lamalla.cat

La televisió convencional és un mitjà d'una sola via, en el qual el senyal amb la programació segueix una direcció i acaba al monitor. Parlem de televisió interactiva quan aquest flux únic passa a ser bidireccional. Un senyal és el que podem veure al nostre monitor, i l'altre és el que l'usuari envia a la televisió, dient-li què vol. Però, a més, hi ha un altre factor clau que fa que parlem de televisió interactiva, i és la variable temps. No només puc triar què vull fer o què vull veure, sinó que, a més, puc triar quan vull fer-ho.

Només una televisió interactiva?

Hi ha molts models i formats de televisió interactiva. Podem parlar de la televisió enriquida amb text o gràfics, de l'accés a Internet des de la televisió, de la televisió individualitzada (en la qual l'usuari canvia la realització d'un programa, o escull l'evolució argumental d'una trama de ficció, per exemple), o del concepte de portal de televisió, entès com a canal que reuneix aplicacions interactives comercials, de comunicació o lúdiques.

També cal tenir presents alguns aparells que incrementen notablement la interacció amb la televisió, com el PVR (Personal Video Recorder, o Gravador Personal de Vídeo), que ens permet gravar programes per títol, horari, actors o tema, accedir-hi quan vulguem i aturar l'emissió o saltar endavant.

Així doncs, aplicacions i aparells que ens permeten ampliar la interactivitat amb la televisió n'hi ha moltíssims. Com en la televisió convencional, els límits estan a la imaginació dels professionals de la televisió. Però, amb les possibilitats interactives, la imaginació es pot disparar molt més.

La passivitat de l'usuari


Tot i això, la televisió interactiva encara té molts obstacles per superar. Un de molt important que s'està intentant solucionar és la manca d'estàndards tecnològics. Però un altre inconvenient, potser més important, és el desconeixement de les possibilitats interactives de la televisió per part dels propis professionals del mitjà. N'hi ha que culpen l'usuari, i diuen que és massa gandul i que està acostumat a ser molt passiu davant de la televisió.

El desconeixement de les possibilitats interactives de la televisió per part dels propis professionals del mitjà és un dels principals obstacles que la televisió interactiva ha de superar.

Si els professionals del sector es trenquen (ens trenquem) les banyes per aprofitar les noves possibilitats tecnològiques i ofereixen continguts, serveis interactius i possibilitats de formació realment interessants, l'espectador no tindrà cap mandra. No té mandra a l'hora de passar hores a Internet, o quan ha d'utilitzar les noves prestacions de la telefonia mòbil, o quan vol comprar partits de futbol amb el comandament a distància.

Que la televisió interactiva sigui una realitat a curt o a llarg termini depèn de la voluntat i l'esforç dels professionals del sector. Imaginació al poder. I ganes.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  •