|
|
1934 |
Lluís Companys proclama
l'Estat Català |
| El 6 d'octubre, Lluís Companys
proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola. És la resposta a l'entrada
al govern de la República de sectors de dretes antirepublicans. Comença una dura
repressió, en què el Govern català és detingut, jutjat i condemnat a 30 anys de
presó. L'Estatut d'Autonomia és suspès i la majoria d'ajuntaments i les noves
autoritats són de nomenament governatiu. |
|
1936 |
Comença la
Guerra Civil |
 A Catalunya, la guerra significa una
profunda revolució social, alhora que la població civil pateix les penalitats de tot
conflicte bèl·lic: bombardejos, fam i escassetat. |
|
1937 |
Fets de Maig |
 Militants anarquistes i del POUM
s'enfronten amb les forces d'ordre públic de la Generalitat, que ocupa la seu de
Telefònica a Barcelona. El POUM pateix una dura repressió i el seu principal dirigent,
Andreu Nin, és assassinat. Pel que fa a la guerra, les tropes franquistes bombardegen
Barcelona, Badalona, Tortosa, Reus, Tarragona, Lleida... |
|
1938 |
Ocupació de les primeres
ciutats catalanes |
 En caure el front d'Aragó, les
tropes franquistes ocupen les primeres ciutats catalanes (Tremp, Gandesa i Lleida). Franco
deroga l'Estatut d'Autonomia i comença la batalla de l'Ebre, la més llarga i cruenta de
la guerra i que significa un desgast irrecuperable per a la rereguarda catalana. Barcelona
acomiada les Brigades Internacionals i es trenca el front del Segre. |
|
1940 |
Execució de Lluís Companys |
 Detingut a França per la Gestapo i
lliurat a les autoritats espanyoles, després d'estar uns dies a la presó La Santé de
París. És jutjat i condemnat a mort, sense cap garantia processal, per un consell de
guerra sumaríssim. És afusellat a Montjuïc. |
|
1947 |
Festes d'entronització de la
Verge de Montserrat. |
 Gràcies a l'esforç de la Comissió
Abat Oliba, surten a la llum publicacions en català i es promou un ampli moviment de
masses, el primer acte multitudinari catalanista després de la instauració de la
dictadura franquista. Prop de 100.000 persones assisteixen a les festes d'entronització
de la Verge de Montserrat. |
|
1951 |
Boicot als tramvies i vaga
general a Barcelona |
 És el primer gran moviment de
protesta popular contra el franquisme, que esclata per l'augment del preu dels bitllets de
tramvia. La protesta desemboca en una vaga general per l'augment del cost de la vida i per
demanar la llibertat dels detinguts en el boicot. |
|
1952 |
SEAT s'instal·la a Barcelona |
 Autèntica protagonista de la
socialització de l'automòbil, la Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme, creada el
1950 per l'Instituto Nacional de Industria (INI), s'instal·la a Barcelona el 1952. La
factoria de la Zona Franca fabrica el Seat 600, líder indiscutible dels utilitaris durant
els anys 60. |
|
1957 |
Josep Maria
Porcioles és designat alcalde de Barcelona |
| Com a alcalde de
Barcelona, Porcioles afronta el fort creixement demogràfic de la ciutat i afavoreix
l'urbanització de la perifèria i la concentració de serveis al centre, política que
accentua els desequilibris territorials i l'especulació. |
|
1962 |
Inundacions catastròfiques al
Vallès Occidental |
| A la dècada dels 60, es
reactiva l'economia catalana. Tot i així, la indústria tèxtil, especialment la del
cotó, viu moments de crisi. A més, la indústria llanera pateix els devastadors efectes
de les inundacions del Vallès, l'any 1962. |
| Apareixen els nous discos de
la Nova Cançó |
 Els recitals de Raimon i Lluís
Llach, dos dels principals exponents de la Nova Cançó, es converteixen en actes
d'afirmació catalanista i democràtica. Cançons com Diguem no i L'estaca
esdevenen emblemes de la resistència al règim. |
|
1966 |
Caputxinada |
| L'assemblea constituent del
Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) es reuneix al
convent dels caputxins de Sarrià i és objecte d'un espectacular setge, que dura tres
dies, per part de la policia. A l'acte hi assisteixen 500 delegats estudiantils i 33
personalitats destacades del món de la cultura, com Jordi Rubió i Balaguer, Joan Oliver,
Salvador Espriu, Antoni Tàpies i Maria Aurèlia Capmany. El setge policíac provoca grans
manifestacions de solidaritat i la vaga general universitària de Barcelona. |
|
|
|
