lamalla.cat

L’any 2001 es van trobar el que semblaven petjades i excrements de llop al parc nacional d’Aigüestortes, però va ser una falsa alarma. Des de llavors, però, s’han reiterat els indicis que aquesta animal havia retornat al Pirineu català després de 75 anys extingit. Aquest fet va motivar, aquest dijous, la visita del conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, al parc natural del Cadí-Moixeró, on va confirmar que el llop torna a udolar a les nostres muntanyes. Hi ha arribat des dels Apenins.

El llop que viu al parc del Cadí-Moixeró és un jove mascle que ha arribat, amb tota seguretat, des dels Apenins italians. Hauria arribat aprofitant-se dels corredors biològics existents al sud de França, a través dels Alps marítims. La seva presència s’ha confirmat després d’analitzar uns excrements localitzats el novembre passat. L’anàlisi de l’ADN va demostrar que, efectivament, es tracta d’un llop.

Tot i que el retorn del llop s’ha de considerar una bona notícia per la biodiversitat, el temor dels pastors de la zona està justificat. Com a les rondalles, aquest animal carnívor pot ser una amenaça pels ramats. Medi Ambient ja ha anunciat que farà un seguiment de les seves evolucions i que es farà càrrec dels danys que causi aquest animal. No obstant, no es pot parlar encara d’una població de llops consolidada, tot i que no es descarta que aquest animal es pugui reproduir a casa nostra en el futur.

Un retorn anunciat

A més d’Aigüestortes, en els últims anys s’han trobat indicis de la presència de llops en altres zones del Pirineu i el Prepirineu. També s’ha especulat sobre la seva presència és a les serres que separen les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre: al Boumort, al Montsec... En cap cas es parlaria de grans llopades, però sí d’exemplars aïllats, que podrien haver arribat des de Castella i el sud de l’Aragó. Molts estudis, però, revelaven que aquests indicis podien no ser exactes i correspondre, en realitat, a la presència de gossos salvatges.

Perquè ha tornat el llop a casa nostra després de tantes dècades absent? La resposta cal buscar-la en l’abundància dels seus aliments preferits: els cèrvols i els porcs senglars. Aquesta última espècie, sobretot, s’ha reproduït amb energia en els últims anys i el llop és el seu únic depredador conegut, de manera que podria contribuir a reduir-ne la població.

L’últim llop català havia estat mort a Horta de Sant Joan (la Terra Alta) l’any 1929. Des de llavors, no s’havia pogut confirmar encara l’existència de cap nou exemplar. Pel que fa a la serra del Cadí, els llops hi van desaparèixer fa un segle.