lamalla.cat

La taxa de dependència familiar dels joves espanyols entre els 16 i els 34 anys ha baixat del 71% de1996 fins al 67% al 2005, després d'un progressiu increment experimentat des de finals dels anys 80. Així ho revela l'estudi realitzat pel catedràtic de Sociologia de la UNED, Miguel Requena Díez de Revenga, presentat per la Fundació de Caixes d'Estalvis (FUNCAS).

Aquest document, publicat en l'últim número de la revista Panorama Social fa balanç de l'evolució dels processos de dependència i emancipació familiar dels joves espanyols. D'aquesta manera, l’anàlisi dels diferents indicadors mostra que, enfront de la tendència creixent d'anys previs, el grau de dependència familiar dels joves s'ha estabilitzat durant el decenni 1996-2005. Segons Requena, això es deu, d'una banda, a l'evolució positiva del mercat de treball en els últims anys, i per l’altra, per la caiguda dels tipus d’interès, com un impuls a l'emancipació dels joves.

En concret, aquest descens en la taxa d'emancipació (de quatre punts percentuals) es deu, segons les dades de l'estudi, al fet que el 2005 es van produir “majors contingents” d'emancipació en les edats per sota dels 25 anys, en comparació amb 1996. No obstant això, aquesta dada, relacionada amb una “certa acceleració de la transició a la independència”, contrasta amb el retard de l'edat per terme mitjà de l'emancipació, que ha passat dels 28,5 als 29 anys. "Es pot conjecturar la hipòtesi d'un cert embussament dels joves d'entre 27 i 32 anys, que després de patir prolongadament les dificultats emancipadores durant la seva primera joventut, posposen la seva independència", destaca el professor Requena.

Diferències entre sexes<

L'estudi també mostra les diferents conductes entre nois i noies. Segons les dades, les dones tradicionalment marxen abans de casa dels seus pares, als voltants dels 28 anys; per la seva banda, els homes acostumen a emancipar-se un cop han complert els 30. D'aquesta manera, la taxa de dependència de les dones es va situar el 2005 entorn del 62%, enfront del 71% dels nois. Segons el professor Requena, es tracta d’“herència del passat”, ja que les dones solen relacionar la seva independència amb el matrimoni, mentre que els homes no s'emancipen dels pares fins que no aconsegueixen l'estabilitat econòmica i professional.

Per últim, Requena planteja la hipòtesi que el retard en l'emancipació té una arrel cultural, relacionada amb els canvis en l'estil de vida i en l'estructura de la família, que afavoreixen que els joves es quedin a casa dels seus pares independentment de la situació externa, perquè, simplement, “viuen molt bé”. Segons el professor, en els últims anys s'ha produït una crisi del patriarcat tradicional i una major participació dels joves en les decisions familiars. De la mateixa manera, hi ha una menor càrrega d'obligacions del jove envers la família, el que els situa en una posició “molt avantatjosa” per captar una part important i creixent dels recursos familiars, entre altres coses, perquè hi ha nivells de renda més elevats que cal repartir entre menys germans.