lamalla.cat

Ras i curt; la meitat dels joves entre els 20 i els 29 anys cobren menys de mil euros bruts al mes. Tenen el més que dubtós privilegi de pertànyer al grup dels menys que mileuristes. Avalot, els joves d’UGT ha denunciat aquesta situació amb un informe amb un nom ben eloqüent: Treballem per ser pobres.

Aquest informe, presentat pel portaveu d’Avalot, Óscar Riu, posa el dit a la nafra d’uns dels factors que més condicionen la tardana emancipació dels joves catalans: els sous baixos. I és que si ha fet fortuna el nom mileuristes per anomenar a aquells joves que han de viure guanyant mils euros mensuals, l’informe Treballem per ser pobres descobreix un grup de joves, i no precisament petit, que està encara pitjor.

A partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) de 2005 i de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de 2002, l’informe denuncia que, en xifres absolutes, 373.850 treballadors entre els 21 i els 29 anys guanyen menys de mil euros al mes. I és que, tal com va apuntar Riu a l’acte de presentació de l’informe “"no només s'ha de tenir en compte la temporalitat en la contractació juvenil, sinó els baixos salaris”.

Segons l’estudi, el salari mitjà anual d’un jove d’entre 16 i 20 anys és de 9.736,22 euros. Però, de fet, molts d’aquests joves estan més a prop del salari mínim interprofessional que de la màgica xifra dels mil euros; concretament 8.800 joves treballadors cobren mensualment una mica més de 540 euros, una xifra només una mica per sobre del llindar de pobresa, situat als situat en 6.278,7 euros annuals. Amb aquest panorama, assenyala Riu, “bona part de la població treballadora no té possibilitats d’accedir a uns ingressos que li garanteixin un nivell de vida digne”.

L’experiència, més valorada que els estudis

Aquest informe, presentat pel portaveu d’Avalot, Óscar Riu, posa el dit a la nafra d’uns dels factors que més condicionen la tardana emancipació dels joves catalans: els sous baixos. I és que si ha fet fortuna el nom mileuristes per anomenar a aquells joves que han de viure guanyant mils euros mensuals, l’informe Treballem per ser pobres descobreix un grup de joves, i no precisament petit, que està encara pitjor.

A partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) de 2005 i de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de 2002, l’informe denuncia que, en xifres absolutes, 373.850 treballadors entre els 21 i els 29 anys guanyen menys de mil euros al mes. I és que, tal com va apuntar Riu a l’acte de presentació de l’informe “"no només s'ha de tenir en compte la temporalitat en la contractació juvenil, sinó els baixos salaris”.

Segons l’estudi, el salari mitjà anual d’un jove d’entre 16 i 20 anys és de 9.736,22 euros. Però, de fet, molts d’aquests joves estan més a prop del salari mínim interprofessional que de la màgica xifra dels mil euros; concretament 8.800 joves treballadors cobren mensualment una mica més de 540 euros, una xifra només una mica per sobre del llindar de pobresa, situat als situat en 6.278,7 euros anuals. Amb aquest panorama, assenyala Riu, “bona part de la població treballadora no té possibilitats d’accedir a uns ingressos que li garanteixin un nivell de vida digne”.

L’experiència, més valorada que els estudis

Una dada ve a desmentir el tòpic que diu que a més nivell d’estudis, més sou. Quant més jove és el treballador, menys influència té el seu nivell escolar (menys en el cas dels titulats universitaris), ja que es valora més l’experiència laboral. Així, s’arriba a l’extrem en que un menor de 20 anys amb estudis secundaris de segon cicle cobra una mitjana de 598 euros mensuals mentre que un altre amb estudis primaris rep 762. I pel que fa a les dones, la cosa és encara pitjor; el sou mitjà de les treballadores femenines és de 956 euros mensuals, mentre que el dels homes és de 1.200 euros.

L’informe, finalment, proposa una sèrie de mesures aquest fenomen, com la pujada del salari mínim interprofessional a nivells europeus, és a dir , fins els 1.012 euros al mes o una major implicació de l’Administració i les Oficines de Treball de la Generalitat a l’hora de portar un control legal de la contractació.