lamalla.cat

Fins a finals de la dècada dels noranta, els ciutadans s'asseien per veure programes de televisió mentre que, actualment, els nous mitjans de comunicació, des del mòbil fins a Internet, són instruments interactius que inciten no solament a veure sinó a promoure, alternatius als mitjans de comunicació clàssics.

La dedicació a Internet pot esdevenir excessiva perquè s'adapta perfectament a les necessitats de comunicació actuals, i pot ser una conseqüència de la sobreadaptació als valors socials imperants per evitar ser exclòs de la dinàmica social. En molts casos, aquest abús es corregirà per si sol i, en altres, necessitarà la intervenció activa de l'usuari o seguir recomanacions de familiars i amics. Aquest curs, similar al que passa amb la majoria de les persones que aposten, compren o mengen, no evita que algunes persones puguin desenvolupar una addicció o un trastorn per pèrdua de control a alguna de les aplicacions d'Internet.

Per una altra banda, en molts casos no es tracta d'una autèntica addicció a Internet sinó d'una addicció als jocs d'atzar i a la pornografia a través d'Internet. Si ens centrem en les aplicacions pròpies d'Internet, la possibilitat d'addicció es redueix a l'ús d'aplicacions comunicatives. Xatejar amb amics o desconeguts i participar en jocs col·lectius de rol sembla que són les aplicacions més addictives, ja que la comunicació virtual permet crear una personalitat fictícia, selectiva o idealitzada, reinventar-se, sentir-se segur i no ser esclau de la imatge corporal.

Quant al telèfon mòbil, potser sigui massa agosarat utilizar l'etiqueta d'addicció. Existeixen una sèrie de conductes desadaptades o problemàtiques al voltant del mòbil que modifiquen la vida diària de les persones i que juguen un paper important en el sentiment de seguretat personal i de pertinença a un grup social, amb conseqüències negatives potencials. Els joves i adolescents són la població de més risc per patir els efectes negatius de l'ús del mòbil, per tant, poden necessitar ajuda psicològica per evitar seqüeles relacionale i acadèmiques. En última instància, la demanda de tractament serà el criteri últim per valorar les repercussions negatives d'ambdues tecnologies.

En tot cas, considerem que per promoure l'ús adaptat d'Internet i mòbil, és beneficiós desenvolupar programes de promoció d'usos saludables dirigits a la població en general i, especialment a nens i adolescents. La vulnerabilitat dels menors davant els canvis socials és elevada, i el fet que es tracta d'usuaris inexperts confirma la necessitat de que les mesures de prevenció del risc es dirigeixin -sense excloure altres perspectives- a reforçar els programes d'orientació que impliquin a tots els agents socialitzadors del seu entorn més pròxim.

Finalment voldríem remarcar que el marc escolar és un espai privilegiat per a la prevenció de les conductes addictives en aquestes edats, la qual cosa comporta un treball continuat i normalitzat, tant per als alumnes com per als seus pares. Un treball basat en la millora de l'autoestima, l'autonomia i l'entrenament en habilitats socials i emocionals, que facilitin la comunicació entre pares i fills i que serveixin, a més, per prevenir altres conductes desadaptatives.

El Dr. Xavier Sánchez és professor de la Facultat de Psicologia Blanquerna-Universitat Ramon Llull i responsable del grup de recerca sobre Conductes desadaptatives.