de la historiadora Mariona Ibars, han dut a terme durant els últims 10 anys aquest treball històric, antropològic i genètic en el panteó dels reis de l'antiga Corona d'Aragó, declarat Patrimoni de la Humanitat.

Els autors de l'estudi han elaborat un estudi genètic de la mòmia i han comparat les seves dades genètiques amb les de les restes atribuïdes a la reina Blanca I de Navarra, mare del príncep, i amb les d'altres familiars com Alexandra de Rússia, el Duc d'Edimburg i Joana d'Habsburg.

De fet, les restes de Poblet són "de tres individus diferents" i consisteixen en un fragment de la columna i dos segments corporals momificats. L'explicació és que anys després d'una revolta popular que va arrasar el monestir i en la qual es van profanar els panteons i escampar els ossos, un capellà de l'Espluga de Francolí els va recollir barrejats. Es tractava dels ossos de 110 individus pertanyents a la Corona d'Aragó i a famílies nobles, i pel que sembla va seleccionar les restes que estaven momificats i va reconstruir el cos.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  Els investigadors han presentat els resultats de l'anàlisi de l'ADN en roda de premsa. EFE/Jaume Sellart.