lamalla.cat

El 27 de març de 1996, ara fa exactament 10 anys i un dia, va sortir a la venda el primer Palm Pilot, l’aparell que va popularitzar el concepte d’ordinador de butxaca, també conegut com a personal digital assistant o PDA. Des d’aleshores la tecnologia ha evolucionat de manera espectacular, i els actuals Palm i similars tenen poca cosa a envejar dels ordinadors de sobretaula o portàtils. Milions d’alts càrrecs i executius de tot el món –els principals usuaris d’aquest tipus de màquines- en poden donar fe. Per celebrar-ho, Palm ha posat a disposició dels internautes una galeria fotogràfica i una cronologia que mostra el canvi que han experimentat els seus aparells.

I és que de la agenda electrònica de l’inici, amb 128 Kb de memòria, s’ha passat a màquines que ajunten en un mateix aparell les prestacions d’un ordinador i d’un telèfon mòbil. Amb uns processadors potentíssims, les modernes PDA suporten multitud de programes –ofimàtics i de lleure, principalment-, poden navegar per Internet a través de connexions sense fils i són capaces, així mateix, de processar arxius multimèdia com ara fotos, música o pel·lícules.

Gran part del mèrit d’aquesta evolució és de Palm –fa uns anys, PalmOne-, tot i que aquesta companyia californiana no va ser la primera en desenvolupar el concepte d’ordinador de butxaca. Va ser Apple, el 1992, amb el seu Apple Newton, un invent que no va tenir l’èxit desitjat –alguns analistes opinen que es va avançar al seu temps- i va quedar ràpidament guardat en un calaix. Des d’aleshores, un dels rumors habituals a la Xarxa consisteix en pronosticar el retorn d’Apple a aquest sector.

Palm, tanmateix, va popularitzar els ordinadors de butxaca amb una gamma que començava el 1996 amb el Pilot Connected Organizer. Aquella màquina, que es venia per 299 dòlars (250 euros), pesava uns 160 grams i incorporava un calendari, una llista de contactes, una agenda i un bloc de notes. L'any següent, el 1997, es llançaria el segon producte, el primer que duria l'emblemàtica denominació PalmPilot.

Èxit inesperat

“El primer Pilot Organizer va ser un gran èxit, fins i tot n’estàvem una mica sorpresos”, afirma el president de la companyia, Ed Colligan. Palm atribueix l’èxit de les seves creacions (ja n’han venut més de 34 milions, asseguren) a la possibilitat de sincronitzar-les amb els ordinadors portàtils o de sobretaula, i al fet de mantenir l’usuari sempre connectat a la Xarxa, sigui on sigui.

Els Palm els permeten “consultar el correu electrònic o navegar per Internet mentre es desplacen, fent possible que diguin amb ells els seus arxius preferits, la música les fotos o els vídeos”, continua Colligan. El mateix camí han seguit diverses empreses com ara HP amb els seus iPaq, Fujitsu o Acer, entre d’altres, per dir algunes de les majoritàries en el mercat espanyol.

Al llarg d’aquesta dècada d’història, Palm ha hagut d’obrir els seus aparells als sistemes operatius Windows. Al principi, els seus PDA equipaven un sistema propi, el Palm OS, però fa uns anys va decidir adoptar també el programa de Microsoft, el Windows Mobile, una decisió que es va rebre com un autèntic impacte en el sector. A més d’aquests dos sistemes operatius, cal destacar el creixent èxit de Symbian, que equipen empreses com Nokia o Samsung.

Cap d’ells, però, és en català, tal com denuncia Paco Riviére, de Palmcat.org. “Deu anys després encara no hem aconseguis ni un sol ordinador de butxaca amb sistema operatiu en català. No hem sabut fer ni exigir que el català sigui necessari per a comercialitzar noves tecnologies”, assegura aquest expert.

La competència, els BlackBerry

A més, ambdues empreses van llançar una gamma de telèfons que s’ha convertit en un dels puntals de l’estratègia de Palm: els Treo Smartphone (foto de la dreta), dels quals n’afirmen haver-ne venut tres milions.

Aquests petits ordinadors permeten també veure la televisió, publicar continguts a weblogs o descarregar-se i escoltar podcasts, entre altres opcions. La seva principal competència són els aparells BlackBerry, amb força presència al nostre país.