lamalla.cat

Quan parlem de catàstrofes humanitàries, de seguida ens vénen al cap imatges d’Àfrica, Àsia o l’Amèrica Llatina. Molt més a prop, però, a Europa, també hi ha moltes persones a les quals no els són respectats els seus drets. El cas més flagrant és el de Txetxènia, una regió del Caucas rus sumida en una sagnant guerra des de fa anys per aconseguir la seva independència de Rússia. Aquesta zona, de la qual només ens recordem quan sofreix un atac terrorista, pateix la pitjor crisi humanitària del nostre continent.

Organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional han denunciat reiteradament que les forces russes són culpables de “crims contra la humanitat”. De fet, es calcula que des de 1999, quan va començar la segona guerra de Rússia contra Txetxènia, han desaparegut entre 3.000 i 5.000 txetxens en segrestos atribuïts a les forces russes i els seus aliats paramilitars i més de 250.000 persones han mort en els darrers 10 anys.

Aquestes ONG asseguren que les forces russes estan realitzant una neteja a Txetxènia segrestant, torturant, detenint de manera il·legal, atacant sexualment i, fins i tot, assassinant centenars de civils txetxens, molt d'ells dones i nens. I tot això, segons denuncien, s’ha fet amb el consentiment la comunitat internacional i les Nacions Unides, que no han reconegut aquests fets ni han fet pràcticament res per evitar-los.

De la seva banda, les forces txetxenes també han comès abusos per aconseguir la seva independència respecte a Rússia. Amnistia Internacional, per exemple, denuncia que els combatents independentistes han executat soldats russos, la qual cosa constitueix un crim de guerra que s’ha d’investigar i jutjar. A més, cal no oblidar els sagnants episodis terroristes protagonitzats per txetxens, que estan causant un degoteig constant de víctimes, tant a Txetxènia com en altres regions russes.

Els casos més terribles del terrorisme txetxè han estat la presa del teatre Dubrovka de Moscou l’any 2002, on van morir 129 ostatges, i el segrest de l’escola de Beslan, el setembre de 2004, que es va saldar amb més de 300 morts a mans de l’exèrcit rus.

Amb tot, unes 300.000 persones, la majoria dones i nens, han hagut d’abandonar les seves llars i s’han desplaçat a regions veïnes, on s’han instal·lat en allotjaments temporals que no reuneixen cap tipus de condicions i on han de patir situacions extremes, com ara una dura climatologia amb temperatures que arriben als 20 graus sota zero a l’hivern. Prefereixen fugir que no pas denunciar els abusos, ja que viuen sumits en un clima de terror. Els que han decidit quedar-se no ho passen millor i, segons Human Rights Watch, tres quartes parts de la població no té feina i pateix una greu situació de pobresa.

I tot això, per què?

A grans trets, podríem resumir el conflicte txetxè en tres etapes. La primera es remunta tres segles enrere, quan Txetxènia ja va fer els primers intents per independitzar-se de l’imperi tsarista. Des de llavors, el conflicte no s’ha tancat del tot i encara ara continua cobrant-se centenars de víctimes. Per resumir podríem dir que els txetxens volen la independència i els russos controlar una regió molt rica en petroli.

La segona etapa la podríem datar al 1994, quan el Govern rus va decidir atacar txetxènia. Després de dos anys de conflicte, els russos van ser vençuts i Txetxènia va celebrar unes eleccions presidencials. Els comicis, però, no van normalitzar la situació, sinó que es van intensificar la inestabilitat al país. L’any 1999, s’inicia la tercera i darrera etapa amb la instauració d’un règim islàmic a Txetxènia. Llavors Rússia, amb el suport dels Estats Units, va decidir tornar a intervenir.

Des de llavors, els atacs d’una i altra banda no han cessat. Els episodis més recents han estat l’assassinat del líder dels separatistes txetxens, Aslán Msajádov, el passat mes de març i els atacs terroristes a una comissaria el passat 19 de juliol, que ha causat la mort d'almenys 13 policies, o contra un tren a Rússia, que ha fet un mort i diversos ferits, aquest mateix diumenge.