lamalla.cat

Si escrivim un correu electrònic a un ajuntament català demanant més informació sobre, per exemple allotjaments turístics de la vila, segurament no rebrem mai cap resposta. I és que a l’univers internauta de casa nostra hi ha cada vegada més webs municipals, millor treballats i amb continguts i aplicacions més útils, però encara amb serioses deficiències d’interactivitat amb els ciutadans. Aquesta és, a grans trets, la radiografia del món local català a la Xarxa segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra. Els autors aconsellen fomentar “la interacció real” amb el ciutadà i la possibilitat de resoldre tràmits online.

“Hem arribat a una massa crítica de webs ben elaborades, però no podem dir que estem al final del camí ni molt menys; hi ha molta feina per fer”, ha assegurat Miquel Salvador, director de l’estudi Els ajuntaments de Catalunya a Internet. Un estudi comparat de les pàgines web (2000-2003), aquest dimarts al migdia, en la presentació del mateix a la premsa.

El treball, que és la continuació d’un que el mateix centre va elaborar el 2000, posa de manifest que cada vegada hi ha més municipis catalans que disposen de web: dels 946, un total de 737 (el 78%) ajuntaments la tenen, mentre que l’any 2000 n’eren tan sols 585, el 62%. En altres paraules, l’any passat quatre de cada cinc pobles i ciutats catalans tenien web.

Quan es parla de correu electrònic, el percentatge és molt més elevat i fins i tot supera el 90% gràcies als 902 consistoris que en disposen d’una.

Aquesta progressió del nombre de webs municipals i l’extensió de l’e-mail es deu en gran mesura a la feina “de les entitats supramunicipals” com ara les diputacions o consells comarcals, ha explicat Salvador. Les administracions posen a disposició dels ajuntaments tant l’adreça de correu com un web tipus, una plantilla que els consistoris adapten, en major o menor grau, a les seves necessitats.

Sense poder fer tràmits

Tot i això, els principals continguts són únicament “de caràcter lúdic, turístic o promocional”, concreta Salvador, una política que limita força les possibilitats del web, ja que no inclouen “serveis de valor afegit” com la possibilitat de fer tràmits per Internet.

D’aquest tipus de llocs eren els hegemònics l’any 2000, i representaven un 72% del total. El restant 28% era per a llocs més complexos, que ja no són resultat d’una plantilla adaptada, sinó d’un projecte del propi ajuntament, que sol ser un municipi de dimensió mitjana o gran.

Ara, però, el panorama ha canviat, i els llocs més evolucionats són ja majoria -un 50,2% del total-, un fet que els autors de l’estudi valoren molt positivament. “És un salt qualitatiu molt important”, afirmen, ja que en molts d’aquests llocs sí que es poden dur a terme certs tràmits administratius que faciliten la vida quotidiana al ciutadà.

Peticions sense resposta

Una altra cosa és que els consistoris aprofitin les possibilitats del web, un problema especialment greu en els llocs de poblacions de menys de 50.000 habitants -que són la immensa majoria-, apunten els autors de l’estudi.

Per il·lustrar-ho, han posat sobre la taula un dels experiments realitzats en l’estudi: es van enviar missatges de correu electrònic a tots els ajuntaments que en disposen, amb un text demanant informació per passar-hi uns dies de vacances. El 70% ni tan sols hi va respondre, i dels que ho van fer, molt pocs van respondre amb una riquesa de dades similar a la que s’obtindria en una visita presencial.

“No sempre innovació tecnològica i continguts van de la mà”, afirmen els autors de l’estudi, que pertanyen al departament de Ciències Políques i Gestió Pública de la UPF. El treball, pioner en el seu àmbit, es presentarà oficialment el proper dimecres 2 en la jornada Els ajuntaments de Catalunya a Internet, que se celebrarà a la mateixa universitat.

“A l’any 2000, tenir web era una moda. Ara és una necessitat”, diuen.