lamalla.cat

Després de deu anys treballant-hi i amb la voluntat d’aconseguir un nou model comunicatiu que integri la necessària igualtat en tots els àmbits entre dones i homes, neix la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Formada, de moment, per 14 països, aquesta xarxa de periodistes contempla, com a un dels principals objectius, donar visibilitat a les desigualtats tan abismals que, encara en ple segle XXI, marquen importants diferències de tractament segons qüestions de gènere.

De moment són 14 els països que la integren: Argentina, Alemanya, Espanya, Itàlia, Perú, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, República Dominicana, Guatemala, Cuba, Estats Units i Mèxic; però la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere té la ferma voluntat d’acollir periodistes, comunicadores i comunicadors de tot el món, sigui de forma individual o com grup, que comparteixin les idees de la nova xarxa

La globalització en la que veuen immersos els mitjans de comunicació i la necessitat de potenciar el treball de les xarxes, han estat els principals detonants que han impulsat la creació d’aquesta xarxa. Una xarxa que neix com a un organisme descentralitzat, que s’estructura de manera horitzontal, que es presenta oberta i flexible, i que promet ser “respectuosa dels processos interns de les organitzacions de periodistes de cada país que la integrin”. Així ha quedat definida en l’acta de constitució, publicada com a resultat de la Trobada Internacional que va tenir lloc, el passat mes d’octubre, a la ciutat mexicana de Morelia.

Tant homes com dones, tant grans com petits

Anomenant-se Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere ja deixen força clares les seves idees. Però, conscients de la confusió que tal títol pot causar, des de la organització del projecte s’han afanyat a destacar que la Xarxa mantindrà sempre la porta oberta a aquells homes periodistes que afavoreixin una visió del món, i de la notícia, no sexista i estiguin disposats a contribuir a un canvi en els mitjans de comunicació.

"Excloure als homes no ens beneficiarà, no farà que arribem més lluny ni més ràpid" - afirma la periodista dominicana Mirta Rodríguez Calderón - "Si féssim un model de comunicació de dones, entre dones i per a dones, cauríem en un cercle de canvi sense canvi".

De la mateixa manera, la participació en aquesta Xarxa no exclou a cap mitjà per raons de tamany o capacitat d’incidència. “No hi ha mitjans grans ni petits; tots són importants i tenen el seu propi lector", assegura la periodista mexicana Lucía Llacunes, directora de l'Associació Civil de Comunicació i Informació de la Dona (CIMAC), enguany responsable de la coordinació de la Xarxa Internacional.

Objectius d’un projecte global

“Generar i donar suport a campanyes sobre temes que ens uneixin i enforteixin com xarxa; fomentar que les dones periodistes assumeixin càrrecs directius dins l’entramat dels mitjans; col·locar el tema de gènere en les agendes informatives dels països que conformin la xarxa i buscar de manera conjunta fonts de finançament per a projectes comuns”; aquests són només alguns dels objectius que es plantegen els i les integrants d’aquest projecte d’àmbit internacional.

Els segueixen molts d’altres, tots ells encaminats a millorar els models comunicatius. “Canviar per millorar”, vindria a ser el lema, i l’aspiració final és la creació d'una agència internacional de notícies amb perspectiva de gènere.

Fer visibles les desigualtats de gènere en els mitjans de comunicació; intercanviar i enfortir la informació de gènere entre països; fomentar la solidaritat i cooperació entre periodistes; respectar les característiques d'identitat de regions i països; promoure models de capacitació i actualització en matèries de gènere i tecnologies, fomentar el creixement de xarxes en països on no existeixin i promoure l'ús de llenguatges no sexistes ni excloents són la resta d’objectius que persegueix la Xarxa.

D’altra banda, Fabiola Calvo, periodista colombiana resident a Espanya i una de les principals promotores de la Xarxa Internacional creu que aquest projecte pot ser també un mecanisme de defensa dels drets de les dones periodistes dins dels mitjans. Segons Calvo, “no només es tracta de visualitzar les condicions de les dones en general sinó també la realitat de les periodistes, ja que elles també són sovint víctimes de discriminació i violència allà on treballen”.

Potents antecedents

La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere compta amb potents experiències prèvies que l’avalen i enforteixen. Així, la cristal·lització d’aquest projecte té com antecedent el treball de més d'una dècada dut a terme per vàries organitzacions gremials, tant de periodistes com feministes. La tasca d’aquestes ha estat, i és, revaloritzar les paraules, accions, condicions i problemàtiques de les dones en els diferents mitjans de comunicació.

Estem parlant d’experiències tan destacades com el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (Unifem), l'Associació Civil de Comunicació i Informació de la Dona (CIMAC), la Xarxa de Periodistes de Centreamèrica, Mèxic i el Carib, l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, la Xarxa Europea de Dones Periodistes i l'Associació de Dones de la Comunicació, entre d’altres.