lamalla.cat

Un dels clars protagonistes del 2007 tant a Catalunya com a tot l'estat ha estat el món científic, la recerca i la seva divulgació. Tot plegat gràcies a l'Any de la Ciència, una iniciativa que ha aglutinat més de mig miler d'activitats al voltant de la investigació i la tecnologia dirigides a tots els públics. Un dels seus màxims responsables a casa nostra ha estat Vladimir de Semir, l'impulsor del programa Barcelona Ciència 2007. Amb ell, Digitals fa balanç de totes les activitats i analitza les claus de futur d'un sector com és el de la divulgació científica, que més enllà del factor cultural té una gran afectació en els terrenys social i econòmic.

Quina sensació li queda després de tot aquest any dedicat a la ciència?

Hem tingut molta feina, han estat més de 500 activitats de divulgació científica de tota mena. De petit format, de proximitat, a les biblioteques públiques, als centres cívics, als museus, amb grans esdeveniments com la Festa de la Ciència al Parc de la Ciutadella, etc. Ara mateix estem elaborant el balanç definitiu, però ja podem afirmar que ha estat l'any temàtic de més participació i ressò que s'han fet per iniciativa de l'Ajuntament. A més, com ja va passar amb l'Any del Llibre ha estat una iniciativa que es va impulsar arreu de l'estat espanyol.

Quin era el seu objectiu?

El gran repte que ens havíem plantejat era ampliar el ventall d'opcions de la divulgació científica. La cultura científica a la societat tradicionalment s'ha fet des del propi món de la ciència. Sempre estava dirigida als centres científics, universitaris, etc. Calia anar més enllà. Durant molts anys hi ha hagut una gran activitat a casa nostra. Tenim una gran tradició històrica de divulgació científica que es remunta molt temps ençà, com podem veure en casos com el de Josep Comas i Solà, que ja a començaments del segle XX va crear l'Observatori Fabra i va divulgar a La Vanguardia i a La Veu de Catalunya.

Quin és l'efecte que han aconseguit?

Havíem assolit un cert sostre a Catalunya pel que fa a la divulgació, per ampliar-lo ens calia una línia estratègica dedicada a divulgar la ciència. Així, hem portat la ciència a nous espais, l'hem vinculada a activitats com l'esport, s'ha elaborat una guia de lectura, etc. S'ha creat un sinergia que no hi era abans entre la Generalitat, l'Ajuntament, l'Institut de Cultura i Recerca, les universitats, que ha estat important i que deixarà com en el bon vi, un pòsit.

Però allò més important es que els que fa temps que ens dedicàvem a la divulgació científica sempre veiem les mateixes cares entre el públic. L'Any de la Ciència ens ha permès veure cares noves. La Festa de la Ciència va aplegar 10.000 persones i suposo que tindrà un continuïtat. Són coses noves que perduraran i que han ajudat a incorporar la ciència al món cultural.

Aquestes possibilitats d'arribar a la gent. Han suposat un revulsiu pels científics?

Sí, per dos raons. Pel fet d'incorporar nous científics que percebin la utilitat de la divulgació, i alhora pel fet que la gent valori dins de la societat del coneixement que ciència i tecnologia són eixos vertebradors, no només de la cultura, sinó també de la societat i l'economia. I també per que els propis científics es donin compte que ocupen un lloc central en aquesta transformació que s'està produint a la nostra societat. Per exemple, ja s'ha comentat altres vegades, el 22@ i el districte tecnològic no s'han fet perquè si. Al darrere hi ha un canvi real, se'n van les fàbriques, arriba una nova cultura i economia que no només es pot sustentar en la construcció i el turisme. Veiem la situació voluble en la qual es troben la construcció i el turisme i ens adonem que la ciència no és només un fet cultural, sinó que també social i sobretot i econòmic.

S'ha constatat que en el període de l'adolescència es produeix un buit pel que fa a l'interès dels joves per la ciència. Han constatat aquest fet?

És un problema gravíssim, és el pecat original que tots portem a sobre fruit del nostre ensenyament bàsic a l'escola. Tradicionalment en el nostre àmbit anglosaxó o germànic no és així, no hi ha una diferenciació tant gran entre ciències i lletres. Aquí mai hi ha hagut bons programes en aquest sentit. Crec que tenim un handicap d'inici i això ens situa en inferioritat respecte d'altres països com els nòrdics, els anglosaxons o els germànics que tenen una cultura on des de l'ensenyament bàsic ja incorporen la ciència. Nosaltres sempre l'hem vist com una cosa feixuga i complicada. Hi ha una manca de divulgació científica dirigida a la gent jove i aquest és un dels problemes que estem patint no només a Espanya sinó al continent europeu, sobretot en els països del sud.

És el moment en el qual es decideix el futur professional d'una persona.

Evidentment. Nosaltres tenim una gran aplicabilitat lligada a la societat del consum, és a dir la gent utilitza molt la tecnologia, però tot i això, ens manca un sediment cultural tècnic al darrera. Aquesta és una mica la raó per la qual hem fet l'Any de la Ciència, i per la qual s'ha sumat com una línia estratègica a l'ICUB. Però això no s'aconsegueix en un any, més aviat ha resultat un punt fort per focalitzar. Si volem tenir èxit la divulgació ha de tenir una continuïtat i és aquí on tenim un petit gran problema, ja que això majoritàriament s'ha fet amb diners públics. Sempre són de procedència pública, i això està bé, però per fer el salt qualitatiu, i aquesta és una cosa que no hem aconseguit, és necessari un major interès per part del sector privat.

Quina creu que és la clau per incentivar aquest interès del sector privat?

Nosaltres creiem que hauria d'existir una desgravació, que hi hagués una llei d'interès general respecte allò que implica la disseminació de la cultura científica. De manera que les indústries i les empreses que participessin en projectes de recerca tinguessin un incentiu fiscal. Però és en aquest punt on topem amb el ministre Solbes. No l'hem aconseguit convèncer del fet que totes aquestes iniciatives haurien de tenir una desgravació fiscal per les empreses. En canvi, qualsevol activitat esportiva si que en té, i a vegades amb uns objectius no molt clars. Per que, té alguna utilitat real el fet que grans empreses posin anuncis de les seves productes a les televisions sempre que posin el típic cartell de "patrocinat per" que quasi no és llegeix?

Vol dir que hi ha altres activitats amb més avantatges fiscals?

Sí, en tenen molts les activitats esportives i els grans esdeveniments. En canvi per a una activitat cultural d'aquest tipus no ens n'hem sortit. Són incongruències polítiques, quan per exemple el mateix president del Govern s'omple la boca amb que hem d'aconseguir els objectius de Lisboa, la convergència cap a un 3% del PIB dedicat a recerca, etc. Tot això no s'aconsegueix amb un ecosistema social que no entengui el que està passant i li doni suport. Això només es pot aconseguir amb molts programes culturals i molta iniciativa d'educació que no només es pugui pagar des de la iniciativa pública.

S'ha acabat l'Any de la Ciència? I ara què?

El teixit de la ciutat en pel que fa a divulgació científica no ve d'ara, ve de molt abans. L'Any de la Ciència segurament l'ha enfortit, però és un teixit que tot i estar una mica dispers ja era molt important. Hem de continuar lluitant perquè la divulgació ocupi un lloc central en les línies polítiques dels govern. Jo sempre faig el paral·lelisme del que va passar amb el món de l'ecologisme i el medi ambient als 70 quan es començava a parlar del forat d'ozó i el canvi climàtic. Avui no ens imaginem un govern sense un conseller o ministre dedicat al Medi Ambient, sigui millor o pitjor.

En el cas de la divulgació científica passarà alguna cosa semblant, i encara que sigui un concepte una mica més difús, estic convençut que també arribarà a un espai polític important. Si volem assolir els objectius d'una societat del coneixement hem d'impulsar programes de cultura científica.

No pot ser que els joves amb un primer treball "mileurista" o ni tan sols això pensin que amb això ja tenen diners suficients. Segurament en tindran per les primeres necessitats, però quan vulguin ampliar el seu nivell de vida i progressar en la seva activitat professional què faran? Si anem cap a un model "Florida" de serveis i turisme ens quedarem al marge de les oportunitats que ens brinden les noves tecnologies, la ciència i la societat del coneixement. La gent jove no entendrà que s'ha de pujar al carro d'uns estudis o un reciclatge per progressar. Vindran els de fora o anirem a fora per fer les feines vinculades a la societat del coneixement que són aquelles que tenen un valor afegit. Aquí hi ha un repte més important del que pugui semblar quan parlem de divulgació científica, i això és el que els polítics hauran d'entendre i donar suport, fins i tot en Solbes.