lamalla.cat

Aquesta setmana els pagesos han estat protagonistes de l’actualitat. Denuncien que n’estan farts i que estan vivint una autèntica crisi de preus. Però, quina és la dimensió real d’aquesta baixada de preus? En quines dades es basen els agricultors per queixar-se? Qui són els culpables? Quin és el sector que pateix més? Existeixen eines com l’IPOD o l’Observatori del Consum i la Distribució Alimentària del Ministeri de Medi Ambient perquè els consumidors puguin conèixer la situació. A Catalunya, fa uns dies es va produir la primera reunió de l’Observatori de Preus impulsat per la Generalitat.

Les distribuïdores, les multinacionals, les importacions, la manca de protecció, la necessitat d’obrir-se al mercat lliure, la disminució de rendiment dels camps, l’augment de preus produït per la bonança econòmica de fa dos anys, els poders fàctics, la crisi... a pagès se senten diferents versions de les causes de la baixada de preus i, probablement, no sigui només una. Potser és difícil esbrinar les causes de la crisi al camp però sí que és possible saber-ne les conseqüències i seguir-ne l’evolució.

L’evolució del preu al dia
Una eina és l’IPOD que, evidentment, no té res a veure amb cap reproductor de mp3. L’IPOD és l’Índex de Preus en Origen i Destinació dels aliments que recull l’evolució dels diferencials entre el camp i la taula. Aquest índex és producte de la col·laboració entre la Cordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Mestresses de Casa (CEACCU) i la Unió de Consumidors d’Espanya (UCE). Des de 2008 aquestes organitzacions publiquen l’evolució dels preus de 25 aliments bàsics de la dieta. Durant el mes de gener, per exemple, segons aquestes entitats, els consumidors espanyols estan pagant deu vegades més el plàtan respecte el preu que l’ha venut el pagès. Una situació similar succeix amb la ceba, la pastanaga, l’enciam, la poma i el porc que el comprador paga, de mitjana, més del 500% més del preu que ha cobrat productor.

El Ministeri de Medi Ambient també publica periòdicament els preus que registren els aliments tant en origen com en destí. Ho fa mitjançant l’Observatori del Consum i la Distribució Alimentària. Aquest organisme analitza els hàbits de consum i compra del consumidor i les estratègies comercials de la distribució amb l’objectiu d’afavorir la trasparència en el procés de comercialització. Els informes els realitza utilitzant un sistema de reunions i entrevistes amb agents del sector i entrevistes telefòniques. L’anàlisi es realitza setmanalment i també publica un informe de l’evolució del preu de cada producte des del 2004. Es pot veure, per exemple, com fa 6 anys els pagesos venien el quilo de patates a 0,19 cèntims i actualment, a 0,10 i com el consumidor en pagava 0,69 i ara 0,74 cèntims d’euro. Aquest és un exemple clar del que denuncia el sector.

La Generalitat també ha posat en marxa un Observatori Agroalimentari de Preus amb el mateix objectiu. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Acció Rural analitza els preus conscient de la inestabilitat de preus alimentaris i les tensions inflacionistes que poden afectar al sector. El informe publicat al seu web revela, per exemple, que el 2005 el pagès català rebia 0,20 euros per quilo de taronges i al 2009, 0,15.

Paral·lelament, un altre ministeri, el de Indústria, Turisme i Comerç analitza, mitjançant l’Observatori dels Preus, l’evolució de cada producte per classe, província i establiment minorista. D’aquesta manera, el usuari pot comparar els preus d’un establiment a l’altre i saber on pot trobar allò que busca al millor preu. De l’últim informe trimestral, es dedueix, per exemple, que en alimentació el supermercat més barat és Mercadora i El Corte Inglés, el més car.

Diuen que la informació ens dóna poder i som el que mengem, no?

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  daqEls consumidors poden arribar a pagar un 500% més per als aliments respecte el que cobren els productors