lamalla.cat

¿Són fiables les dades de la Wikipedia, l’enciclopèdia lliure i gratuïta elaborada pels internautes? Davant les recents polèmiques sobre la qualitat seus continguts, a la laMalla.net vam decidir donar veu a actors de referència d’ambdues postures. Per una banda, els editors de la Viquipèdia, la versió catalana d’aquesta enciclopèdia online. Per altra, Enciclopèdia Catalana, com a representant del producte de caire més tradicional. Aquest darrer, però, va rebutjar participar en el debat, per la qual cosa publiquem a continuació únicament els arguments d’una de les parts.

Autor de l'article: Viquipèdia

La Viquipèdia no és una font segura de coneixement? Qui pot assegurar que hi ha un coneixement humà segur?

La Viquipèdia, com diem a la Wikipedia en català, pot ser tan fiable com qualsevol altra enciclopèdia. Es podria argumentar que una enciclopèdia feta per els propis usuaris pot ser feta malbé per qualsevol vàndal, però el que fa que la Viquipèdia sia tan vulnerable també fa que, al mateix temps, sia, a la practica, invulnerable als atacs dels trinxeraires.

La gran capacitat de canvi que suposa el que qualsevol usuari pugui editar un article fa que al cap de poc temps un article fet mal bé sia fet de bell nou, o esmenat. Per altre banda l'origen de la Viquipèdia és oposat al concepte tradicional d'enciclopèdia en el sentit de que mentre una enciclopèdia ha estat feta per uns tècnics als que, si em permeteu l'expressió, no es sap molt bé qui els ha donat llicència per dir el que els altres hem de dir; a la Viquipèdia nosaltres diem el que hem de dir.

Les llengües no són el producte d'un laboratori, d'uns savis tancats dintre d'una torre de marfil. Són el que parla el poble als carrers. Hi ha cap motiu perquè una enciclopèdia, un text sobre allò que és una llengua, un idioma, hagi de ser creat d'una manera distinta de com s'ha creat la llengua?

Al contrari de les enciclopèdies tradicionals que es fan en un ambient elitista vedat a la majoria dels mortals la Viquipèdia es fa a la vista de tothom, amb una transparència total, on tothom pot esmenar a tothom. Sols hi ha veritats en la mida en que ningú pot presentar un exemple en el sentit contrari, i a la Viquipèdia qualsevol ho pot fer.

La darrera de les grans

Malauradament cal fer encara un camí molt llarg, la Viquipèdia nomes té, a hores d'ara, uns 20.000 articles, molts es poden millorar. Qui consulta la Viquipèdia ha tenir en compte que és això: un wiki. Per el que fa a les altres Wikipedies només hi tenen forta presencia els idiomes europeus, amb l'anglès al cap davant; i el japonès.

Podem dir que la Viquipèdia, en Català, es una Wikipedia de segona divisió, la darrera de les grans, i la primera d'aquelles que només hi tenen una presència testimonial.

La Viquipèdia permet, per exemple, que si un vàndal posa enllaços a planes de sexe a la portada de la Wikipedia en Tibetà, un viquipedista català ho pugui arreglar; o, paradoxalment, que molts de wikis contribueixin a la Viquipèdia en català, a vegades, sense saber-ne ni una paraula; alguns cops amb programes anomenats “bots”, que fan tasques molt senzilles.

Coneixement lliure en estat pur

La Viquipèdia no és només un diccionari, que també ho és, també és un cercador d'Internet (molts d'articles tenen “enllaços externs” que porten a altres planes de la Web). La Viquipèdia no només és una enciclopèdia, que també ho és; a poc a poc s'ha anat diversificant i també és commons, una col·lecció d'arxius, són notícies, és viquillibres. Viquipèdia són els projectes germans. Viquipèdia és el coneixement lliure en estat pur.

Es diu a vegades que l'enciclopèdia del Segle de les Llums va preparar el camí a les revolucions del Segle XIX (en tots els sentits del terme), serà la Viquipèdia l'origen d'una nova revolució del segle XXI que culminarà un procés històric de democratització de la societat donant lloc a una societat igualitària i transparent mai vista en una altra època?