lamalla.cat

Naïf i insegurs. Així es presenten els personatges de les històries del dibuixant Juanjo Saéz, on apareix sovint ell mateix reflectit, amb humor però sense obviar les seves contradiccions, que aquest excastigador de la modernitat recopila sota un revelador Yo, otro libro egocéntrico de Juanjo Sáez. Després de l'èxit dels àlbums Viviendo del cuento i El arte. Conversaciones imaginarias con mi madre -que han arribat a la setena edició-, aquest dibuixant, de 37 anys, recull en un volum algunes de les vinyetes que al llarg de més d'una dècada ha publicat en diversos mitjans (El Mundo, El Periódico de Catalunya, El País o les revistes H i Rock de Lux) i altres inèdites, recorregut per una maduració temàtica, però també personal.

Sáez revela en una entrevista que s'ha fet gran, que ja no li interessa seguir la línia dels seus primers treballs, en què arremetia sense cap pietat contra certa joventut, especialment barcelonina, esclava de les tendències i el que és "cool" i que li van posar l'etiqueta de ser un "modern antimoderns".

Tampoc no vol parlar del combat gràfic que, des de les vinyetes de les seves respectives revistes, va mantenir amb el dissenyador i il·lustrador de moda Jordi Labanda: "Juguem diferents esports i en diferents lligues", talla sense entrar en polèmica.

En Yo (Mondadori), a banda de repassar els seus antics dibuixos, Sáez ofereix un "striptease definitiu", una visita al psicoanalista on respon les preguntes de qui millor el coneix: el seu propi ego, que no el perdona ni una falsa humilitat, ni les tonteries d'un aspirant a artista amb ganes de transcendir.

“Fantasma, papanates, presumptuós, nen mimat, obsessiu de tonterietes", el dibuixant no escatima autodesqualificacions sobre la seva personalitat, creadora i íntima, que posa difícil poder afegir més crítiques, fins i tot als detractors del seu estil.

Els seus dibuixos són gairebé esbossos, ninots, figures tossudes, sense ulls, però no cecs, que "parlen" amb cal·ligrafia infantil i ratllades incorporades, i que, encara que segons el seu creador "són fruit de la mandra i de la pressa", han definit la forma d'unes tires on tenen lloc un fals José María Aznar, el Prestige, la banda The Strokes o un Sant Josep que es pregunta sobre de la seva paternitat.

Sense recórrer en si al gènere autobiogràfic, Sáez, que actualment treballa en la sèrie d'animació "Arròs covat" -emesa per TV3 i pendent que es pugui veure a la resta d'Espanya-, s'utilitza com a personatge -"és més valent i honest", argumenta- i també als membres de la seva família, per parlar del pas del temps, reflexionar cap a on han anat els amics i de "la maduresa de veritat", els temes que ara més li interessen.

Pas per la premsa diària
Sense ocultar el seu anhel de poder publicar en els grans rotatius, en Yo aborda el seu pas per la premsa diària, de què no té bon record i a la qual acusa de "poc lliure" i d'estar subjecta a interessos polítics i empresarials.

"Si la gent sabés com es construeixen els diaris no sé si els llegirien igual", afirma aquest creador, que es va sorprendre de “la censura quotidiana del quart poder”: "jo era un ingenu terrible en aquells anys", remarca, recordant algun esbronc que va rebre per ficar-se amb l'avidesa de la indústria discogràfica o per confondre expressament en unes de les seves tires Raimon amb Serrat.

La mediocritat i la falta d'ambició dels diaris provoca -afegeix- que l'humor gràfic a Espanya estigui "arraconat", si es compara amb altres països, i que sigui el primer a "caure" en una època de crisi com l'actual.

"La meva generació ho ha tingut molt difícil per dedicar-se únicament a l'humor gràfic, com un Forges o el Roto", diu Sáez, una de les firmes més reconegudes a Espanya, però que ha de tocar "moltes tecles" per poder viure dels seus dibuixos.

Devorador d'informació i de cultura, el dibuixant assenyala que Internet ha canviat la forma de consumir-la de les noves generacions.

"S'ha convertit en el món del gratis total. No estic a favor de la SGAE, però sí que em pregunto què passarà amb els creadors", apunta el dibuixant. A més, adverteix que si fins ara s'havien salvat de la pirateria soferta per música i cinema, amb la futura irrupció de la "pastilla" Ipad -el nou suport d'Apple que arribarà a l'abril- "els còmics es poden posar a tremolar" perquè els joves no semblen sentir cap "nostàlgia pel paper".

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  Una de les il·lustracions de Juanjo Sáez