lamalla.cat

En primer lloc, al llarg de la història, la capacitat de la dona per aglutinar individus al seu voltant ha estat molt forta. La seva habilitat per aconseguir-ho és tal que, capgirada, es converteix en un important instrument de divisió tant en l'àmbit familiar com entre grups socials. Amb grans dosis de mà esquerra, més que usant el poder coactiu, la dona aconsegueix que les discrepàncies en el si de la família i dels grups se suavitzin almenys fins els límits que permetin la convivència. Resulta evident observar com d'important és aquesta qualitat per a la política contemporània, que ha de respondre al repte d'arbitrar una convivència intercultural en pau.

A més, moltes de les propostes teòriques contemporànies que volen incidir en els sistemes democràtics aventuren que en el futur aquestes passen per una descentralització que es concreti també amb la participació activa de grups socials de diferent caràcter. Quants d'aquests grups han estat creats i són dirigits per dones que concreten d'aquesta manera la seva vocació social i política...

Un dels altres reptes que la Humanitat contemporània ha d'afrontar és l'equilibri mediambiental. L'estructura fisiològica de la dona està preparada per acollir i cuidar de la vida en els moments inicials quan més fràgil és. Sembla plausible, doncs, que la sensibilitat femenina sigui potenciable cap a les qüestions referents "a la casa de tots", és a dir, el planeta. De la mateixa manera, un organisme que és conscient de la limitació de les seves cèdules reproductives, els òvuls, pot ser també més hàbil en el moment de distribuir els recursos -també els econòmics- d'una forma raonable.

Finalment, la majoria de dones que s'interessen per qüestions polítiques, tant per vies institucionals o organitzatives, com per vies teòriques, mostren una major sensibilitat per les qüestions que denominem de tipus "social", és a dir, les relatives a la pobresa, el benestar de les persones, l'atenció als desvalguts, el respecte a la dignitat humana, etc.

Els Estats democràtics socials que predominen avui han d'atendre totes aquestes qüestions després de la denominada "crisis de l'Estat del Benestar". Perquè, quan no pot ser admissible eliminar aquestes exigències, és necessari reformular les respostes que es donen perquè siguin visibles i sostenibles. Les dones han estat les grans artífexs del miracle que ha permès sobreviure a la Humanitat en temps d'escassetat. Així, ara sembla aconsellable, escoltar quines propostes poden aportar als reptes polítics contemporanis.

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  •