lamalla.cat

El cineasta Carles Balagué reflexiona al seu darrer documental, 'La bomba del Liceu', sobre el paper del moviment anarquista a partir de la repercussió que va tenir l'atemptat que va perpetrar Santiago Salvador al Liceu a final del segle XIX, que va llançar una bomba a la platea i va causar vint morts. 'La bomba del Liceu', que s'estrena aquest divendres, continua l'estela de documentals sobre la història realitzats per Balagué com 'La Caseta Blanca', en el qual mostrava les llums i ombres de la Barcelona de la postguerra.

El punt de partida del documental és el 7 de novembre de 1893, quan l'anarquista Santiago Salvador llança dues bombes Orsini a la platea del Liceu, una de les quals no va arribar a explotar. A la primera part del documental el film intenta documentar aquells fets a partir de nombrosos testimonis, entre ells el cronista de la ciutat Lluís Permanyer, els escriptors Eduardo Mendoza, Francisco González Ledesma i Antoni Dalmau, l'apuntador del Liceu Jaume Tribó, el periodista Josep Martí Gómez i la doctora en arts escèniques Enid Negrete.

Segons Balagué aquella bomba va significar “un abans i després en la història de l'anarquisme, que estava molt més arrelat a Barcelona que no a Madrid, on tenia més projecció el socialisme, i que va desencadenar una repressió contra aquest moviment".

La bomba del Liceu, amb altres atemptats com la bomba del Corpus o l'atemptat contra el general Martínez Campos, va ser el punt culminant en la lluita entre el moviment proletari i una burgesia que, com diu Balagué, "tenia al Liceu la seva catedral".

L'explosió a l'òpera barcelonina va tenir a més, recorda Balagué, "una repercussió absolutament funesta per al moviment anarquista”, amb els Processos de Montjuïc i les execucions públiques, “que eren autèntics espectacles a l'estil del Far West, però malgrat tot l'anarquisme va aconseguir subsistir durant una gran part del segle XX, amb fets com la Setmana Tràgica o la Guerra Civil i més enllà".

Balagué no volia quedar-se en l'efemèride de final del segle XIX i per això va portar la seva càmera a l'actual plaça Folch i Torres, "el mateix lloc del patíbul on tenien lloc les execucions públiques i on Santiago Salvador va ser ajusticiat amb el garrot vil".

A la segona part del documental, el director posa la mirada a la Barcelona actual, i en concret en un institut que hi ha en aquesta plaça. "Em preguntava què sabien aquells estudiants de l'institut, d'ètnies i països molt diferents, sobre la burgesia, l'anarquisme, el Liceu o Santiago Salvador", indica Balagué.

La lectura que ofereix "La bomba del Liceu" és, segons el seu realitzador, que "existeixen aspectes cíclics que es repeteixen al llarg del temps, encara que sigui de manera menys passional". Si l'esclat de la bomba de 1893 es va produir durant el segon acte de 'Guillermo Tell', de Rossini, al novembre de 2005 un grup de cent persones va irrompre al Liceu just abans de la representació d'una altra òpera de Rossini, 'Semiramide', per protestar contra l'especulació urbanística del casc antic barceloní.

El documental es fa ressò també del Liceu com a "escenari de galanteigs amorosos, negocis i transaccions comercials i adulteris més o menys consentits", subratlla Balagué.

El director confessa que "volia establir un paral·lelisme entre el moviment proletari de final del XIX i els nous proletaris de 2010, aquells nouvinguts de països llunyans que viuen al casc antic de la ciutat en unes condicions de vida no massa òptimes".

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  EFE/ Carlos SuárezEl cineasta Carles Balagué davant el cartell de la seva nova pel·lícula 'La bomba del Liceu'