21/04/2005  08:00h

Podcasting, la revolució verbal

Continguts d’àudio inunden la xarxa gràcies a aquesta pràctica

Jaume  Pla

  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar
  • Opcions enllaços externs

Imagina’t que tens un weblog i que decideixes penjar-hi uns quants continguts en format àudio, en lloc d’escriure’ls, com és habitual. Dit i fet, fas una xerradeta, l’enregistres, la passes a format mp3 i la penges al teu web. Doncs ara hi ha un sistema perquè la resta del món internauta localitzi fàcilment aquests arxius, se’ls descarregui i els escolti quan i com vulgui. La revolució es diu podcasting, i en són devots milers de persones a tot el món.

Un podcast és, bàsicament, un arxiu d’audio distribuït mitjançant un arxiu RSS, tal com expliquen a un dels llocs de referència d’aquesta activitat a Espanya, Podcast-es. El fenomen és important perquè facilita enormement als webloggers localitzar arxius de so d’altres internautes a través dels RSS, descarregar-los i escoltar-los en qualsevol reproductor de mp3, com ara l’iPod d’Apple, d’on ve part del nom.

Ens expliquem: hi ha milions de weblogs al món. Una manera de seguir aquells que ens interessen és entrar-hi cada dia, una tasca que es torna més feixuga a mesura que anem coneixent llocs destacables.

Una altra és subscriure-s’hi a través d’un agregador de continguts, els anomenats RSS (Really Simply Syndication). Aquests permeten rebre al correu electrònic o via web resums dels weblogs que desitgem, i ens estalvia la feina de consultar desenes de webs cada dia.

Quina relació tenen els RSS amb el Podcasting? Doncs sembla lògic pensar que un weblogger opti, en alguna ocasió, per penjar un arxiu d’àudio amb el missatge (o post) del dia, en lloc d’escriure tot allò que vol explicar, que segurament és el seu mètode habitual. ¿Però què passa aleshores amb els suscriptors del seu web, que segueixen les seves novetats escrites a través dels ja esmentats RSS? ¿Com seguiran els relats parlats? Aquí està la mare dels ous.

El secret de l’èxit del podcasting és, precisament, permetre que els subscriptors localitzin a través dels RSS els arxius d’àudio del seu weblogger preferit. I, com que són arxius en format mp3, es poden descarregar fàcilment, emmagatzemar en un aparell reproductor i escoltar quan a l’usuari li vingui de gust.

I qui ho fa, això? En el mateix Podcast-es trobem, així mateix, una llista de llocs a Internet que fan podcasting en castellà i en català.

Segons la Wikipedia, en l’actualitat hi hauria uns 4.500 podcasters en anglès, uns 30 en castellà i 4 en català. Les primeres xifres, les de l’anglès, provenen d’ipodder.org, mentre que les segones i les terceres són del propi llistat de Podcast-es.

No només els webloggers s’han apuntat a distribuir els seus continguts d’aquesta manera. De fet, no cal un weblog per fer un podcast. Fa uns dies, la Cadena Ser anunciava que també emetria els seus programes via podcasting.

Però com va això?

El propi nom de la cosa, podcasting o ipodcasting, ja dóna algunes pistes de per on va tot plegat. Ja hem comentat que la primera part d’aquest neologisme anglès fa referència a l’iPod, el famós reproductor de mp3 d’Apple. I la segona ve del verb to cast, emetre. El que ens falta, doncs, són les passes del mig.

Tal com explica Diego Lafuente –també conegut com a Minid- en el seu weblog, “el primer que hem de fer és tenir un programa de reproducció de mp3”, un tipus de software que ja es troba habitualment en la majoria dels ordinadors.

Després ens hem de baixar un agregador de RSS, que és un programa que permet “tenir el llistat de feeds que suporten podcasts”, o sigui localitzar aquells llocs que ens informaran d’on podem baixar-nos arxius d’audio, i ens avisarà quan n’hi hagi disponible un de nou.

Ell recomana iPodder, però a l’entrada de la Wikipedia sobre el tema ens suggereixen també jpodder i Bashpodder, aquest darrer per a Linux. També podeu instal·lar-vos el

Una vegada instal·lat el programa, ja ens podem baixar els arxius que desitgem i escoltar-los en el nostre reproductor.

¿Però i si tenim un weblog i volem esdevenir productors d’aquest tipus d’arxius? Aleshores podem fer una ullada a l’apartat Com fer un podcast de Podcast-es.org.

Bàsicament es tracta de:
  • Enregistrar el nostre discurs en mp3. Hi ha centenars de programes que ho permeten. A Podcast-es.org recomanen Audacity, que és de lliure distribució i està disponible per a Mac, Linux i Windows.
  • Pujar-lo al servidor
  • Fer l’arxiu RSS. Hi ha serveis de blocs que permeten editar arxius RSS. Per als que no, Podcast-es.org explica com fer-ho amb una senzilla instrucció (tag) d’HTML
Per simplificar una mica aquestes passes, José A. Gelado ens recomana Loudblog, un gestor de continguts que permet pujar els mp3 de forma senzilla, i generar alhora l’arxiu XML per als RSS. I la recomanació ve d’algú amb prestigi, ja que va ser ell qui va fer el primer podcasting en castellà, a finals de 2004.

Publicat 21/04/2005  08:00h


  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar
  • Opcions enllaços externs


Comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

  • Les opinions són dels internautes, no pas de lamalla.cat
  • Els comentaris han de mantenir l'educació i el respecte als altres.
  • No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis vigents.
  • lamalla.cat es reserva el dret a eliminar comentaris que no s'atenguin a aquestes normes o que no guardin relació amb el tema.

Escriu les lletres que apareixen a l'imatge...



  • imatge

 



Agenda

Lamalla

  • Vols ser un ciutadà romà?

    Barcelona - Diumenge, 25 de octubre del 2009

    Al museu d'Arqueologia un dia al mes ens proposa un taller familiar. A la ciutat de Roma hi vivien els anomenats ciutadans i els nociutadans, els quals no participaven gaire de la vida social romana. Per tal d'esdevenir uns autèntics ciutadans romans, a partir d'un joc, haureu d'anar passant proves que us permetran conèixer parts de la seva ciutat i el que s'hi feia. L'edat recomanada és de 6 a 12 anys.

    Hora:
    Lloc:
    MAC Barcelona
    Passeig de Santa Madrona, 39-41 (Parc de Montjuïc)
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació
  • Els músics de Bremen

    Barcelona - Diumenge, 24 de gener del 2010

    Un ruc, un gos, una gallina i una gata fugen dels seus amos perquè els fan treballar massa i decideixen anar a la ciutat amb l'esperança de viure millor i es podran dedicar a allò que més els agrada: cantar.

    El conte dels Germans Grimm és un cant contra la intolerància, l’explotació i l’obsessió dels humans per la productivitat i el consum.

    Hora:
    Diumenges a les 12h. i a les 17h.
    Lloc:
    Teatre Gaudí Barcelona
    Sant Antoni Maria Claret, 120 (Eixample)
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació
  • El petit roure

    Barcelona - Dissabte, 6 de febrer del 2010

    La companyia de titelles Animundi ens presenta un espectacle d’ombres xineses i titelles.

    El petit roure és un arbre al qui agrada de créixer, lentament i sense presses. Ben agafat al terra, enfonsant-hi les seves arrels, estira les branques cap al cel. Els actors tenen un contacte directe amb el públic i animen als nens i a les nenes a participar.

    És fàcil d’entendre fins i tot per als més petits. Edat recomanada és de 3 a 9 anys

    Hora:
    Dissabtes a les 18h. / Diumenges a les 12h.
    Lloc:
    Teatre Tantarantana
    Carrer de les flors, 22
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació (PDF)
  • L'Alba busca la llum

    Barcelona - Diumenge, 7 de febrer del 2010

    La petita Alba fa un viatge iniciàtic dins la sabata voladora que li construeix el seu avi. El seu objectiu és recuperar la llum del sol que ha estat tapat amb les ombres dels nens per un personatge malvat, que vol fer-se més ric venent bombetes gràcies a la foscor. La companyia Fengari Titelles fa una proposta molt visual que combina diferents tècniques titellaires i del circ.

    Hora:
    Lloc:
    La Riereta Teatre
    Reina Amàlia, 3 (Raval)
    Preu:
    -
    Més informació:
    Més informació

Enquesta

 

Enquesta

Què et sembla que sindicats i patronal hagin pactat moderació salarial?

24.21%

15.79%

4.21%

55.79%

Enquesta

Què et sembla la política de recaptació de la SGAE?

72.03%

25.42%

2.54%