lamalla.cat

El proper diumenge 14 de març no només haurem de triar els integrants del Congrés dels Diputats, i per tant, el president de l’Estat. Aquell dia també haurem de decidir qui volem que segui al Senat els propers quatre anys. Del Congrés i dels seus candidats se’n parla a tort i a dret, en canvi, del Senat gairebé no se’n sent una paraula. Si hem de decidir qui volem que ens hi representi, potser que ens assabentem abans de què hi fan, allà al Senat. Som-hi, doncs.

El Senat és la segona Cambra a l’Estat español, que funciona per sistema bicameral. La Cambra Alta és el Senat i la Cambra Baixa és el Congrés. Les seves funcions són menys importants que les del Congrés. De fet, la seva utilitat real s’ha vist qüestionada força vegades.

Segons la Constitució, les funcions del Senat estan essencialment vinculades amb matèries relacionades amb el desenvolupament autonòmic i la política local. De fet, en certes matèries de transcendència autonòmica, el Senat té el mateix poder que el Congrés dels Diputats i hi ha casos en què fins hi tot s’hi pot pronunciar prèviament. Alguns d’aquests punts són: l’autorització d’acords de cooperació entre Comunitats Autònomes, la distribució del Fons de Compensació Interterritorial i l’adopció de mesures per fer que les comunitats compleixin les seves obligacions.

Pel que fa a les lleis, el Senat sempre ha de deliberar sobre els textos que aprova el Congrés, i ho ha de fer en un període que va dels dos mesos als vint dies quan es tracta de casos urgents. La Cambra Alta pot oposar el seu vet o introduir esmenes a aquests textos legislatius.

A més, el Senat també té la funció de control del Govern. Aquest control comprèn: les facultats d’obtenir informació del Govern, sotmetre a debat la seva actuació i instar-lo a orientar la seva política en una determinada línia.

I encara n’hi ha més: la Cambra Alta també participa en el control de la política exterior, ja que és qui autoritza o denega la ratificació de tractats internacionals.

La Cambra Alta està composada per un total de 259 senadors. D’aquests, n’hi ha un grup que pertanyen a la Diputació Permanent i que els designen directament les Comunitats Autònomes, és a dir, que el Parlament de Catalunya escull qui l’ha de representar al Senat. La resta de senadors els triarem entre tots els proper 14 de març. En total n’han de sortir 208. I com els hem de votar? Poc a poc. Això és una altra història, que t’explicarem el proper dia 13, just el dia abans que hagis d’introduir la papereta a l’urna.