lamalla.cat

La Cimera Mundial de la Societat de la Informació (CMSI), en el marc de la declaració del Mil·leni de les Nacions Unides, incorpora per primera vegada com agent actiu a la societat civil, i amb ella el voluntariat. Però cal preguntar-se quin serà el pes real de la família de la societat civil en el procés que engega aquest desembre a Ginebra i conclou el 2005 a Tunísia, i en la declaració de Principis i del Pla d’Acció que en resultin.

Les Nacions Unides, juntament amb altres agents –l’empresa privada, els estats, organitzacions internacionals que treballen en els estàndards que permeten la interconnexió global, i la societat civil, preparen una nova cimera mundial en la línia de les organitzades en les últimes dècades i destinades als caps d’Estat i de Govern– Rio i Johannesburg, sobre medi ambient, desenvolupament, i sostenibilitat, Cairo, sobre demografia i recursos naturals, Istanbul, hàbitat i assentaments humans, i Pequín, sobre les dones i el seu paper en la transmissió de valors i en el desenvolupament.

En aquesta nova cimera, que respon a una nova conjuntura mundial, amb canvis importants en les relacions globals i en la transmissió del coneixement i la informació, les Nacions Unides incorporen els agents privats, des del món empresarial a la societat civil. En aquest últim s’inclouen autoritats locals, consumidors, universitats, organitzacions no governamentals i de voluntariat, els col·lectius professionals, els sindicats, el món cultural, els mitjans de comunicació, la vida associativa...

Amb la incorporació de la societat civil a la CMSI, el voluntariat resulta ser una de les 22 famílies en què s’ha dividit, com a mètode de treball, aquesta “gran família” que és la societat civil, aquest nou agent a incorporar a les cimeres mundials de les Nacions Unides. El voluntariat pot, per exemple, seguir fent aportacions en la formació en l’accés a les noves tecnologies de col·lectius en risc d’exclusió, una capacitació que no fa menys necessari seguir treballant en la capacitació en una ciutadania activa, participativa i incloent, més enllà “d’allò digital”.

L’objectiu de la cimera és la lluita contra l’anomenada fractura digital que segons les Nacions Unides fa que el 91% dels usuaris d’Internet es trobin a les zones del món que concentren el 19% de la població. Internet i les tecnologies de la comunicació són, en bona part, el motor d’aquesta anomenada “nova societat de la informació” o “societat del coneixement”. Aquesta lluita es formula en termes de cooperació nord-sud i sud-sud.

Un altre objectiu és l’estudi del finançament dels recursos necessaris per a la reducció d’aquesta desigualtat digital, amb la possible creació d’un fons mundial que permeti el desenvolupament de l’aplicació concreta de les tecnologies allà on no hi siguin o siguin insuficients. Treballar per la diversitat cultural i l’accés a continguts locals i culturalment propers en la societat de la informació i proposar un tractat internacional per definir millor la xarxa de coneixements i comunicació que ha creat el desenvolupament de les tecnologies de la informació són dos objectius més de la Cimera.

Organitzacions de la societat civil participants directament o observadores del procés preparatori de la Cimera es qüestionen si de la CMSI podrà sortir una Declaració de Principis i un Pla d’Acció (els documents resultants de la cimera) que siguin veritables i eficaces eines de treball pel futur de la lluita contra l’exclusió.

Alguns participants en el procés, des de la societat civil, han criticat importants mancances en el treball fet fins ara. Posar l’èmfasi en la formació en noves tecnologies sense recordar mancances en la formació global en la capacitat de creació d’una ciutadania activa, anteposar la formació en aquests noves tecnologies al dret universal a l’educació, la manca de reflexió sobre els beneficis de les aplicacions informàtiques i sistemes operatius de codi obert, els mitjans propis de la societat civil “oblidats” i la nul·la participació de la societat civil en la regulació de Internet, són algunes de les crítiques que ha rebut aquest procés preparatori de la cimera fins ara.

El voluntariat va ser clau en l’esclat de la societat de la informació. Per posar només un exemple i dir-ho d’alguna manera, el desenvolupament dels protocols de Internet i molts fonaments de la xarxa pública que coneixem i usem ara van ser obra de voluntaris. No només per això, el voluntariat i la societat civil vol i ha de tenir un paper rellevant en la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, especialment per la seva fonamental aportació a la cohesió social.

Josep Vicenç Marín és col·laborador de l’equip de comunicació de la Federació Catalana de Voluntariat Social