Especial Any 2000
  
<Portada
2000
   









Pors apocalíptiques i histèria generalitzada. Sovint s’han utilitzat aquests termes per a descriure les sensacions de les persones que van viure el primer canvi de mil·lenni de l’era cristiana. Aquestes afirmacions sobre l’any 1000, però, han estat titllades d’exagerades i fantasioses moltes vegades, ja que hi ha qui assegura que a l’Edat Mitjana el poble era massa ignorant per a plantejar-se aquestes qüestions.

Les pintures romàniques han ajudat a difondre la idea del pànic per la fi del món de l’any 1000. No obstant, el to apocalíptic és una característica general de les obres d’aquesta època, i no només de les de l’any 999. A més, no només la fi del mil·lenni produïa terror: se sentia el mateix pel pas d’un cometa, la proximitat d’un eclipsi... Tot i que en aquesta època ja es tenia algun coneixement astronòmic, sobretot en el món musulmà, el comú de la gent només podia recórrer a la religió per explicar qualsevol fenomen extraordinari.

La controvèrsia existeix també entre els especialistes. Un eminent estudiós dels moviments mil·lenaris, Norman Cohn, assegura que l’any 1000 no té res d’especial. Altres, en canvi, no n’estan tan segurs, o fins i tot afirmen el contrari. Per exemple, hi ha qui diu que existeixen testimonis que apunten que els monjos d’alguns monestirs van deixar de copiar la Bíblia per aquelles dates, cosa que significaria que veien la fi del món a prop.

El misteri de l’any 1000 arriba també a la jerarquia eclesiàstica. El pontífex de l’època va ser Silvestre II, que es coneix popularment com el Papa de l’Any Mil. Per això, i perquè es tractava d’una persona erudita que va dedicar bona part de la seva vida al coneixement i la investigació, se li han atribuït diverses llegendes relacionades amb la fi del mil·lenni i les creences sobre la fi del món.

Les hipòtesis són moltes, però les dades documentals sobre l’any 1000 escasses. La veritat, per tant, potser no la sabrem mai i l’únic que podrem fer serà especular. El que sí podem intuir és que, almenys entre les elits intel·lectuals de l’època, els monjos, alguna inquietud hi havia davant la proximitat del canvi del mil·lenni.