lamalla.cat

Gener de 1939. Una riuada de republicans arriben a França fugint de la Guerra Civil Espanyola. El seu destí: camps de refugiats en condicions de vida pèssimes; fred, fam i un 95% d’índex de mortalitat infantil. Testimoni d'aquesta situació: Elisabeth Eidenbenz, jove infermera suïssa de 24 anys que organitza una maternitat a la localitat d’Elna. La seva tasca desinteressada salva gairebé 600 nounats d’una mort segura. 65 anys després, la historiadora Assumpta Montellà rescata de l’oblit aquest gran exemple d’humanitat i felicitat enmig del malson de la postguerra. El llibre La Maternitat d’Elna enceta una col·lecció d’història de l’editorial Ara Llibres. L’objectiu: recollir testimonis directes, conduïts per historiadors experts, per tal de donar veu a la història oral i a la història silenciada de Catalunya.

A partir d’una rigorosa investigació i del recull de les veus dels testimonis, la historiadora Assumpta Montellà trenca, amb el llibre La Maternitat d’Elna, el silenci que sovint domina en la memòria històrica del nostre país. Montellà, acollint-se al principi que “l’oblit només es pot combatre parlant amb veu alta”, ha pogut veure, ara, com el seu “explicar amb veu clara” ha calat en la consciència social.

Fins el moment, la novel·la, publicada per Ara Llibres, ha tingut una gran acollida i ja està en la llista dels més venuts. A més, el seu acte de presentació, celebrat el mes passat al Palau Robert de Barcelona, va representar l’emotiu retrobament de molts dels que en aquells anys van ser els nens i nenes que van sobreviure gràcies a la infermera que va posar en marxa la Maternitat.

La publicació també ha col·laborat en el fet que, al desembre, la Generalitat de Catalunya rendeixi un homenatge a Elisabeth Eidenbenz per la seva tasca humanitària i, així mateix, el rescat d’aquesta història ha propiciat que algunes associacions, moltes persones a títol individual i el propi Departament de Relacions Institucionals i Participació, demanin la Creu de Sant Jordi per Eidenbenz.

Un exemple d’aquesta voluntat de commemorar la tasca humanitària de qui va ser la percussora i directora de la Maternitat d’Elna, Elisabeth Eidenbenz (actualment, amb 93 anys d’edat, viu en una localitat prop de Viena), són Els Marxaires Mataró-Canigó (Catalunya Sud) i els Amics del Camí del Nord (Catalunya Nord): “Coincidint amb la voluntat manifesta de vàries persones i entitats, sol·licitem al Govern de la Generalitat la concessió de la Creu de Sant Jordi a Elisabeth Eidenbenz, en reconeixement de la seva tasca. Convidem totes les persones, entitats, administracions, polítics i autoritats a fer seva aquesta petició adreçant-la al correu electrònic maternitat.elna@gmail.com, adreça creada per aquesta finalitat”.

Com va néixer el llibre

Assumpta Montellà, professora, escriptora i autora del llibre La Maternitat d’Elna, explica que es va topar amb aquesta història gairebé per casualitat. “Quan treballava en la meva tesi doctoral sobre els nens de l'exili, moltes mares m'explicaven que havien tingut als seus fills en una maternitat propera a Perpinyà i parlaven d'una tal senyoreta Elisabeth, però cap sabia dir-me on es trobava aquest lloc" explica.

A partir d’aquí, la primera pista la va trobar navegant per Internet, on va saber que a França s'havia retut homenatge a una dona, de nom Elisabeth, per protegir i cuidar a la seva maternitat a mares jueves (anys després d'ocupar-se de les refugiades republicanes). "Això em va donar la idea que podia tractar-se de la mateixa persona", relata l'escriptora. Montellà es va dur una gran sorpresa a l'anar al registre civil i constatar que la majoria dels nascuts a la Maternitat d’Elna després de la fi de la Guerra Civil Espanyola duien cognoms catalans.