13/09/2007  18:43h

L’oceà Àrtic ha perdut 240.000 km de gel des de 2005

L’expedició Polaris calcula que en trenta anys s’ha reduït un 40% de la superfície gelada

NÚRIA  MAHAMUD

  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar

  • Opcions enllaços externs

    • twitter
    • facebook
    • myspace
    • google reader
    • yahoo
    • delicious
    • netvibes
    • la tafanera
    • digg
    • technorati
    • meneame
    • wikio
El casquet polar de l'hemisferi nord està perdent superfície a passos de gegant. L'expedició espanyola Polaris, que va partir cap a l'Àrtic a mitjans d'agost, ha comprovat sobre el terreny la "dramàtica reducció en l'extensió i volum del gel de l'Àrtic". Segons l'informe que han fet públic els expedicionaris, en aquests últims dos anys s'han perdut 240.000 metres quadrats de superfície, i durant l'any 2007 s'ha produït el desgast més gran des de l'any 1979.
L'expedició científica ha comprovat -comparant dades actuals amb les recollides fa 20 anys pel cap de la missió, l'escalador Miquel Àngel García Gallego- que la reducció de la capa de gel se situa al voltant del 7,8% per dècada i que ja s'ha perdut un 40% de la superfície des 1979. Una velocitat que és tres vegades més ràpida de l'estimada fins ara.


De continuar així, auguren els investigadors, "hi haurà un canvi en el clima mundial si es veu interromput el mecanisme de desgel que impulsa la 'cinta transportadora' de calor a l'oceà Àrtic ". S'ha de tenir en compte que l'Àrtic compleix un paper molt destacat sobre la circulació oceànica mundial i el trencament d'aquest equilibri pot tenir conseqüències en altres punts del planeta.

Els científics creuen que l'escalfament global, agreujat per altres factors com la contaminació i l'explotació comercial de la zona, afectarà de manera molt greu l'ecosistema àrtic. Els més perjudicats seran els ossos polars, però també podrien desaparèixer pobles i cultures que ara habiten aquest remot indret del planeta.

La missió, patrocinada per un grup immobiliari, ja ha tornat a Espanya. A més de recopilar dades sobre els efectes del canvi climàtic al Pol Nord, els seus membres també han estat els primers espanyols en coronar l'afilat pic noruec Steting i han estudiat els fons marins de les illes Savalbard.


Publicat 13/09/2007  18:43h

  • Opcions article

    • Clica aquí per escoltar

  • Opcions enllaços externs

    • twitter
    • facebook
    • myspace
    • google reader
    • yahoo
    • delicious
    • netvibes
    • la tafanera
    • digg
    • technorati
    • meneame
    • wikio

Comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

  • Les opinions són dels internautes, no pas de lamalla.cat
  • Els comentaris han de mantenir l'educació i el respecte als altres.
  • No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis vigents.
  • lamalla.cat es reserva el dret a eliminar comentaris que no s'atenguin a aquestes normes o que no guardin relació amb el tema.

Escriu les lletres que apareixen a la imatge

  • imatge