lamalla.cat

Per a alguns, significa un dur cop per a la innovació i un important ajut per a les grans empreses que fomenten el programari propietari. Per a d'altres, significa posar límits a la pirateria i racionalitzar i protegir les invencions en matèria informàtica. Es tracta de les patents de programari, que el Consell Europeu ha aprovat aquest dilluns amb el vot en contra d'Espanya. Ara, aquesta mateixa setmana, les haurà de ratificar el Parlament Europeu, un pas que no és un simple tràmit.

L'acord l'han pres els ministres d’Indústria i Energia dels 25, en virtud de l’acord polític a què van arribar el passat mes de maig de 2004. No hi ha hagut, però, unanimitat en la votació. Espanya hi ha votat en contra; Àustria, Itàlia i Bèlgica s’hi han abstingut; i Hongria, Letònia, Holanda, Polònia, Portugal, Dinamarca i Xipre han fet públiques declaracions en què expressaven els seus dubtes sobre la mesura.

Per acabar de fer més evident les diferències de criteri entre els estats membres, la presidència luxemburguesa s’ha compromès a revisar el text durant la segona lectura que s’ha de dur a terme al Parlament Europeu, amb la fi de “tenir en compte les preocupacions d’empreses i consumidors”.

De fet, el mateix Parlament ja va exigir, el passat 17 de febrer, que la Comissió retirés el text. L’actual comissari de Mercat Interior, l’irlandès Charlie McCreevy, es va limitar a prendre nota de la sol·licitud.

I, per acabar-ho d'embolicar tot plegat, no està clar que el text passi l’examen del Parlament. En paraules del ministre d’Indústria, José Montilla, la directiva “tindrà dificultats per sortir endavant, no només per totes les observacions que han anat fent països que li han donat suport en alguns casos, i altres que s’hi han abstingut, sinó també coneixent la posició de diferents formacions en el Parlament Europeu”, ha declarat.

Patentar algoritmes

I és que la controvèrsia ha acompanyat les patents de programari des que es va conèixer que la Unió Europea podia aprovar una legislació de l’estil de la nord-americana, l’estiu de 2003. Aquesta permet patentar algoritmes que actualment es poden usar pagant prèviament un cànon per dret de còpia.

Per entendre l’abast de la qüestió, una de les associacions crítiques amb la directiva, l’alemanya Associació per a una Lliure Infrastructura de la Informació (FFII, en les seves sigles originals), afirmava: “Si Haydn hagués patentat “una simfonia, caracteritzada per sons que són produits en forma de sonata”, Mozart hagués tingut problemes”.

Aquestes associacions, com ara Softcatalà o Hispalinux, sostenen que la directiva convertirà en il·legals bona part dels programes que ara mateix fan servir els europeus, i que la mesura només servirà perquè les grans empreses converteixen en pròpies, fòrmules informàtiques que actualment són públiques.

Per fer conèixer les seves posicions, aquests grups han convocat durant gairebé dos anys accions de protesta dins i fora de la xarxa, com ara manifestacions a Brussel·les, tancament temporal de diversos webs o la inclusió de canvis de caire reivindicatiu en les planes principals.

Entre els principals defensors de la mesura hi ha companyies de la dimensió de Microsoft, Nokia, Ericsson o Alcatel, que argumenten justament el contrari: que la directiva suposa una protecció per a aquell que realment innova en el camp informàtic.

Internet treu fum

La notícia s’ha estès com la pòlvora pels fòrums d’Internet. Hispalinux ja ha fet públic un comunicat molt dur no només amb la directiva, sinó també amb els representants espanyols a la Unió Europea, als que acusen de no treballar a fons per evitar l'aprovació de la mesura.

I Softcatalà, per la seva banda, deixa clara la seva posició en aquest escrit. En ell s'assegura que "permetre la pantentabilitat de programes és tant absurd com permetre patentar les fórmules bàsiques de la matemàtica ja què és obrir la porta a patentar algorismes universals i bàsics que poden ser part de qualsevol programa".

A BarraPunto, per la seva banda, les opinions en contra de la iniciativa es compten per centenars. Fins i tot la polèmica és viva al fòrum del lloc nord-americà Slashdot, un dels més influents de l’univers internauta.