 |
|
|
|
|
|
|
tots
els reportatges |
|
|
|
Diputats, periodistes, un barret de cordovès i tres ciutadans crispats
A l'exterior del Parlament, cotxes oficials aparcats en bateria i tres ciutadans crispats -una parella sota un paraigua i una dona sense dret a vot-. A l'interior del Palau, una macedònia de cares conegudes, amb més periodistes que no pas diputats. Després de les corredisses, les paraules de Saura, Carod i Montilla anunciant les virtuts del tripartit II o Entesa Nacional de Progrés, i la visita d'un grup de jubilats força despistats, un barret cordovès versió barretina ha sortit a escena. L'objectiu, el futur vice-president del Govern. Una jornada farcida d'anècdotes.
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
    |
|
 |
     |
| |
|
 |
|
Joan
Miquel Nadal i Malé
Va néixer el 24 d'agost de 1950 a Tarragona
(el Tarragonès). Va estudiar Dret i Ciències
Econòmiques a la Universitat de Barcelona.
Durant la seva etapa d'estudiant va formar part
del Sindicat Democràtic d'Estudiants. L'any
1975 es va afiliar a CDC. Quatre anys més
tard va entrar a formar part de l'Ajuntament de
Tarragona com a regidor, càrrec que va
compaginar amb el de diputat a la Diputació
de Tarragona fins l'any 1986. Des d'aquest any
i fins l'any 2000, va ser diputat al Congrés
dels Diputats. Va arribar a l'alcaldia de Tarragona
el 17 d'agost de 1989, càrrec que ocupa
fins ara. Va ser el primer president del Consell
Comarcal del Tarragonès i és diputat
al Parlament de Catalunya des dels comicis de
1999.
|
|
 |
|
Lluís
Miquel Pérez i Segura
Va néixer a Reus l'any 1956. És
llicenciat en Filosofia i Lletres i professionalment
és directiu en excedència d'un grup
bancari a nivell local. Ha estat delegat sindical
d'UGT i com a tal va ser president del Comitè
Provincial de la seva empresa. Ha tingut diverses
responsabilitats directives en entitats de caràcter
cultural i social de Reus. Va ser escollit diputat
a Corts per Tarragona en les legislatures 1993-1996
i 1996-2000. Actualment és conseller nacional
i membre de la Comissió Executiva Nacional
del PSC. Des de 1999 i fins l'actualitat és
alcalde de la ciutat de Reus.
|
|
 |
|
Rafael
Luna
És un dels veterans del Parlament de Catalunya,
on ha ocupat escó en les tres darreres
legislatures. Graduat Social i titulat superior
en Relacions Industrials, Luna, de 48 anys, és
un dels responsables del Partit
Popular de Catalunya ja que n'és el
secretari general des del 1996. És lleidatà
de naixement, però ha desenvolupat la major
part de la seva carrera professional i política
a Tarragona. És la segona vegada consecutiva que encapçala la candidatura de la formació a la província de Tarragona. |
|
 |
|
Ernest
Benach i Pascual
Va néixer a Reus el 12 de novembre de 1959.
És funcionari de la Generalitat, va fer
un programa cultural a Ràdio Reus i està
vinculat a l'escoltisme, als castellers i a la
cooperació per al desenvolupament. Va iniciar-se
en la política l'any 1979, de la mà
de Nacionalistes d'Esquerra i des de 1987 està
afiliat a ERC, on actualment és membre
de l'executiva nacional i president de la federació
de Tarragona. Entre 1987 i 2001 ha estat regidor
de Reus, sempre dins l'equip de govern. És
diputat al Parlament des de 1992, on en la darrera
legislatura ha exercit de secretari segon de la
mesa, i en les últimes eleccions ja va
encapçalar la candidatura d'ERC a Tarragona.
|
|
 |
|
Daniel Pi Noya
Va néixer a Barcelona el 1958, però viu a Reus des de 1979. És Enginyer Agrònom amb estudis de postgrau en l'avaluació d'impacte ambiental. Va entrar en el món de la política municipal, a l'Ajuntament de Reus, el 1997. Fins l'any 2000 va estar a l'oposició i després va passar al Govern. En el mandat 1999-2003 va presidir la societat municipal d'Aigües de Reus (AREMSA) i, actualment, és portaveu del Grup Municipal d'ICV-EA i tercer tinent d'alcalde delegat de Medi Ambient a l'Ajuntament de Reus. Des de 2004, és membre del Consell Nacional d'ICV i ha ocupat la presidència del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). També és membre de diferents grups de defensa del medi ambient i ONG i ha participat en les mobilitzacions antinuclears de la dècada dels 80 i en la campanya en contra de la incorporació a l'OTAN.
|
|
|
| |
|
|
|
|
