|
 
   |
7 de març, dimarts. Una de les característiques de les
Festes de Carnaval són els àpats col·lectius. La gent sortia al carrer, especialment
els dimarts, per gaudir del receptari propi daquesta època abans del dejuni i
labstinència de menjar carn durant la Quaresma.
Truites, xatós, merengues, coques de llardons, de
cireres, carn de porc amb arròs...es barrejaven amb el bacallà i els bunyols que
protagonitzen la cuina de Quaresma. Aquests dinars comunitaris shan fet
un nombre a molts municipis darreu de Catalunya: el ranxo de Ponts (la Noguera) o el de Vidreres (la Selva);
lescudella de Castellterçol,
Sant Feliu de Codines o de Granera (el Vallès Oriental), o làpat de Rialb (el Pallars Sobirà).
|
|
  
|
La
Quaresma. Abstinència, dejuni, penitència i purificació són les
característiques que mana la tradició catòlica per aquests 40 dies abans de la Pasqua. La Quaresma
comença el primer dijous després del Dimecres de Cendra i finalitza el Diumenge de Rams.
Popularment, però, la Quaresma és lenemiga del Carnestoltes perquè representa la
tristesa, i el recolliment vers lalegria, la bogeria, la disbauxa i el color.
Simbòlicament es representa com una vella llargaruda, antipàtica, esquerpa i amb set
cames, una per a cada setmana del cicle. Sempre va vestida de negre, amb un bacallà a la
mà i un cistell ple de verdures. |
|
|