|
|
1970 |
Tancament de l'Assemblea
Permanent d'Intel·lectuals Catalans a Montserrat |
 S'hi sumen 300 persones en protesta per les condemnes a mort contra
militants d'ETA jutjats al procés de Burgos. Les mobilitzacions populars consoliden
l'esperit unitari de l'oposició democràtica, esperit que desemboca en la constitució de
l'Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre de 1971. |
|
1974 |
Execució de Salvador Puig
Antich |
 La
brutalitat repressora que caracteritza els darrers anys del règim franquista es cobra una
nova vida, la de l'anarquista català Salvador Puig Antich, un dels darrers executats pel
règim. |
|
1975 |
Mort del general Franco a
Madrid |
 Es produeix el 20 de novembre i dos dies després,
Joan Carles de Borbó és proclamat rei d'Espanya. S'inicia una nova etapa política: la
transició democràtica. |
|
1976 |
Recitals
multitudinaris de Lluís Llach a Barcelona |
| Esdevenen una massiva expressió
de l'ànsia de llibertat i autonomia de Catalunya. |
| Celebració multitudinària de
l'Onze de setembre a Sant Boi del Llobregat |
 És la primera concentració de l'Onze de Setembre que
se celebra legalment. Es fa després que la Marxa per la Llibertat impulsada per Lluís
Maria Xirinacs recorri Catalunya amb consignes de llibertat i amnistia. |
|
1977 |
Retorn del president
Tarradellas i restauració provisional de la Generalitat |
 Amb
la Generalitat restaurada, Josep Tarradellas torna a Catalunya com a president de la
institució. És rebut de manera triomfal. Des del balcó del Palau de la Generalitat
pronuncia les famoses paraules:"Ja sóc aquí". |
|
1979 |
S'aprova l'Estatut d'Autonomia
per referèndum |
 El
25 d'octubre se sotmet a referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que s'aprova per
majoria (88,1%). Promulgat el desembre de 1979, defineix Catalunya com una
"nacionalitat" i la Generalitat com "la institució en la qual s'organitza
políticament l'autogovern de Catalunya". |
|
1980 |
Eleccions al Parlament de
Catalunya |
 El 20 de març de 1980 es fan les
segones eleccions al Parlament de la història de Catalunya.
El triomf de Convergència i Unió (27,7% dels vots) permet a Jordi Pujol assolir
la presidència de la Generalitat i formar govern. El PSC-PSOE es configura com la segona
força parlamentària. |
| Es crea Terra
Lliure |
| Els anys 80 són testimoni del
ressorgiment del nacionalisme radical. Al 1980 es crea una organització armada, Terra
Lliure, que fa diversos atemptats. Un any després apareix la Crida, amb Àngel Colom
entre els seus dirigents més carismàtics, i al 1984 sorgeix el Moviment de Defensa de la
Terra, que agrupa sectors nacionalistes més radicals. |
|
1982 |
Intent de cop d'estat del
tinent coronel Antonio Tejero Molina |
 Com
a conseqüència de l'intent de cop d'estat perpetrat el 23 de febrer pel coronel Tejero
s'inicia una política de fre als processos autonòmics, que es concreta en la "Ley
Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA)". |
|
1984 |
Eleccions al Parlament de
Catalunya |
 CiU
manté la majoria al Parlament de Catalunya. Es crea el Moviment de Defensa de la Terra. |
|
1986 |
Barcelona és designada seu
dels Jocs Olímpics de 1992 |
 Més
enllà de la celebració olímpica, els Jocs tenen una gran repercussió a Barcelona i les
altres ciutats de l'entorn, com Badalona i Banyoles. Des del punt de vista urbanístic
són molt importants la construcció de l'Anella Olímpica a Montjuïc i de la Villa
Olímpica, que suposa la recuperació de la façana marítima i la reurbanització de tot
un sector industrial, molt degradat. |
|
1987 |
Atemptat terrorista d'ETA a
Hipercor |
| L'atemptat causa 15 morts i
provoca una massiva manifestació antiterrorista pels carrers de Barcelona. |
|
1991 |
Atemptat terrorista d'ETA al
cuartel de la Guàrdia Civil de Vic |
| L'atemptat causa 9 morts i 47
ferits, la majoria nens. Paral·lelament, un sector de Terra Lliure abandona la lluita
armada. Moren Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. |
|
1992 |
Celebració dels Jocs
Olímpics de Barcelona |
 Barcelona
i les subseus olímpiques viuen els Jocs amb una gran intensitat. Milers de
voluntaris hi col·laboren desinteressadament i els esportistes espanyols aconsegueixen
més medalles que en tota la història. |
|
1995 |
Eleccions al Parlament de
Catalunya |
| CiU torna a
guanyar les eleccions per cinquena vegada consecutiva, tot i que perd la majoria absoluta
al Parlament, ja que passa de 70 a 60 escons. El PSC també baixa i passa de 40 a 34
diputats. L'ascens més important és del PP, que obté 17 diputats, 10 més que al 1992.
El candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya és ratificat com a alcalde de BCN. Internet a Catalunya |
| Es creen els primers proveïdors
de serveis d'Internet a Catalunya |
|
1996 |
Una bomba causa 33 ferits a
l'aeroport de Reus |
| La majoria dels ferits són
turistes britànics. Dues bombes més esclaten a hotels de Salou i Cambrils, però no
causen danys personals. Poc abans de l'explosió de l'aeroport, una trucada d'una persona
que s'identifica com a membre d'ETA anuncia la col·locació dels explosius. L'endenmà la
Policia desactiva dues bombes més, col·locades en hotels de Salou. |
|
1997 |
Inauguració del Teatre
Nacional de Catalunya. |
 Envoltat
de polèmica s'inaugura el TNC, obra de l'arquitecte Ricard Bofill, situat a la plaça de
les Glòries de Barcelona. Durant els parlaments, el director del teatre, Josep Maria
Flotats, i el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, eviten la polèmica provocada per
les crítiques de Flotats a la quota de teatre privat que haurà d'acollir el TNC. |
|
1999 |
Eleccions al Parlament de
Catalunya |
| Jordi Pujol revalida per sisena
vegada consecutiva el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya, després d'uns
comicis molt disputats, en què per primera vegada Pasqual Maragall es presenta com a
candidat socialista a la presidència de l'executiu català. |
|
|
|
1900-1933
1934-1966 1967-1999 |
