lamalla.cat

Wi-Fi, acrònim del concepte anglosaxó Wireless Fidelity. Tècnicament té el mateix significat que WLAN Wireless Local Area Network, xarxa local sense fils. Una xarxa Wi-Fi, és una xarxa de dades flexible, sense fils, usada com extensió o alternativa a una xarxa de dades convencional. El seu principal potencial és el fet de poder donar solució a grups temporals del treball sense necessitat de fer cap inversió en infrastructures, connexió de tipus mòbil dins d’una oficina, comunicació entre edificis a altes velocitats de forma fàcil i econòmica, extensió d’una LAN a llocs on és difícil arribar-hi per cable.

Ara per ara, estem vivint un autèntic fenomen tecnològic en el cas del Wi-Fi. Només cal passejar-se pels carrers, llegir la premsa diària o les revistes d’informació, tant general com especialitzada, per veure que els grans operadors s’han llançat a la caça i captura dels clients potencials, -tant se val particulars com empreses-, als quals se’ls sedueix amb l’oportunitat d’entrar dins d’un nou món, on la mobilitat i la llibertat de moviments són el principal exponent, els cables deixaran de ser les cadenes que ens lligaven i no permetien gaudir de tots els grans avantatges de les noves tecnologies.

Tot realment molt idíl·lic i bonic, i més, si ho comparem amb la situació de fa molts pocs mesos, quan aquestes mateixes operadores s’encarregaven de posar qualsevol tipus d’impediment al desenvolupament de xarxes Wi-Fi, muntades pels mateixos usuaris sense cap altre finalitat que la de crear comunitats i xarxes d’usuaris.

Què és el que ha produït un canvi com aquest? És evident que aquesta tecnologia dóna un marge de benefici més gran als operadors, i a la vegada, pot oferir un cert marge d’estalvi per a l’usuari, sumat, és clar, a l’esforç de simplificació que s’ha fet per muntar i utilitzar aquestes xarxes. Alhora, també porta associat un component de clara novetat tecnològica respecte als sistemes que l’han precedit a nivell comercial.

Tot això, no és suficient si no coincideix amb l’estabilització d’uns preus cada cop més assequibles per al ciutadà. Avui és possible obtenir una connexió Wi-Fi, de fins a 256 Kbps, per uns 40 euros mensuals. Aquesta opció permet crear una xarxa pròpia, o Paranet, tal i com la defineix en Josep Comulada, membre del col·lectiu Barcelona Wireless, a la que es podran connectar diversos ordinadors i perifèrics a la vegada. Com a estructura bàsica d’una xarxa Wi-Fi podem destacar:

• El Punt d’Accés: dispositiu que ens permet comunicar tots els elements de la xarxa amb el Router. Cada punt d’accés té un abast màxim de 90 metres en entorns tancats. En llocs oberts pot ser fins a tres vegades superior.
• Tarja de Xarxa Wireless: permet a l’usuari connectar-se al punt d’accés més pròxim.
• Router: permet connectar-se un Punt d’Accés a Internet.

Cal no oblidar que la velocitat de connexió baixa a més usuaris connectats i a més distància del punt d’accés.

Però no tot han de ser avantatges. El Wi-Fi té el seu punt més feble en la seguretat que queda, en gran part, en mans de les mesures implementades pel proveïdor i les adoptades per l’usuari. Darrerament, aquestes mancances han estat molt més evidents. Segons el Centre d’Investigació de Seguretat de la Universitat de Queensland Autràlia, només calen cinc segons per vulnerar l’actual protocol sobre el que s’assenten la majoria de les xarxes sense fils. Segons Mark Looi, professor d’Enginyeria del Software i Comunicació de Dades d’aquesta universitat australiana: “Per explotar la vulnerabilitat, un possible agressor necessita només una antena d’un cost d’uns 40 euros i modificar la seva funció, podrà boicotejar connexions alienes en un radi d’un quilòmetre, en menys de vuit segons. Aquesta vulnerabilitat permet interrompre les comunicacions.”

La possible limitació tècnica també és un dubte. Tal i com comentà Lluís Olivella, Director de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona, “la tecnologia Wi-Fi té diversos aspectes que s’han de plantejar abans d’abordar la seva integració amb les demés tecnologies del municipi. Existeix el perill de saturació de la xarxa, ja que cada cop hi ha més multimèdies que son força pesats, l’altre és la saturació de l’espectre ja que s’han de compartir freqüències”.

Un altre dels debats que existeix al voltant del Wi-Fi, és la necessitat o no, de regulació legal del seu espectre. És un debat que està obert i que té partidaris i detractors en parts gairebé iguals. Aquest debat, molt possiblement, és un dels aspectes més urgents a abordar i a la vegada el que més suspicàcies aixeca.

Amb tots aquests elements sobre la taula, és clar, que el Wi-Fi pot ser un bon complement a d’altres tecnologies i solucions que ja funcionen en l’actualitat, com l’ADSL, la fibra òptica, el cable, etc., per a entorns i necessitats molt específiques. És però, especialment eficaç per resoldre les problemàtiques que es generen en el tram final, que és el que posa en contacte a l’usuari final l’entramat tecnològic.

Tot el que sigui sobrevalorar el paper actual i futur del Wi-Fi només pot donar com a resultat el desencís de que, com acostuma a passar, el ciutadà és el principal perjudicat. Estem creant, doncs una nova bombolla tecnològica?

L’Observatori per a la CiberSocietat és una entitat sense ànim de lucre nascuda a Catalunya que té per finalitat fomentar la recerca, la reflexió i l’experimentació i aglutinar esforços i recursos fent xarxa entorn al ciberespai social, la cibersocietat. Us convidem a ser part activa d’aquesta iniciativa oberta a www.cibersociedad.net.