lamalla.cat

Els sindicadors o agregadors (la figura 1 ens mostra les diferències entre ambdós conceptes), són aquells intermediaris que venen els continguts dels qui els creen (diaris, revistes, agències de notícies, periodistes, etc.) als distribuïdors (aquells que fan arribar el contingut al client final, poden ser portals, empreses, institucions, etc.) o directament als clients que demanden aquests continguts de forma que afegeixin valor. Existeixen varis tipus de sindicadors/agregadors de continguts en funció del tipus d’informació que sindiquen (tires còmiques, vídeos, notícies, MP3, previsions del temps, etc.).

La funció d’agregació/sindicació està composada de vàries tasques que permeten afegir valor i justifiquen la necessitat dels sindicadors/agregadors per tal d’optimitzar la cerca, classificació i distribució de la informació. Aquestes són:

• La obtenció de la informació dels creadors.
• La classificació i indexació dels continguts en vàries categories temàtiques.
• La personalització de la informació d’acord a les especificacions dels clients i les eines de gestió que li permetran obtenir coneixement d’aquesta informació.
• La distribució de la informació amb el format i disseny que desitgi el client.

Per tal d’establir diferències entre sindicadors-agregadors, podríem dir que:

• Els agregadors se centren més en la plataforma tecnològica que permet classificar, personalitzar, gestionar i distribuir la informació.
• En canvi, el sindicador es focalitza més en l’establiment d’acords formals amb els creadors de continguts per tal de poder gestionar els drets sobre els continguts.

La sindicació no és cap negoci nou. Per exemple, la majoria de diaris acudeixen a un intermediari (sindicador) per tal d’obtenir les tires còmiques de la Mafalda, Dilbert, Calvin & Hobbes, etc., que es publiquen cada dia. De totes maneres, hi ha hagut un gran boom de la sindicació de continguts a través d’Internet, degut principalment a:

• Internet constitueix un mitjà que permet la comunicació un a un, el que possibilita servir continguts adaptats a les necessitats de cada client.
• Internet permet separar el caràcter intangible dels continguts del seu suport físic.
• Existeix una gran dispersió de continguts, fet que fa difícil que petits proveïdors de continguts de qualitat puguin mostrar la seva oferta al mercat (usuaris i empreses).
• L’arquitectura oberta (protocol TCP/IP) d’Internet, permet fàcilment la integració d’informació a Intranets i altres dispositus i aplicacions.
• Internet permet realitzar tot el cicle de compra del contingut de forma online: creació, distribució i pagament.

És molt difícil establir un segment de mercat específic que consumeixi continguts sindicats degut a la gran varietat de continguts que ofereixen aquestes empreses. De totes maneres, com a exemple, podem citar:

• Empreses que vulguin seguir la seva competència, el sector o notícies sobre qualsevol altra temàtica.
• Portals que vulguin incorporar continguts temàtics als seus webs.
• Institucions, administracions públiques, ajuntaments, etc.

Avui en dia, s’està parlant molt sobre els RSS (Really Simple Syndication). Un RSS és un format de document basat en XML que permet descriure i sindicar fàcilment contingut de pàgines web. Els documents (generalment anomenats RSS feeds) es llegeixen mitjançant lectors (RSS readers) o també denominats agregadors ("aggregators") com per exemple Feedreader.

Els principals avantatges del RSS són:

• Estalvi de temps en l’actualització del teu web. Utilitzant eines com FeedRoll, es poden importar notícies des d’altres webs actualitzades contínuament.
• Publicar les teves pàgines (notícies, articles..) com arxius RSS per a la seva difusió.
• Visualitzar (mitjançant un lector) notícies, articles, novetats, etc. Sense haver de navegar per tots aquests llocs web.

Una de les empreses pioneres en temes d’agregació de continguts és iMente. iMente ofereix solucions d’agregació de continguts des de l’any 2000. Actualment està processant, en temps real, 60.000 notícies noves al dia procedents de més de 2.000 mitjans de comunicació (diaris, revistes, butlletins oficials, publicacions sectorials, weblogs, etc.). iMente s’ha convertit en el major agregador de continguts en llengua castellana, més de 1.300 empreses avalen aquesta tecnologia.