lamalla.cat

En Bernat Fortet (Barcelona 30 juliol 1989) és dissenyador i viu a Barcelona. Estudia segon curs de Disseny Digital a l’Escola Superior de Disseny (ESDi) i va ser el guanyador del Grand Prize de la 3DS Design Competition. Després de felicitar-lo, no és el primer premi que s’emporta, xerrem amb ell sobre la situació dels joves dissenyadors a Catalunya i el món.

Què va significar el Cut&Paste pels dissenyadors emergents barcelonins? Us va donar realment una oportunitat per destacar o per fer contactes internacionals d'alt nivell?

En la meva curta carrera professional mai no havia donat una targeta, els treballs que he obtingut han estat gràcies a una recomanació o a un currículum. El dia de Cut&Paste vaig rebre, més que no pas donar, targetes, almenys unes cinc o sis. I vaig conèixer alguns professionals. És realment interessant conèixer altres persones que tenen objectius semblants als teus i un se n’adona de quant petit que és aquest món.

Pel que fa a relacions internacionals... Encara a espero a que Pixar em truqui [riu].

Quin premi tenia la teva categoria?

Els premis del guanyador en la categoria de 3D, a escollir: Autodesk SoftImage, Maya Complete, or 3d studio Max i Pantone ColorMunki Create. Els dels finalistes, que si no m'equivoco són tots els que van arribar a l’event, és a dir, els que van passar la fase prèvia (la que no es va fer de cara al públic) són Apple iPod Touch, Autodesk Mudbox, Pantone ColorMunki Create. I el premi del públic, del qual estic molt content, és el Wacom Tablet 6X8, Pantone ColorMunki Create.

De moment només he rebut la Pantonera i la tableta, espero ansiosament aquell Ipod touch.

Els quatre finalistes éreu tots nois. A classe, a les feines on has estat, pels tastets que has fet de disseny 3D... creus que hi ha més o menys paritat o la descompensació de gèneres és la tònica general? Si és així, per què creus que a les noies no els interessa tant?

Tinc la sort de que mentre sóc a la universitat no només em quedo amb la visió d'estudiant sinó que, per Kotoc, puc veure el món del 3D des de la vessant professional. I el que he vist és que la testosterona acostuma a abundar [torna a riure]. La disparitat és abismal, hi ha realment poques noies en el aquest món, i és una pena... Crec que la resposta a aquesta pregunta la trobarem si algú respon perquè hi ha més mecànics homes que dones.

Què "vols ser de gran"? Es pot viure dels videojocs?

M'agradaria ser director d'art d'algun estudi de producció, algun dia potser creo el meu estudi propi. Però el que tinc clar és que intentaré ser el més multidisciplinar possible. Tinc la filosofia d'aprendre alguna cosa cada dia i confio que "de gran" podré trobar la feina que em proposi. Crec que a Espanya és difícil viure dels videojocs, hi ha molt talent i poques oportunitats. Però, a nivell internacional estic segur que és factible.

El mercat laboral dels dissenyadors gràfics és precari o elitista? T'hi pots guanyar bé la vida com a freelance o has de ser un geni per trobar una bona feina al sector?

Crec que com en tots els sectors hi ha nivells. Com més bo siguis més gran serà el rang de feines que pots triar, com més amunt vulguis tirar la pedra, més bo hauràs de ser.

Últimament m'han plogut feines, tot i que cap era com a freelance. Amb les diverses persones que he anat parlant mentre m’introduïa en aquest món, la majoria m'han dit que es pot viure bé de freelance, tot i que comporta treballar molt i amb horaris laborals totalment irregulars.

Crec que si vols tenir una bona feina, has de ser un mega-crack! Si algú somia entrar a google, s'ho haurà de currar. Jo tinc el propòsit d’almenys degustar per un temps com són uns grans estudis com Pixar o Blizzard.

Porto tres anys descobrint el disseny i cada dia estic més segur que algun dia salvarà el món! La cultura del futur hauria d'estar liderada per nosaltres, potser intentaré crear alguna ideologia política comandada per dissenyadors

Els fans dels videojocs no han tingut massa suport de mestres i família, que no els veuen com a eines d'aprenentatge sinó només de diversió immediata. Tu com els valores? Què aporta jugar a videojocs?

En la meva època de vici, puc assegurar que la majoria de les partides les guanyava, i una de les raones és perquè utilitzava les hotkeys [trucs]. Sempre he profetitzat l'ús d'aquestes, poca gent em feia cas...i jo seguia guanyant. Però a mesura que anava canviant els videojocs pel Photoshop o el 3dsmax o el mateix Firefox, veia com la meva agilitat, provinent dels videojocs, m'ajudava a acabar molt més ràpid les feines. I ara, trobant-me en el món professional, és sens dubte l'habilitat d'or!

També penso que els videjocs incrementen els reflexos davant d’estímuls visuals i moltes més avantatges a nivell neurològic.

S'haurien de prohibir, limitar o censurar determinats continguts?

Fa temps vaig llegir que fins als 10 anys un nen no pot arribar a comprendre la diferència entre realitat i ficció, per tant no sé fins a quin punt matar a monstres sent un nen es gaire profitós, però esta clar que a mesura que es creix, els videjocs estimulen moltes facetes de la persona. De totes maneres, la prohibició no és la solució, en tot cas s'hauria d'informar més sobre els beneficis i prejudicis del videojocs. I com qualsevol cosa, l'excés és negatiu.

Són addictius? Creus que s'ha de posar un límit a infants i adolescents, perquè no hi juguin massa hores?

En la meva infància va brillar l’absència de videojocs, mentre que veia que tots els meus amics hi jugaven...(he de dir que mai he jugat al Lemmings i només dec haver jugat unes tres hores al Mario Bros...) Als 12 anys em van regalar el primer ordinador i de seguida m'hi vaig ficar de ple, com si hagués de recuperar tot el temps perdut. Des d'ençà que m'he passat moltes hores d'avant l'ordinador, però mai m'he considerat un addicte, ja que sempre he tingut altres activitats a fer.

L'altre gran retret és que fomenten l'individualisme i no permeten fer amics, relacionar-se en persona, desenvolupar habilitats socials... Què pots dir-hi al respecte?

Els pares tenen l'obligació d'educar als fills de manera saludable, que facin esport, es relacionin, etc... Quan això sigui positiu no importa les hores que els fills passin davant l’ordinador ja que tindran moments de desconnexió que mai es podran reemplaçar pels videojocs.

Finalment, podries convèncer-nos que dissenyar no és només fer fum?

Dissenyar fer fum?! Porto tres anys descobrint el disseny i cada dia estic més segur que algun dia salvarà el món! La cultura del futur hauria d'estar liderada per nosaltres, potser intentaré crear alguna ideologia política comandada per dissenyadors [i riu també per acabar].

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  En Bernat, com a dissenyador que és, té fotos de carnet més estètiques que la resta de mortals. FONT: Bernat Fortet.