lamalla.cat

Webs comercials sense preus, planes senceres de text amb caràcters de mida il·legible, adreces quilomètriques... Si reconeixes algun d'aquests pecats mortals en el teu lloc web, el text del gurú de la usabilitat, Jakob Nielsen, et serà molt útil. Fidel a la seva tradició, aquest conegut analista recull en un article els errors més habituals de l'any que ara acaba.

L'article, que podeu trobar aquí, fa esment d'una sèrie de deficiències que l'autor considera que han marcat perillosament el disseny de nombrosos llocs web al llarg dels darrers 12 mesos.

"El 2002, diversos dels errors més greus estan relacionats amb una pobra integració amb el correu electrònic", afirma l'autor. Malgrat això, el que considera que ha d'ocupar el número u és una autèntica joia del despropòsit: la manca de preus en webs que pretenen vendre alguna cosa, una errada, diu, força comú en llocs anomenats B2B (abreviatura de business to business), dedicats a la venda entre empreses.

La llista completa és la següent:

1. No posar-hi preus: la ja comentada errada de prescindir de la dada clau en un lloc de compra i venda.
2. Buscadors poc flexibles: una simple errada ortogràfica pot fer que no es trobi la informació que es busca. Per solucionar aquest problema, Google incorpora suggeriments a les recerques, amb la possibilitat de buscar les mateixes paraules escrites de manera lleugerament diferent.
3. El scrolling horitzontal: segons l'autor, els usuaris "odien" haver de passar manualment de dreta a esquerra la plana que estan veient. El scrolling vertical, en canvi, sembla una convenció acceptada. Nielsen també fa esment de l'absurd que moltes planes semblin optimitzades per a una resolució de 805x600 píxels. Són aquests 5 píxels de més els que obliguen a agafar el ratolí i prémer la fletxa cap a la dreta.
4. Fixar la mida del text: alguns fulls d'estil en cascada (cascade style sheets, CCS, en anglès) eviten que el navegador augmenti el cos del text quan detecta que aquest és molt petit. Aquesta propietat és criticada per Jakob Nielsen, que considera que dificulta notablement la navegació.
5. Blocs de text: d'"intimidadors" qualifica Nielsen els grans blocs plens de lletra. L'autor aconsella usar paràgrafs curts, destacar les paraules clau o fer servir lèxic senzill, entre d'altres.
6. Enllaços amb JavaScript: no tots els navegadors suporten aquesta propietat, que normalment es fa servir per obrir l'enllaç en una finestra nova. Nielsen defensa el dret de l'usuari a controlar el seu destí: "Si (l'internauta) vol que l'enllaç s'obri en una finestra nova, ja farà servir l'ordre obrir en una finestra nova del seu navegador", diu.
7. FAQ amb preguntes no gaire freqüents: la utilitat de les FAQ (frecuently asked questions, en anglès) es posa en entredit quan la majoria de preguntes d'aquest apartat són tan especialitzades que ni l'autor les entén.
8. Demanar adreces de correu sense una política de privacitat: els internautes no donen fàcilment el seu correu electrònic. Cal especificar què se'n farà, d'aquella adreça, i assegurar-li que no serà objecte de pràctiques il·lícites, com la seva venda a un tercer, per exemple.
9. URL superior a 75 caràcters: ningú et trobarà si la teva adreça no es pot recordar.
10. Enllaços mailto que apunten a llocs inesperats: Jakob Nielsen aconsella no posar enllaços a correus electrònics (mailto) en noms, ja que aquests "normalment condueixen a una biografia" del subjecte. Cal, diu, que els enllaços a correus estiguin clarament senyalitzats. Per això proposa la fòrmula digitalia@lamalla.net. Oi que és inconfusible?

Jakob Nielsen és un dels analistes més coneguts d'Internet. Gràcies a ell, l'estrany mot usabilitat, que no és res més que l'aplicació del sentit comú en les interfícies informàtiques, s'ha fet un lloc en el lèxic internauta.

Nielsen publica des del 1995 la seva columna d'opinió Alertbox, que tracta sobre la usabilitat en els llocs web. Precisament aquest terme va ser acceptat recentment pel Termcat com a "qualitat d'una pàgina web o d'un programa informàtic que és fàcil d'usar".